Davant d’un gran València, Luis Enrique va preferir canviar el seu joc per tapar les virtuts del rival enlloc d’intentar imposar les seves armes. L’aposta va sortir relativament bé en defensa, però va perjudicar en excés l’atac blaugrana.

Tot i així, aquest equip està ben viu i gràcies al seu alt esperit competitiu va endur-se tres punts importantíssims per reforçar la moral del grup. Ningú va dir que seria fàcil.

 Com ja vam comentar a la prèvia del partit, el València té una gran banda esquerra amb un lateral temible com Gayá. Si Luis Enrique volia seguir jugant amb Suárez pel centre i Messi a la dreta, es plantejava el dubte de qui defensaria les internades de Gayá. Doncs la resposta era difícil d’imaginar: Busquets d’interior dret. Sergio va complir amb la funció defensiva i va ajudar Alves en defensa, però tot i així la majoria d’ocasions de gol del València van arribar per aquest cantó. La banda d’Alves va estar protegida però no van poder evitar que el València generés centrades i algun contracop a les bandes.

En atac, Busquets va intentar fer les mateixes tasques que qualsevol interior dret, però es notava que era una posició nova per ell quan havia d’arribar a posicions més avançades. Amb un Sergio tímid a l’interior dret, un Mascherano molt responsable al mig centre i un Xavi sacrificat a l’esquerra, el mig del camp blaugrana no va saber jugar mai entre línies. És cert que durant moltes estones l’equip va aconseguir un dels objectius del partit: tenir molta estona la pilota a camp contrari. Així, el Barça aconseguia acular al rival, no permetia que Parejo i André Gomez controlessin el partit, i alhora donava menys opcions a que arribessin corners (una de les altres grans armes del València). Però les possessions acabaven sent massa intrascendents.

La veritat és que amb el bon plantejament defensiu del València, un 4-5-1 amb les línies molt juntes, era molt difícil triangular en posicions avançades, però també és ben cert que va semblar que l’equip mai va voler arriscar en les combinacions per por a perdre pilotes que poguessin donar ales al contracop valencianista. El resultat va ser un Barça que durant el primer temps es va limitar a moure la pilota d’un cantó a l’altre com si d’un equip d’handbol es tractès. La proposta final va resultar molt plana perquè les parelles de banda (Messi-Alves i Neymar-Alba) es trobaven molt aillades i l’única arma útil va ser alguna passada en profunditat dels centrals directament als davanters.

A la represa, l’equip va seguir en la mateixa línia i a poc a poc es va anar accentuant l’angoixa blaugrana. La falta de recursos ofensius va fer que l’equip intentés alternatives com el contracop. En dues ocasions el jugador més cerebral de l’equip, Xavi Hernández, va tenir l’opció de parar o engegar atacs directes i va acabar apostant pel joc directe, segurament perquè veia que era una de les poques opcions de generar perill.

 A mida que avançava el partit el Barça tenia la pilota, però no arribava a porteria amb facilitat i Messi no entrava en joc. L’argentí va anar buscant alternatives. Va baixar a buscar pilotes darrera i a poc a poc va anar centrant la seva posició. Neymar va fer el mateix i durant el segon temps es van concentrar molts jugadors al mig. És cert que quan el talent s’ajunta acostumen a passar coses, però es va acabar generant un embut pel mig on van topar amb dos grans centrals com Mustafi i especialment Otamendi. Sembla estrany que el Barça no preferís o no sabés evitar els poderosos centrals valencians i anés a buscar l’esquena dels laterals. A 10 minuts pel final va entrar Pedro per Suárez. El canari va obrir-se a l’extrem dret i es van racionalitzar millor els espais, cosa que va ajudar a l’empenta final.

L’entrada de Rakitic per Mathieu a 20 minuts pel final va fer que Mascherano tornés al centre de la defensa, Busquets al mig centre i el croat ocupés l’interior dret. Rakitic va seguir fent les mateixes tasques defensives que havia fet fins llavors Busquets, així que les preocupacions defensives van seguir presents durant tot el partit. Tot i així, Rakitic va ajudar a combinar millor i acular al València als minuts finals.

Com hem anat explicant, el Barça va prendre moltes precaucions defensives durant tot el partit però no va saber evitar algunes pèrdues de pilota delicades que van desembocar en les millor ocasions valencianistes a través del contracop. Aquí va arribar un Bravo salvador. El porter xilè va ser decissiu i especialment encertat en dues rematades franques al segon temps. També cal destacar l’estabilitat defensiva de Piqué durant tot el partit, i això que va haver de jugar amb una groga des del minut 20.

Cada minut que passava el Barça semblava estar més encallat, més garratibat i no es veien gaire alternatives, però l’equip mai va deixar de competir. Els blaugrana van saber apretar les dents a darrera i no embogir en atac. Costava tenir fe però el Barça va saber tenir el cap fred i esperar el seu moment. I aquest va arribar al minut 93. Amb mil jugadors dins l’àrea i totes les presses del món, Messi va parar el temps i va fer una centrada precisa per l’arribada puntual de Rafinha i el posterior xut amb l’ànima de Busquets. Alguns diran que va ser sort. Però la sort s’ha de buscar i el més fàcil hagués estat abaixar els braços feia estona. Davant l’adversitat l’equip es va mantenir d’empeus i va acabar aconseguint tres punts que reforcen la moral del grup, alhora que donen tranquilitat per seguir buscant la fórmula definitiva

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.