Cal sortir del pou

El Barça està patint el pitjor mal que pot patir un equip de futbol: una mala dinàmica. Un cop ets dins, tot surt malament i s'han de fer molt bé les coses per treure el mateix rendiment que abans treies amb poc esforç.

A l'esport d'elit hi ha tanta igualtat que en molts moments hi ha una moneda a l'aire que pot sortir cara o creu. En contra del que diu la teoria de la probabilitat, a l'esport quan la moneda ha caigut d'un costat uns quants cops hi ha moltes més possibilitats que caigui del mateix cantó que de l'altre. La confiança, la fe i l'energia amb la qual afrontes el moment decisiu quan portes unes quantes cares no té res a veure amb els dubtes, l'angoixa i l'esgotament que sents quan portes unes quantes creus. Són situacions que experimenta qualsevol persona que hagi practicat esport amb un mínim de seriositat i que estan fent perdre molts punts al Barça.

A Vila-Real els blaugrana estaven completant un partit notable fins que van encaixar un gol i van aparèixer tots els fantasmes. Els jugadors tornen a preveure que la moneda sortirà creu, es desesperen i comencen a fer la guerra pel seu costat. Quan feia que no veieu a Messi intentant tantes vegades la jugada individual? Les protestes arbitrals no em deixen de semblar símptomes d'una mala dinàmica que s'arrossega des del Novembre. Des de la remuntada al Sánchez Pizjuán, el Barça ha empatat 4 partits de Lliga i només n'ha guanyat 2. Si mirem totes les competicions, des del Novembre els blaugrana sumen 6 victòries, 5 empats i 2 derrotes.

Evidentment que el Barça pot i ha de millorar el joc, però em sembla que el problema està bàsicament a les àrees. Per un costat, Ter Stegen no fa aturades que salvin punts i per l'altre, el trident no remata els partits. Aquest equip està pensat per donar totes les facilitats perquè els cracs defineixin, però si no ho fan ells no hi ha ningú que els pugui suplir.

Als últims partits el trident ha disposat de bones oportunitats per decidir, però no ho ha fet. La defensa i el migcamp està fent la seva feina, però no serveix de res si ningú ho remata al davant. A Vila-Real es van fer 20 xuts i a Bilbao 9, però el Barça només ha pogut marcar a pilota aturada.

La situació és delicada perquè el marge de maniobra és mínim, però l'única manera de sortir-se'n és fer les coses millor que mai. Només a força de treballar i cuidar tots els detalls el Barça podrà minimitzar la influència d'aquesta maleïda mala dinàmica. L'única notícia positiva de tot plegat, és que quan l'equip aconsegueixi desempallegar-se d'aquestes males sensacions, se sentirà alliberat i lleuger com quan acabes de marcar un gol i tot sembla possible. Esperem que aquest punt d'inflexió arribi aviat.

  • Comparteix