Son seus

M’ho deia a mi mateixa: “son seus”, els missatges de whatsapp que sobrecarreguen el meu timeline de Twitter. “Son seus!” em dic quan llegeixo al perfil de Puigdemont que és humà i que hi ha moments que també dubta.

Confesso que ahir em vaig passar una bona estona rellegint els missatges amb sentiments contraposats i difícils d’acomodar amb el nou gir de guió que suposen els missatges de whatsapp de Carles Puigdemont i Toni Comín. És evident que publicar aquests missatges suposa violentar la relació entre el dret a la informació i el de la intimitat.

Francesc Torralba, catedràtic d’ètica de la Ramon Llull, escrivia a La Vanguardia a partir del cas de Sirera al Parlament, l’any 2009, quan un missatge seu -- “este partido es una mierda”-- era captat per una càmera i publicat a l’Avui que “la confidencialitat és un vincle invisible entre dues persones, un pacte tàcit de complicitat que permet la comunicació del més íntim, d’allò que un no desitja que sigui conegut en l’esfera pública, però té necessitat de comunicar, sabent que aquella informació no serà revelada. Ficar-hi el nas per treure’n suc electoral o econòmic és èticament reprobable”. A veure quants de nosaltres, a veure quants polítics, aguanten exposar les converses de whatsapp a la llum pública. O que ens obrin el micro abans d’hora.

Que el que es deien Puigdemont i Comín és d’interès públic és evident. Rematava el dia de la investidura ajornada, les esquerdes en la unitat independentista quedaven despullades, el missatge que va emetre Carles Puigdemont per tancar el dia i que s’emetia, si fa no fa, a l’hora en què mantenia la conversa amb Comín, i amb un to i uns termes que deixen el missatge en paper mullat... Però el bon periodisme no és només tenir la informació oportuna quan toca, sinó també com l’aconsegueixes. En aquest sentit, també és molt interessant l’ús de càmeres ocultes per obtenir informació quan qui t’està parlant no és conscient que l’estàs gravant.

De tota manera, ara ja no podem defugir el contingut dels missatges, que posen de manifest que les esquerdes que s’han intentat soterrar, que quedessin fora de la llum pública, han quedat exposades sense filtres, i que poden ser l’estocada definitiva en les relacions entre Junts per Catalunya i Esquerra. És important que la majoria independentista trobi la manera, per una qüestió d’autoestima i de convivència, que tot això no acabi en un ridícul estrepitós del qual se’ns farà difícil desempallegar-nos a tots els catalans. Perquè n’hi ha que hi suquen pà.

 

 

  • Comparteix