El dilema de la pressió

El Barça fa temps que arrossega un dilema existencial amb la pressió i a Anoeta va tornar a sortir a la llum. Ideològicament se sent obligat a pressionar d'inici, però quan el rival sap combinar bé com la Reial, els blaugrana s'adonen que és molt millor esperar-se darrere.

El futbol no para d'evolucionar. Si fa 10 anys, era molt estrany trobar-se un equip que volgués pressionar a dalt i sortir jugant des de darrere, ara veiem que la gran majoria d'equips estan acostumats a fer-ho cada setmana. Aquest creixement futbolístic general implica que el Barça també ha de filar prim col·lectivament si vol imposar el seu estil de joc.

Si ens aturem en la pressió avançada, el Barça parteix amb una clara desavantatge perquè té un parell de jugadors com Messi i Suárez que estan molt alliberats de les tasques defensives. Fa uns anys era ben normal que els davanters no defensessin, però actualment és imprescindible que els 10 jugadors de camp estiguin molt implicats perquè sinó, el rival té coneixements suficients per aprofitar l'escletxa que li deixes. Aquest dissabte en vam tenir una bona mostra.

Messi i Suárez amb prou feines estaven marcant els centrals de la Reial mentre que Busquets havia de desdoblar-se per saltar a pressionar al migcentre donostiarra. Quan el català arribava un segon tard, Guevara ja havia fet la passada a l'esquena de Busquets i la Reial ja tenia la pilota entre línies, la zona més influent del camp. Aquesta acció es va anar repetint massa cops perquè el Barça es quedava a mig camí de la pressió.

Des de la línia defensiva fins a la davantera, no s'avançava o reculava en bloc i la conseqüència era que Busquets i De Jong havien d'ocupar massa espai amb una clara inferioritat numèrica. Va passar a Anoeta i tres quarts del mateix està passant cada vegada que el rival té habilitat per combinar. Sense anar més lluny, aquest dimecres amb el Reial Madrid pot passar una cosa similar si el Barça torna a fer una pressió a mitges.

El Barça està encallat defensivament perquè no sap cap a on ha de tirar. Com que no renunciarà a Messi i Suárez, i tampoc pot exigir-los massa desgast defensiu a aquestes alçades de la pel·lícula, el Barça es veu "obligat" a pressionar per qüestions d'estil quan no té uns jugadors per fer-ho durant els 90 minuts.

El Barça actual només és capaç de pressionar bé quan el rival està aculat i els blaugrana ja estan bolcats a camp contrari, però sinó, agrairia poder al migcamp per defensar amb les línies juntes. De fet, a les segones parts si el marcador és favorable, el Barça ja s'acula de forma natural perquè és el que li demana el cos, però a les primeres parts encara no té nassos de fer-ho, tot i que moltes vegades seria el més segur defensivament parlant.

Aquest dimecres al clàssic tornarem a tenir una altra prova per veure com Valverde intenta fer el triple salt mortal de sortir a pressionar amb només 8 jugadors de camp realment actius durant els 90 minuts. O potser perquè és un clàssic, tindrà 10 jugadors llestos per pressionar? O potser perquè és un clàssic, la fi justificarà els mitjans i podrà permetre's renunciar a la pressió d'inici? Dubtes futbolístics que sobrevolen el cel del Camp Nou des de fa massa temps.

 

  • Comparteix