Tebiesa

Dins del camp es juga un partit de futbol. A la graderia es pot llegir: "Shakira es de todos".

La reacció dels dirigents de tots dos clubs: No és el desitjable. Esperem que els comitès actuïn però tampoc no hem de ser nosaltres qui ho denunciem. No sabíem què hi deia, ens sentim enganyats. Esperem que no es torni a repetir. A nosaltres també ens diuen coses. Intentarem evitar-ho en futur. Ni fred ni calent, la definició de tebiesa.

Cap condemna enèrgica. Uns perquè no volen quedar malament davant els seus aficionats més actius, els altres perquè forma part del seu tarannà habitual i perquè no volen ser titllats d’acusetes. Que els registrin. Van demanar als entrenadors que es fessin una fotografia prèvia al partit per rebaixar tensions. Missió complerta. S’ha jugat el derbi, no hi ha hagut ferits, tampoc morts. Aquest és el llistó. L’insult? La violència verbal? Ai, doncs no ho he vist. M’agafa lluny. Estava molt pendent del partit. Declaracions de perfil baix. No hi havia cap penal mal xiulat pel mig, què ens pensem.

N’hi va haver diverses, de pancartes ofensives. Però la de Shakira, a més, traspuava un masclisme inadmissible. Perquè Shakira simplement passava per allà, perquè el seu únic vincle amb el món del futbol és la seva relació amb Gerard Piqué. I perquè aquell missatge la cosificava, la feia objecte i propietat d’algú. Ningú no necessita una anàlisi sintàctica de la frase, tots sabem allò que insinuava.

Aquests aficionats que van idear la pancarta i s’hi van situar al darrere probablement ni tan sols siguin conscients del masclisme del seu missatge. Estimen molt les seves mares, les seves dones, les seves germanes i les seves filles i no permetrien que ningú no les vexés —vull creure. Però alguna cosa que falla dins seu no els permet veure que el seu insult ens ofèn a totes. I a tots, també a ells.

No aconsegueixo valorar si resulta més humiliant la pancarta en si o l’intent d’aquells que intenten justificar-la. Ei, que no és per tant, és una ocurrència, us ho agafeu tot amb paper de fumar. Deu ser així quan la resta de l’estadi tampoc es va escandalitzar, no prou per xiular la pancarta.

Però sapigueu que aquesta fotografia de Cornellà ja és eterna, queda com a retrat de la nostra societat. Com també ens defineixen els càntics d’uns aficionats del Betis justificant que Rubén Castro pegués la seva dona, perquè “no fue tu culpa, era una puta y lo hiciste bien”. Només ens queda esperar que d’aquí a 50 anys, el futur ens jutgi i aquestes “coses pròpies dels camps de futbol” —com ens resignem a descriure— els sobtin com ens sorprèn ara que en el passat s’acceptés amb normalitat que la dona havia d’estar al servei de l’home.

Em pregunto si algun d’aquests valents situats al darrere de la pancarta s’atreviria a dir-li allò a Shakira en persona. Probablement no, segurament es limitaria a demanar-li un autògraf.

Volien fer mal Piqué a través de Shakira, no sé si ho han aconseguit. Sí que m’han indignat a mi, i haurien d’indignar les seves famílies, pares i mares, fills i filles, germans i germanes. Gent que els envolten i els pren per persones madures i integrades al segle XXI. És decebedor, frustrant, saber-te contemporània d’aquests individus que passen per normals. Personatges que es creuen hàbils perquè s’assessoren jurídicament per no tenir conseqüències legals amb el text de les seves pancartes. Tant fa si passen per aficionats del Betis o de l’Espanyol, no és una qüestió de colors, és una qüestió de societat. Avergonyim-nos-en.

Beneits. Ineptes. Ignorants. Primitius. Sense assessorament legal us ho dic.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.