Més que mai Messi

El Barça va guanyar la final de Copa amb una exhibició tan descomunal de Messi com simptomàtica del joc blaugrana. Luis Enrique ha aconseguit un munt de títols deixant volar als talents individuals i amb l'aposta del trident com a gran llegat.

Al llarg d'aquests anys he escoltat moltes vegades gent qüestionant-se com hauria acabat un partit si el rival hagués tingut a Messi a les seves files. Sempre he pensat que era una pregunta un punt tramposa i simplista perquè l'argentí era la punta de llança d'un gran joc col·lectiu. Després de la Final contra l'Alabès, no sabria què respondre a aquesta pregunta perquè el Barça ho va fiar tot al talent dels cracs amb Messi al capdavant.

En defensa tot l'equip es va implicar des de l'inici demostrant un cop més el caràcter competitiu que els caracteritza, però el plantejament ofensiu va basar-se a moure la pilota horitzontalment fins que es podia connectar amb Messi perquè ell pogués decidir com acabar les jugades. Fins i tot, els altres dos jugadors amb galons per acabar jugades com Neymar i Iniesta, sempre que podien donaven pilotes al crac argentí.

La superioritat de Lionel és tan insultant que és normal que l'equip el busqui contínuament, però no deixa de ser un punt preocupant veure que el Barça de l'estil combinatiu té una proposta tan individual. Sobretot perquè per molt bo que sigui Messi o Neymar, ja hem vist a les dues últimes temporades que amb això no n'hi ha prou per arribar a les semifinals de la Champions.

Més enllà de l'exhibició de Messi i el gran partit d'Iniesta o Neymar, la final de Copa ens va deixar actuacions molt interessants de Paco Alcácer i André Gómes. El davanter valencià va demostrar haver entès el joc blaugrana i saber activar als companys del davant amb passades delicades d'esquena.

Pel seu costat, el migcampista portuguès va mostrar-nos la seva millor versió a partir de l'assistència del 2-1 que va semblar desbloquejar-lo mentalment. Les bones sensacions d'Alcácer i André en l'últim partit de la temporada són motius d'esperança per la temporada vinent.

Luis Enrique tanca la seva etapa com la va començar, aconseguint el seu gran objectiu: títols i victòries. El seu Barça pragmàtic ha perdut joc combinatiu al migcamp, però l'asturià ens ha demostrat que és possible jugar i competir amb el trident. Els tres cracs al davant condicionen molt, i personalment no tinc clar que sigui la millor aposta per l'estil blaugrana, però li hem de reconèixer a Luis Enrique que hagi trobat equilibri i títols amb Neymar, Suárez i Messi al camp.

  • Comparteix