Diumenge al vespre feien Transformers per televisió. Si no l’heu vista us explico de què va: uns robots empaiten humans al llarg de 144 minuts de pel·lícula. Molta ferralla renderitzada. De tant en tant, algun dels bons diu “no os fallaré” o “confiad en mí”. Molt Sandro Rosell, tot plegat. No sé quants milions de dòlars van invertir en aquesta poca-soltada però imagineu-vos una sala de cinema on hi caben dues-centes persones i cada una d’elles ha pagat un milió de dòlars per veure com en Michael Bay es masturba davant d’ells durant dues hores. Vindria a ser més o menys això.

El capitalisme té aquestes coses: quan engegues la màquina de fer diners ja no pots aturar-la. S’anomena l’espiral. Una productora de cinema inverteix diners en fer una pel·lícula, la pel·lícula recapta X diners i aquests diners s’inverteixen en la propera pel·lícula. Es paguen deutes i es reparteixen beneficis, però el gruix de la recaptació s’ha de reinvertir en Transformers 4, Esta abuela es mi padre o Dos negros muy blancos. L’espiral que només s’atura quan la productora fa fallida. L’amo de la productora està atrapat en una voràgine de la que és molt difícil sortir.

La demanda de superproduccions és gran i el públic necessita vehicles automasturbatoris com Transformers per apaivagar les seves ànsies d’efectes especials i trames insulses. Els amants del cinema clàssic, reflexiu, minoritari  (d’art i assaig, si voleu), sempre pensem si no seria millor fer una pel·lícula de baix pressupost (o set o vuit pel mateix preu) i així evitar aquestes despeses tan arriscades. Però això és una fal·làcia: un film de baix pressupost no acostuma ni tan sols a cobrir despeses. Qualitat = ruïna. La maquinària està preparada per donar sortida a les grans produccions. La inversió és gegantina; però els beneficis també. Hem arribat a un punt sense retorn on els únics films rendibles són les superproduccions. Qualsevol pel·lícula que costi menys de 50 milions de dòlars és automàticament titllada de minoritària, excèntrica o de culte. Potser tindrà una legió de seguidors que la defensaran a capa i espasa, però no servirà per fer calaix i la productora se n’anirà, indefectiblement, a prendre pel cul.

El Madrid, el Chelsea, el Manchester City i des de fa poc el PSG funcionen de manera similar. Inverteixen cada any una salvatjada en fitxatges per justificar la seva filosofia: tenir els millors jugadors per ser més competitius. Té molta lògica. No els podem culpar per intentar-ho. Però és clar, cada any s’han d’invertir més diners perquè els jugadors són cada cop més cars. Això és així. També la llum és més cara cada dia.

Florentino va entrar en l’espiral fa ja uns quants anys, obsessionat per configurar el planter més car de la història, inventant la figura del galàctic, i en acabat sortint cames ajudeu-me del club, devorat pel monstre que havia creat. Ara hi torna, perquè com ja haureu deduït, això és una droga i els addictes són gent de tarannà dèbil. Els oligarques russos i els emirs saudís tenen dues característiques que es retroalimenten d’una manera molt perillosa: tenen molts diners i molt poca paciència. Això fa que cada any, empesos per una rauxa diabòlica, comprin estrelles a preus desorbitats i formin equips insensats que només funcionen a les seves ments corruptes i a la Playstation. De tant en tant els astres s’alineen i guanyen lligues i copes, això és cert, però ja sabem que el futbol és un esport capriciós i, un dia, sense saber com, l’Atlético de Madrid se’t planta a la final de la Champions. Per això el futbol ens agrada tant.

Els seguidors del Barça, que per norma sempre ens hem horroritzat davant del dispendi, hem assistit atònits als fitxatges més cars de la història del club. No vull entrar a parlar de números al voltant de la figura de Neymar Jr. però està clar que no va sortir barat. Luis Suárez, per uns 80 milions d’euros segons fonts més o menys fiables, no és a priori, una ganga d’estiu. Més enllà de la rendibilitat dels fitxatges, de l’amortització, dels ingressos que generen les samarretes, de la pròpia necessitat, sembla que el Barça ja és dins l’espiral. És cert que en el passat es van pagar salvatjades per Romarios i Ronaldinhos i el temps va demostrar que van ser bons negocis i que van canviar per sempre la història del club, però la urgència i les maneres amb què es fan últimament aquests fitxatges multimilionaris, em fan pensar més en rampells florentinians que en operacions consensuades i meditades amb profunditat. El problema d’un fitxatge caríssim és que en el cas de no funcionar, no acostuma a tenir una solució barata. A l’opinió pública li costa d’entendre que un Txigrinsky o un Ibrahimovic acabin substituïts per un nano del filial. Fa mal a la butxaca. I a l’orgull.

El problema del capitalisme ferotge és que no té marxa enrera. Aquest estiu estrenen la nova dels Transformers. La mateixa merda, suposo. Farà segurament els mateixos números que les anteriors, amb la diferència que cada cop és més car fer-ne una. Si no hi ha efectes especials més espectaculars, robots més grans i enemics més dolents i que mosseguin més, la gent no anirà al cinema a veure-la. I volem que la gent vagi al cinema i compri crispetes. I que vagin al camp i comprin hot dogs.

Les productores de Hollywood i els equips de futbol estan gestionats per ments capitalistes. Són empreses que mouen milions, i, per força han d’estar controlades per tecnòcrates. No col·locareu a un filòsof a dirigir Dreamworks, ni a un historiador de l’art a gestionar l’economia del Liverpool. Calen ments esmolades com fulles d’afaitar que controlin els mercats i sàpiguen quina inversió s’ha de fer a cada moment. El capitalista és un home d’acció, una ment empírica.  Però a mesura que el capitalista avança, va cremant tots els ponts, pensant únicament en el demà sense tenir en compte història ni tradició. I sense conéixer el passat es fa complicat saber què depara el futur.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.