El camperol que va negociar tractats de pau

Podria semblar una innocentada, però els fets són reals: un camperol a la mateixa taula que un emperador negociant el destí de milions de persones. Va passar fa 100 anys.

Ara fa un segle, el desembre del 1917, un grup de persones ben abrigades va pujar a un tren a Sant Petersburg, direcció oest. A la ciutat de Brest, destí final del tren, els esperaven un grup de diplomàtics i militars que es preguntaven, encuriosits i preocupats, com serien aquells personatges que feien el viatge: els primers representants internacionals dels bolxevics després de fer-se amb el poder a Rússia.

Fa 100 anys es va començar a negociar el famós tractat de Brest-Litovsk, com era coneguda llavors la ciutat bielorussa de Brest. La vila era en mans de l'exèrcit alemany. I els alemanys, acompanyats dels seus aliats, havien vist amb eufòria com l'Imperi rus, el rival que tenien a l'est durant la Primera Guerra Mundial, s'ensorrava gràcies a la revolució soviètica. En pocs dies, l'exèrcit rus va passar de plantar cara, a senzillament, esfumar-se. Els alemanys havien donat diners a Lenin i els bolxevics per aconseguir crear problemes a l'enemic, però ara que els bolxevics manaven, als alemanys els tocava negociar la pau i la fi de les hostilitats amb aquells personatges misteriosos de discursos sorprenents i radicals.

Els alemanys estaven representats oficialment pel Secretari d'Afers Exteriors Richard von Kühlmann i el general Max Hoffmann, cap de l'Estat Major dels exèrcits alemanys del Front Oriental. Dos personatges formats, de bona casa, amb galons. Els alemanys tallaven el bacallà, però igual que els soviètics volien acabar amb la guerra, tal com havien promès. Però també havien de negociar amb els altres estats enemics. Així, sobre la neu de Brest, també hi eren Ottokar Czernin, ministre d'afers exteriors d'Àustria-Hongria, i Talat Pasha, per l'Imperi Otomà. La reunió l'havien demanat els soviètics, que ja abans d'aconseguir el poder exigien acabar amb aquella guerra tot i que molts russos la veien amb bons ulls, ja que en cas de guanyar-la, els hauria permès fer-se amb Istanbul. Segons els pactes aliats, en cas de triomf, Rússia hauria plantat la seva bandera a la capital turca de llavors, una vella aspiració russa per la importància de la ciutat en l'Església Ortodoxa. Molts altres russos en canvi, n'estaven tips d'aquella guerra. I els soviètics necessitaven acabar amb la guerra, per complir promeses i per centrar-se en els enemics interns. Ara bé, sabien que no tenien una posició forta. Els alemanys els exigirien que Polònia, Lituània i Ucraïna es convertissin en estats independents, així com també volien ocupar bona part de les seves terres.

La delegació dels imperis centrals doncs, esperava aconseguir una pau que els ajudaria a enviar tropes al front occidental, on entraven en acció des de feia poc els Estats Units com a enemics. Però no sabien com serien aquells delegats enviats. Sabien que l'encarregat de dur el pes de les negociacions era Lev Trotski, un brillant orador, d'idees radicals. Però Trotski havia decidit no fer el viatge i enviar-hi altres representants. La figura més potent era Lev Kámenev, revolucionari i cunyat de Trotski. Però qui portava el pes era l'advocat Adolph Joffe, un jueu que feia anys que era company de lluites de Trotski. A més, els soviètics havien enviat a Grigori Sokólnikov, delegat de la banca del nou govern, Serguéi D. S. Mstislavski, un escriptor i polític social-revolucionari, i Anastasia Bitsenko. Trotski havia exigit que una dona formés part de la delegació per demostrar el nou rol que esperava que les dones tinguessin en el nou estat soviètic. I els alemanys es van escandalitzar en saber que l'escollida era Bitsenko, ja que es tractava d'una veterana revolucionària famosa per haver ordenat assassinats. El més famós era aquell del governador general de Saratov el 1905. Trotski però, va anar més enllà i per deixar clar com imaginava el futur, va voler fer pujar al tren un representant dels soldats, dels mariners i dels obrers. Així que van buscar un soldat ras, un mariner del bàltic i un obrer que fossin autèntics. I els van fer viatjar.

Quan el tren ja estava llest per sortir però, Joffe i Kámenev van adonar-se que havien comès una errada: no hi havia cap representant dels pagesos. Ben cert era que els bolxevics tenien poc suport, entre la gent de camp, però era una errada imperdonable. Va ser llavors quan, a una cantonada de l'estació de Varsòvia de Sant Petersburg (anomenada Petrograd durant la Guerra), van veure un vellet amb una barba llarga. Un camperol. Portava un sac i caminava sobre la neu, amb pas fem. Kámevev i Joffe van acostar-se al senyor i li van començar a fer preguntes. Sí, era d'un poblet. Va admetre que era d'esquerres, però no bolxevic. Al seu poblet, explicava, manaven els social-revolucionaris. "Però sou revolucionari, tovaritx?" li van preguntar. I va respondre: "Sí, de cap a peus". En cinc minuts doncs, el van convèncer per pujar al tren. Va ser així com Roman Stashkov, un camperol, va acabar formant part d'una delegació diplomàtica.

Les anècdotes sobre Stashkov van ser recordades durant anys. Al primer banquet, no sabia com fer servir la forquilla i la va utilitzar per treure's trossos de carn de les dents. I quan Richard von Kühlmann va oferir-li vi blanc o negre, l'home va respondre: "El que sigui més fort". I es va emborratxar.

La festa es va acabar quan uns dies més tard va arribar Trotski en persona per posar ordre. Ell va decretar no dinar ni sopar amb els enemics, va discutir fort i va acabar apostant per una solució estranya, quan va decretar que firmava el tractat però sense signar la pau. Una forma de dir que acceptava acabar la guerra, però no volia portar-se bé amb uns alemanys que llavors ja estaven enfadats en veure com els soviètics feien arribar als seus soldats propaganda comunista escrita en alemany. Al final d'aquells dies, Robert Bruce Lockhart, director de la missió britànica que pretenia evitar que els russos sortissin de la guerra, va dir de Trotski que "és un fill de puta de dalt a baix, però el jueu més important des de Jesús". L'històric tractat va trencar-se ràpidament. Va passar a la història com un episodi més d'uns dies estranys. I Stashkov va desaparèixer. No se sap què se'n va fer d'ell.

Adolph Joffe va suïcidar-se el 1927, just després de ser expulsat del partit per Stalin, ja que era amic de Trotski. De fet, tots els altres delegats soviètics van ser assassinats per Stalin. Kámenev va ser executat el 1936, Anastasia Bitsenko el 1938 i Grigori Sokólnikov el 1939. Serguéi D. S. Mstislavski va morir a un gulag, el 1943. Trotski va sobreviure fins al 1940, quan el català Ramón Mercader el va assassinar amb un piolet a Mèxic. Aquesta però, és una altra història.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.