El Barça que m'il·lusiona

Només per veure Messi és fantàstic seguir de prop aquest equip que és candidat a tots els títols si la davantera i la pressió manté el nivell de Cornellà. Però el que realment m'il·lusiona, ho vaig veure contra la Cultural Leonesa.

No sé si és una tara meva o una exageració, però des de dimecres passat no puc parar de donar-hi voltes. Cada vegada que hi penso, començo a fer volar la imaginació del que podrien fer i com podriem gaudir. Un Barça tornant a l'essència del joc posicional amb gent de la casa i un segell únic al món. Un mig del camp format per Oriol Busquets, Carles Aleñá i Riqui Puig.

El Carles és el que més a prop està de consolidar-se perquè té fitxa del primer equip, però sobretot perquè ja ha assolit la maduresa necessària per jugar amb regularitat a l'elit. És un jugador molt constant que domina perfectament els conceptes posicionals del migcamp però que al mateix temps té una potència en la conducció i un caràcter que li donaran al Barça un puntet de rauxa molt necessari en moments complicats.

L'Oriol no és parent del Sergio Busquets però ho sembla i crec que si les lesions el respecten, és el jugador ideal per rellevar al de Badia en una posició clau com el migcentre. Amb bona planta (185 cm), sempre ben col·locat i espectacularment fiable en la passada, l'Oriol farà 20 anys al Gener i la temporada vinent seria bo que estigués a prop del primer equip.

El més jovenet de tots ells és el Riqui Puig (farà 20 anys l'agost vinent). El de Matadapera és el que més impacte genera perquè és el més brillant en el joc de posició i el que millor representa la singularitat del joc blaugrana, però alhora em temo que serà la peça més delicada per fer el salt perquè necessitarà tenir un entrenador molt convençut de l'aposta pel joc combinatiu.

D'aquí a un temps crec que els tres podrien jugar junts perfectament i serien complementaris. Alhora, apostar pels tres del planter no és incompatible amb mantenir a Arthur o fitxar a Frenkie de Jong. Al contrari, seria un somni veure un Barça amb posicions desdoblades de migcampistes que dominen el joc de toc perquè estic convençut que serien complementaris.

Sóc molt conscient que s'haurà de tenir molta paciència perquè vagin madurant i entrin al moment just, però també estic convençut que s'haurà de tenir molta determinació quan arribi l'hora d'apostar per ells i aquí serà clau l'entrenador. Com que em temo que Valverde s'haurà cremat abans, caldrà buscar un tècnic valent i convençut que els millors estan a casa. Aquesta seria la primera premissa que posaria el dia que es busqui entrenador. Si no, el Barça podria cometre un error històric i desaprofitar una generació que podria retornar al FC Barcelona a la singularitat tan anhelada.

  • Comparteix