Fets per a competir

Sovint es dosifiquen a la Lliga i no sempre juguen un futbol ric col·lectivament, però el que és inqüestionable és que quan es planteja un repte, els blaugrana es converteixen en bèsties competitives que no saben diferenciar entre competicions.

Ho vam veure a la Copa i ho hem tornat a veure a la Lliga. Aquests jugadors no s'estalvien una cursa quan s'ha de remuntar un partit o s'ha de guanyar un rival exigent. Sigui quin sigui. I Lluís Suárez és un dels grans exponents d'aquesta manera d'entendre la competició. Sense el seu cor i la seva mentalitat hagués estat impossible marcar el gol de l'empat a l'últim minut a Vila-Real i el golàs a Oblak per tancar la Lliga.

No és el davanter més fi i ha perdut velocitat amb el pas dels anys, però sempre es creix en els moments difícils i això val un imperi. Contra l'Atlètic de Madrid va fer un recital jugant d'esquena, obrint espais amb la seva mobilitat, habilitant a Messi i buscant agredir a la porteria contrària en qualsevol oportunitat.

Abans del gran moment de la Champions, el Barça en va tenir prou amb atacar amb ordre per estar ben col·locat defensivament i controlar el rival a través de la pressió. I a falta d'un bon joc de posició que hauria d'haver matat un rival amb 10 jugadors, el Barça va marcar les diferències imposant un alt ritme de joc. Segueixo pensant que aquest Barça no va sobrat de recursos col·lectius per generar perill perquè tot segueix recaient massa en Messi, però també és cert que cada dia és un equip més madur i que ben pocs equips poden jugar amb tanta velocitat.

Tàcticament vam veure un bri d'esperança en l'aprofitament de la banda dreta. Per un cop, Sergi Roberto no va estar sol a l'extrem i amb la companyia de Rakitic i Messi, el català va donar profunditat per la dreta. Els minuts de Malcom com a extrem dret pur i el fet que Coutinho també s'enganxés a l'extrem esquerre en diverses ocasions, fan pensar que Valverde busca alternatives per desfer l'embut en el qual sovint cauen quan ataquen en estàtic. Plantejaments que podrien ser molt importants a la Champions si el Manchester surt a tancar-se o juga amb 3 centrals com sospito.

El joc del Barça no m'enamora, però s'ha de reconèixer que Valverde sempre acaba trobant el seu equilibri estimat i hi ha diversos jugadors que tenen una fam competitiva insaciable. Ara arriba el moment de la 'Copa linda' i no n'hi haurà prou amb tenir intensitat, però crec que no podem deixar de descobrir-nos davant d'uns jugadors que ho competeixen tot.

 

  • Comparteix