The time's up

Veig el discurs d'agraïment d'Oprah Winfrey a la cerimònia dels Globus d'Or i no puc més que posar-me dempeus i aplaudir com ha fet tot l'auditori present en escoltar les seves paraules. M'emociona. Pel que diu però sobretot per com ho diu. I penso que ens calen moltes Oprahs en aquest país nostre, que alcin la seva veu poderosa i que ho facin amb el mateix coratge i convenciment a l'hora de denunciar els abusos de la societat masclista. Un discurs que va deixar glaçat tothom i que ja ha servit per situar-la com a possible candidata demòcrata a la presidència dels Estats Units. És aquesta èpica tan americana que admiro i envejo en algunes ocasions. Deu minuts d'Oprah van ser infinitament més efectius que el discurs del polític amb l'oratòria més convincent o la campanya per la igualtat de gènere més innovadora, que dit sigui de pas, s'ha demostrat sobradament que no funcionen. Almenys a casa nostra.

No espero d'una societat inoculada amb l'ideal de la supremacia masculina cap miracle que posi les coses al seu lloc en matèria d'igualtat. A la teoria voluntariosa –que n'hi ha molta- li falta portar-la a la pràctica i això ja costa més. Però sí que vull dones influents que cridin 'The time's up!', 'S'ha acabat el temps!', com han fet l'Oprah i les més de 300 actrius que s'han sumat a aquesta campanya per recaptar fons per proporcionar ajuda legal a dones que han patit assetjament laboral però no poden fer front a les despeses judicials. Si sense ser espectadora dels seus programes, el seu missatge m'ha calat fondo fins al punt de pensar que potser sí que estan canviant les coses, imaginem què passaria si fossin les nostres Oprah, les nostres actrius, les nostres presentadores, les nostres polítiques, les nostres empresàries, les nostres líders d'opinió, les nostres esportistes, les nostres dones amb un altaveu a la societat les qui s'alcessin d'una vegada per totes per fer el crit de guerra i dir prou!

Hi ha una certa unanimitat a considerar que l'any que hem deixat enrere ha estat l'any de la revolta feminista. O el del final de la dominació masculina, com prefereixen qualificar-lo les més optimistes de la causa. No seré jo qui posi aigua al vi -que prou complicat ho tenim les del meu gènere- però sí que voldria matisar algunes eufòries. Si volem construir realment una societat igualitària, no n'hi ha prou que el fenomen del #MeToo –nascut a la totpoderosa indústria de Hollywood per despullar el "depredador sexual" Harvey Weinstein- esdevingui Trending Topic a les xarxes i un titular als diaris. Son dones famoses i milionàries que han decidit parlar ara per por que fer-ho públic frustrés les seves carreres professionals. Benvingut sigui el #MeToo, tot suma. Però també vull que més enllà de manifestacions esporàdiques, de celebracions de dies mundials que no serveixen per a res, d'algun article en comptagotes, de declaracions benintencionades als programes electorals i d'escoltar que s'ha fet molta feina i que encara queda molt per fer, hi hagi d'una vegada per totes un clam popular que provoqui el daltabaix necessari perquè ja no hi hagi marxa enrere. Acció-reacció.

El món és ple de Harveys Weinstein sense el glamur, els focus i la influència de Hollywood. Homes anònims que ostenten el poder i assetgen i sotmeten dones amb l'amenaça permanent de perdre la feina si parlen. Homes que són còmplices de pagar-nos menys per no sé encara quina llei divina. Homes a qui espanta que ens estiguem obrint pas en una societat masclista que neguen públicament però practiquen en privat. Homes que donen peixet per fer-nos creure que realment se'ns té en compte fins que obrim la boca i ens queixem. Perquè sí, tenim accés al mercat de treball –només faltaria- i amb una mica de sort fins i tot, la possibilitat d'accedir a algun càrrec directiu, però sempre serà amb el vistiplau de l'home que haurà decidit ascendir-nos.

Fins que no vaig sentir a parlar de la bretxa salarial, vaig viure en 'Els mons de Yupi', aliena al fet que ser dona em relegava a una escala salarial inferior. Mai m'ho havia plantejat perquè m'hauria semblat una imbecil·litat il·lògica. I com que ningú es dedica a proclamar el seu sou als quatre vents, de què caram havia de sospitar jo? Per ser dona he de cobrar menys? La ironia del destí va voler que encetéssim el nou any celebrant la notícia que Islàndia ha prohibit per llei que les dones cobrin menys que els homes per fer la mateixa feina i que a Alemanya puguin demanar l'equiparació salarial amb els seus companys homes. Prenem-ne exemple i passem a l'acció si no volem acabar fent les maletes. Perquè la ironia macabra del destí també va voler que l'últim dia de l'any es trobés el cos de Diana Quer a qui la legalitat espanyola no considera víctima de la violència de gènere perquè qui suposadament la va matar, no havia tingut cap relació sentimental amb ella. Així funciona. Si no hi ha vincle sentimental, poden violar-te i matar-te sense ser acusats de violència masclista. Ser dona també té aquest handicap. Un més entre quants?

Posem-nos ja les piles! Necessitem dones líders que ens encoratgin a dir prou però sobretot, necessitem homes que s'avergonyeixin d'haver permès durant tant de temps que això passi. Només així deixarem de ser una quota i potser, la dominació masculina deixarà de ser una realitat assumida. Mentrestant, no estarà de més que posem una Oprah Winfrey a les nostres vides que ens vagi recordant que ha arribat l'hora de dir: The times's up! 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.