La Constitució és d'un altre món

Soc un any i un dia més jove que la sacralitzada Constitució espanyola. La primera de les coses que vol dir això és que els que hem nascut poc després som la generació que comença a tenir una edat, comença a ocupar càrrecs de responsabilitat, està en la plenitud de la vida, segurament en els nostres millors anys. La segona és que si als postconstitucionals hi afegim els que aquell 6 de desembre del 78 no van poder votar perquè tenien menys de vint-i-un anys, que va ser l'edat mínima fixada per participar en el referèndum, tenim que els ciutadans espanyols nascuts després del 1957 no han votat aquesta constitució intocable que, sí, sembla que satisfà a molts, però encotilla tants i tants d'altres. Ser del 1957 vol dir tenir seixanta anys. La Constitució espanyola l'han votat els ciutadans que avui tenen seixanta, setanta, vuitanta, noranta anys.

En els meus trenta-vuit anys clavats soc d'una generació frontissa entre dos mons, l'era digital i l'anterior. Som els del hula-hoop, les gomes elàstiques, les baldufes de fusta i barret vermell i prou, els dels cassets recuperats amb un boli Vic i les vambes de velcro, els que portàvem muscleres amb només set anys (fet pel qual algú hauria de ser condemnat), els d'Enrique i Ana, els de l'Espinete, els del D'Artacan i els Mosqueperros, l'Inspector Gadget, els de Jackie i Nuca i els que pocs anys després flipàvem i passàvem hores jugant amb l'Snake de Nokia, els que abans de connectar-nos a internet sentíem això, que no sabíem què era ni a on ens connectava però allò funcionava (o no), i els que ara ens pensem que som gairebé digitals nats, tot i que el mínim contacte amb algú de vint anys et posa a lloc en menys d'un minut. Però ens hi hem adaptat a mesura que ens hem fet grans i sabem conviure amb molta naturalitat amb un passat que sembla el pleistocè amb un present, sent encara joves, totalment tecnològic. No hi ha res, pràcticament, d'aquell mon. La Constitució seria una d'elles.

Amb dades de l'Instituto Nacional de Estadística, avui hi ha vius deu milions i mig dels ciutadans que l'any 78 tenien més de vint-i-un anys i van poder votar la Constitució. Tots els altres avui som gairebé trenta-cinc milions i mig. Jo no sé què té que no es pot tocar si no és nostra, no és de les generacions que avui tenen menys de seixanta anys, les generacions que aixequen el país, les generacions que venen darrere i han de poder decidir el seu futur. Darrere la sacralització d'aquest text hi ha la certesa que tocar la Constitució és obrir la caixa dels trons i que el risc que suposa és pitjor que haver de continuar amb aquesta Constitució que no ha escollit el gruix de la població. Però poques vegades l'immobilisme arregla res. És alt el risc que s'enverini encara més la situació política espanyola. Amb mitja Catalunya convençuda de continuar pel seu compte, s'obren altres fronts, com el del finançament. El malestar al País Valencià o Andalusia pel concert econòmic dels territoris forals, recollits a la Constitució, és un nou símptoma que allò que van votar els de més de seixanta anys comença a trontollar seriosament.

La gran diferència entre el conservadorisme i el progressisme no son les sigles dels partits, és la capacitat d'adaptar-se als nous temps, la mentalitat que no hi ha res estàtic ni intocable. Tot ha estat posat per ser canviat. Em sento molt, molt, molt progre, però no del progressisme de les sigles dels partits, sinó del progressisme dels fets.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.