Això de l’agost va molt bé perquè fa treure la careta a tothom. L’estiu 
alcoholitza les persones, fa que se sincerin amb total impunitat. La 
gent es mostra tal com és, sense manies. Si algú fa vacances en una 
platja amb dos milions de persones més, t’ho diu sense cap mena de 
problema. Si un altre es fot diàriament quatre o cinc cubates de rom amb 
cola, t’ho explica amb orgull. I si un amic es posa calent amb el nou 
tema d’Enrique Iglesias cada vegada que el sent, t’ho reconeix amb 
aquella tranquil·litat. No hi ha mitges tintes. És un festival de 
vergonyes a l’aire. Una bacanal de gent irrecuperable explicant-se 
mútuament la seva mort moral.

I jo no sóc ningú per prohibir-los aquests moments de felicitat idiota, 
ho sé. Ja tinc prou feina regant els meus bonsais morts i els meus
 fracassos vius. Però hi ha un seguit de línies vermelles que diria que 
pel bé de tots no s’haurien de creuar. I vosaltres teniu un cas 
davant dels nassos: esteu permetent que torni a la feina un paio, aquest Neymar, 
que no només ha fet vacances en ple mes de juliol com una senyora de 
Teruel, no només les ha malgastat anant a la platja com un senyor de 
Corbera, no només ha anat a Eivissa com un adolescent de Burgos, no 
només ha coincidit amb Paris Hilton com un famós decadent de Los 
Angeles, no només s’ha fotografiat amb ella com una fan desubicada de 
One Direction, sinó que a sobre n’ha penjat la foto a Instagram. La 
defunció personal retransmesa en directe. I aquí és on hem de dir prou i
 ens hem de plantar. Hi ha un punt de decrepitud humana que si mai 
s’arriba a produir, ha de quedar en l’àmbit privat. I us ho està dient 
un imbècil que ha arribat a compartir una foto del seu gos llebrer 
vomitant, pel fet d’adonar-se que era un gos llebrer, cert. Tots cometem 
errors. Però entre l’error i el vici hi ha una línia molt fina que el 
brasiler està traspassant.

Què voleu que us digui. A mi, que un tio que treballés al meu taller de 
disseny gràfic del carrer Torrent d’en Vidalet se n’anés en ple mes 
d’agost a Mallorca o Torredembarra i allà es trobés amb Katy Perry o 
Núria Feliu (i a sobre en pengés la foto a Instragram) no em faria gens 
de gràcia. Vaja, que el foto fora l’endemà. Una altra cosa seria que 
el mateix tio fes les vacances durant el mes d’octubre, que se n’anés a 
un poblet d’Islàndia, que allà es trobés amb la Gemma Ruiz cobrint la 
notícia d’un espectacle de dansa a 30 graus sota zero, que es fes una 
foto amb ella al costat d’un animal inexistent típic de la zona, i que 
després la pengés a Instagram. Compte. En aquest cas, un augment de sou a 
base de birres seria fins i tot recomanable.

Però amb Neymar us noto permissius, no esteu demostrant estimar-vos el club 
(lleig, també, estimar un club de futbol, però vaja). Us esteu 
equivocant. I això després es paga car. Si no es posa fre a aquest drama
 humanitari, el desastre anirà a més i us en penedireu.

Jo us proposaria una cosa, aviam què us sembla: deixeu passar el temps. 
Feu com si no hagués passat res, com si tot fos normal. I espereu a 
finals d’any. Si Neymar no us demana quinze dies durant el mes de 
novembre per sentir-se realitzat al Vietnam, foteu-lo fora. És igual els 
gols que hagi marcat durant les setmanes anteriors o els penals que 
hagi provocat, aquest noi no té remei. És un llast per Gràcia i pel món 
en general. Ah, i sobretot, en el moment d’acomiadar-lo feu que soni de 
fons el tema “Un directiu em va acomiadar” dels Manel. En bucle. Això 
l’acabarà de rematar merescudament. En moments excepcionals, 
humiliacions excepcionals.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.