Anormalitat i excepció

«Per als oprimits, l'excepció sempre és la regla»

Walter Benjamin

Anòmales i estranyes. Històriques o extraordinàries. Normals o excepcionals. Cadascú viu la fira com li va i cadascú titlla les eleccions, al grat del vent que més li convé, de forma diferent. El cinisme abunda: és també, formalment, pluripartidista. Però en qualsevol dels casos, arrenca avui la campanya electoral d'unes eleccions essencialment il·legítimes, sota amenaça repressiva permanent i sota excepció política, jurídica i penitenciària. A recompte inquisitorial d'inventari autoritari, posem-hi fil a l'agulla. Amb totes les madeixes. I contra tots els murs.

Sota excepció postmoderna, caldrà no oblidar en cap cas que les eleccions revesteixen el caràcter de radicalment il·legítimes. L'Estat de cop o el cop de l'Estat, perquè qui les convoca és M. Rajoy. És ell qui va dissoldre el Parlament, intervenint tot el país i polvoritzant la poca sobirania que quedava –35 lleis suspeses pel TC des de 2010, monitorització financera de Montoro i disciplina general de la troika fa anys. Així està el pati. I ha estat la seva ministra de Defensa –D. Cospedal– qui ens ha escatit que aquestes eleccions són convocades, amb aclaridor advertiment neuròtic, per «a que guanyi el bloc constitucional». Ah. Val. Vés. Sí, es podria pensar –de bona fe democràtica– que les eleccions s'acostumen a convocar per a guanyi qui la gent vota. Però deixem-nos d'ingenuïtats naïfs: la cultura nefasta de la doctrina del xoc –aconseguir per vies excepcionals autoritàries el que ja és impossible que aconsegueixin per vies normals democràtiques– recorda que sobretot han estat convocades per alterar i violentar, sota la cultura perversa de la por, la voluntat popular republicana d'una determinant majoria social. Bertolt Brecht, on fire, retrunyirà aquest 21D: en l'impossible absurd, temps al temps, el Gobierno acabarà dissolent el poble per escollir-ne un altre de cartró-pedra. Que molesti menys i que no alci, dempeus, la veu.

Sota barrots, el conclau electoral arrenca amb candidats exiliats i candidats que són ja presos polítics. Sota els udols de l'Audiència Nacional i les detonacions del Tribunal Suprem del Sant Ofici Inquisitorial, que té programa electoral propi sense passar per les urnes, i que converteix, per art de màgia constitucional i sinistra Raó d'Estat, el pacifisme en violència i el referèndum en sedició. Enmig de la normalitat d'una causa general que aviat arribarà als mil investigats, amb una societat sota control d'un ingent desplegament policial i amb els cops i els mastegots de l'1-O a la retina de la memòria: 1066 ferits, 200 webs clausurades i a pals, fins i tot amb la pastanaga. I pels qui van atonyinar tot un país, apologia de la violència, Ciutadans demana condecoració policial. Mentre l'1-O es decretat Secret d'Estat. I així tot: tot normalíssim. Com l'alcalde d'Argentona, Eudald Calvo, que enceta avui la campanya declarant als jutjats, acusat –en formal democràcia– de no haver impedit –en informal dictacràcia– el referèndum de l'u d'octubre. Mentre la policia escorcolla l'Idescat i ahir nit la Guàrdia Urbana decomissava material electoral contra el 155 a Barcelona. Bromes de la democràcia quan la democràcia és de broma. Ja se sap.

I la darrera obvietat il·legítima, és clar, d'unes eleccions excepcionals. Un país sota els rigors i les osques del 155, de la intervenció general de la Generalitat i de l'ocupació protocolonial dels homes de negre de l'Estat, que demanen informes, filtracions i traduccions i habilita pàgines de delació maccarthista. Si el 155 –allegro ma non troppo– ha estat curtplacista i limitat, bé per pressió europea o per bé impotència material –que una cosa és pregonar-lo i l'altra aplicar-lo– és un debat que algun dia aclarirem. Tal vegada, una barreja de totes dues coses. Malgrat el subtext del missatge que emeten tots els centres de Poder és el mateix: o guanyem nosaltres o guanyem nosaltres. O guanya el bloc constitucional o guanya el 155, que és exactament el mateix. Win-Win, encara que mai expliquen com s'ho pensen fer. I mentre el TC entra en campanya també. Lletania demofòbica: suspenia ahir a la tarda la llei catalana del canvi climàtic. Win-win. Por lo civil, por lo policial o por lo constitucional. En l'estimulant oferta única de l'Estat a aquest poble: imposició o imposició.

Tot plegat, cirereta final del «estamos trabajando por su seguridad», supervisat per una Junta Electoral kafkiana: tan parcial que prohibeix als avis i àvies de Reus de manifestar-se per la llibertat dels presos mentre permet a la ultradretà concentrar-se davant la seu de la CUP i va dictant als periodistes –a petició del PP– quines paraules es poden fer servir i quines no. En un país atrotinat on es veu que la normalitat la defineix Albiol, sura el serrell més vergonyant d'una campanya anormal: la pervivència de la banal minimització de la violència ultradretana fa feredat –més de 100 agressions en dos mesos, inclosos els vidres de Catalunya Ràdio– i arriba al paroxisme. En un país, també, on les dues úniques «explosions violentes» conegudes les ha protagonitzat la policia, d'una banda, i la manada ultra, sempre tan funcional als interessos de les clavegueres de l'Estat. El dia, pels uniformats; la nit, pels incontrolats. Això deia una vella pintada a la transició, quan la por i el soroll de sabres van avortar, coartar i reprimir els anhels de llibertat.

Urgent dir-ho, perquè l'afer Balsareny és de traca i per llogar-hi cadires. La postveritat –la prementida de sempre– no es pot deixar passar per alt. El president del govern espanyol, la cap de l'oposició al Parlament i el porter de discoteca sense carnet que ostenta la direcció del PP català –i Sussana Griso i tots els mèdia que fan pinya amb el poder– trucant a l'ultradreta per solidaritzar-s'hi rere un estrany incendi nocturn encara no aclarit. El que si que està aclarit, del tot, és que la suposada víctima estava al migdia cremant estelades davant la casa de l'alcalde, que fa res amenaçava de mort un grup d'excursionistes i que la parella integra un grup ultra, violent i franquista. Tot s'hi val per a que guanyi el bloc constitucional: fins i tot que M. Rajoy se solidaritzi amb l'extrema dreta. Eloqüentment brutal.

Encara pel retrovisor de la memòria, caldrà afegir que els discursos terapéutics, de xarop de canya i paraulotes quirúrgiques han sovintejat sempre al llarg d'una adolorida història. Albiol acabava ahir el seu discurs d'arrencada electoral amb el semiòticament violent «A por ellos», explícit reconeixement subconscient de que nosaltres som uns altres. Però passats pel sedàs del temps històric, salvant distàncies però constatant constàncies, els mots d'Albiol no són pas nous. El 1940, sobre Barcelona, Serraño Suñer declarava al diari nazi Völkischer Beobachter: «La ciutat està absolutament boltxevitzada (...) A Barcelona, els rojos han ofegat l'esperit espanyol. El poble, l'activitat del qual jo mateix he pogut comprovar, està malalt moralment i políticament. Barcelona serà tractada amb les atencions amb què es cura un malalt».

O sigui, que no voteu malament, no fos cas que el feixisme despertés, en un país on mai se n'ha anat a dormir. O sigui, que un cop més, només criden per veure si ens fan callar. O sigui, que resumint, i com diria l'estimada poeta Mireia Calafell a les pàgines de La Directa: «No mengis xocolata. No escurcis la faldilla. No et pintis així els llavis. No estimis a qui vulguis (...) No sigueu innocents (...) No truqueu al veí per preguntar 'tens sal, un grapadet de nous, tot el valor del món?'. No feu memòria, sota cap circumstància, no feu memòria. (...) No voleu alt. No obriu per res del món un sí, un sí que ens posi ens dubte, un sí que alteri lleis, identitats, el nom de cada cosa. Negueu que ja heu après que on hi ha poder hi ha resistència (...) No. No ho vulgueu tot, que el tot està venint. Té tanta pressa com vosaltres».

O sigui que a més mar, sempre més vela. Resistir, lluitar, votar. En peu de pau. Perquè, al vent republicà de la llibertat i la dignitat, qui pot derrotar un poble que sap que no es pot rendir?

---
[Postdata] La veritat –com la llibertat– és concreta, escrivia Brecht a la cel·la. Benvigudes, Dolors i Txell. Benvinguts Carles, Raül, Jordi, Josep. Llibertat Jordis, Oriol i Quim. #llibertatpresospolítics

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.