Sobre el himno y C's

El miércoles, en la sesión de constitución de la XII legislatura del Parlament de Catalunya, C’s causó nuevamente polémica con su actitud ante el himno catalán. No es la primera vez que ocurre. Ya en 2015, una fotografía del gran Jordi Borràs en la que capturó a Inés Arrimadas con los brazos cruzados (desacuerdo), la boca hacia abajo (disgusto) y la cabeza girada hacia un lado (desvinculación) se hizo viral por el mismo motivo.

En esta ocasión, el gesto de contrariedad ante Els Segadors por parte del principal partido de la oposición fue adoptado por todos los diputados de la formación naranja: se levantaron pero no cantaron el himno, no aplaudieron cuando finalizó (sólo lo hizo, quizá despistado, José María Espejo-Saavedra desde la mesa) y tampoco respondieron verbalmente al "Visca Catalunya!". Lejos de partidismos ideológicos, cualquier profesional de la comunicación no verbal que analice la secuencia advertirá que la coincidencia en la expresión corporal de la líder de C's y cada uno de sus diputados no era casual o fruto de la improvisación (sentimiento de indiferencia, desagrado o rechazo real y sincero), sino que esa puesta en escena era una consigna visual previamente planeada y orquestada. 

Protocolariamente, la postura de respeto ("se levantaron") que adoptó C's ante el himno de Catalunya fue la que toma cualquier autoridad ante un himno ajeno, que no le es propio (¡sólo faltaba que se hubieran quedado sentados!). Y he ahí lo sorprendente (o no) y reprochable a Arrimadas y los suyos: por el momento, es la líder de la oposición del Parlament de Catalunya, no de Tabàrnia.

En política, los himnos con letra se acostumbran a cantar a no ser que se interpreten distintos himnos seguidos en un mismo acto (para no eternizar), se trate de un evento o una circunstancia dramática (señal de duelo o expresar un pesar), o si la interpretación corre a cargo de una banda (por ejemplo,  el Patria Querida con las gaitas en los Premios Princesa de Asturias) o artista (Beyoncé con The Star-Spangled Banner durante la investidura de Barack Obama) en directo, ya que el poder de homenajear a la nación se le cede al que tenga un don y talento especial.

Ninguna de esas circunstancias se dio el miércoles. Y hasta el PPC, con Xavier García Albiol a la cabeza, entonó Els Segadors. Porque esa es hoy la pretensión de cualquier himno, el canto de unión e integración de todos los catalanes: indepes, unionistas, conservadores, progres, altos, bajos, rubios, morenos, pobres, ricos, urbanitas, pagesos, hombres, mujeres... 

Así que una formación política que asegura ser, amar y querer gobernar a todos los catalanes -los líderes independentistas advierten que no se sienten españoles y, por lo tanto, sus faltas hacia los símbolos del Estado no están protocolariamente justificados pero sí  ideológicamente contemplados- tiene una serie de obligaciones escénicas públicas tácitas y una de ellas es, no sólo respetar el himno, sino, por lo menos, aparentar que se siente orgullosa de ese país, nación o comunidad autónoma. 

P.D. Corporalmente, mientras suene el himno, uno debe mirar al frente (concentración), sin mueca o sonrisa alguna (solemnidad) y los brazos (a no ser que seáis patriotas estadounidenses y os llevéis la mano derecha al corazón o militares y os tengáis que cuadrar) extendidos y relajados junto al cuerpo (entrega). Y nada de manos recogidas por delante (protección, alerta) ni por detrás (ocultación, soberbia). 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.