M’he aficionat al futbol. Dramàtic. Ja fa uns dies que començo a veure aquest esport lamentable amb uns altres ulls, amb una certa simpatia. Tampoc gaire, no ens espantéssim, però la justa com per no haver de suïcidar-me cada vegada que veig una graderia plena de gent amb dificultats cognitives. I no és que m’hagin rentat el cervell o hagi caigut del cavall de la modernor, ni que m’hagi adonat dels avantatges de ser una persona trista que va en ramat, sinó que m’hi he vist obligat. No tinc cap altra sortida. Estic pagant un error sense importància que vaig cometre la setmana passada.

Dijous vaig anar com cada dia a mitja tarda al Verdi. Feien una pel·lícula islandesa interessant sobre un nen que amb 3 anys ja establia una connexió real entre deixar-se un pam de turmell a l’aire i contribuir “molt fort” a fer més lliure el poble tibetà. Era un film de consciència social, una cosa fantàstica. El cas és que abans d’entrar al cine em va venir un atac anti capitalista salvatge i vaig decidir que no pagaria l’entrada. Que em rebel·lava. Que m’havia de mullar pel món.

Em va costar, perquè he de reconèixer que pagar una entrada de cine cara m’excita especialment, però em vaig armar (pacíficament) de valor i vaig fer-ho. Ningú em va veure, ni el noi que et valida les entrades amb aquella alegria desfermada. Vaig esquivar-lo amb facilitat. Estava tan eufòric fent la seva feina que ni se’n va adonar. Vaig córrer cap a dins i en uns minuts ja estava gaudint la pel·lícula amb la tranquil·litat d’haver contribuït a destrossar una mica més el poder bancari. Perfecte.

El problema va arribar quan l’endemà vaig voler fer el mateix i l’encarregada em va veure les intencions des del primer moment. Es veu que no vaig saber dissimular bé, que estava massa nerviós i em suava la fusta de les ulleres. La tia va venir cap a mi, es va emprenyar, em va fotre fora de mala manera, després va passar el tema a instàncies superiors i al final m’ha acabat caient un puro que encara ara no he digerit del tot. Una cosa terrible. M'han comunicat que no podré comprar entrades al Verdi durant els propers dos anys. Cap ni una. Ni olorar-les. Ni llepar un cartell de Haneke. Vaja, que podré acostar-me a una distància prudencial al cinema però sense tocar-lo.

Evidentment, ja he presentat un recurs als òrgans corresponents perquè reconsiderin el càstig i em permetin veure alguna cosa de tant en tant. Perquè sí, vaig cometre un petit error involuntari, d’acord, però trobo una mica injust que no se’m tinguin en compte els valors que durant tant de temps he anat escampant pel món via Instagram. Ho trobo lleig, sincerament. Lleig i israelià.

De moment esperaré la seva resposta, que estic segur que serà comprensiva. Però mentrestant, per anar fent temps, ja he quedat aquesta tarda amb un parell d’amics per preparar una pancarta fabulosa que penjaré al meu balcó (al costat de la bandera palestina i la d’un país encara per identificar) amb el lema “El Verdi no se’m toca”. Jo crec que d’aquesta manera, i encara més si al final hi afegeixo “fills de puta”, em deixaran tornar a ser el propietari no oficial del Verdi demà mateix. No pot fallar. No em fallarà. Ja us ho explicaré.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.