Teatre per a refugiats a Ellis Island

Del 1951 al 1959, per les portes de l'hotel Waldorf-Astoria de Nova York hi entraven un munt de personatges que feien la mateixa pregunta: "la cambra del senyor Charles Edison?". I aquest els rebia a l'hotel, on vivia, sempre amb un esmorzar on no hi faltava de res. Actors, empresaris, polítics... La llista de convidats d'Edison era llarga. I allà, a un dels hotels més famosos del món, seguia donant vida als somnis del seu pare, l'inventor Thomas Edison. A la cambra d'un hotel de luxe es creaven empreses, s'iniciaven projectes i es pressionava als polítics.

Els Edison eren una família particular. Thomas Edison treia pit de les més de 1.000 patents d'invents, com el fonògraf, les bombetes modernes, les centrals elèctriques o la perfecció del telèfon de Bell. Home polèmic, ja que en ocasions es beneficiava de les idees dels seus ajudants, Edison va saber crear empreses per treure profit dels invents. Algunes de les quals van ser desastroses, com ara una de maquinària minera, i d'altres que van rutllar. Un cas d'èxit és la famosa General Electric, que no va deixar de créixer i va acabar comprant, entre d'altres, l'Olivetti. L'empresa italiana creada per una altra família particular que no considerava que fos una contradicció ser comunista i propietari d'una empresa privada amb treballadors, com explicàvem fa uns dies.

Els Edison en canvi, no en tenien res, de comunistes. Thomas Edison no veia amb bons ulls els sindicats d'esquerres. En Charles, un dels seus fills, passava moltes estones al Waldorf Astoria en companyia d'un altre home que vivia a l'hotel, en Herbert Hoover, president dels Estats Units del 1929 al 1933, un conservador de la vella escola. Els dos havien ocupat diferents càrrecs importants, ja que en Charles Edison havia estat governador de Nova Jersey i secretari de la Marina durant la Segona Guerra Mundial. Eren el clar exponent de nissagues nord-americanes que aconsegueixen manar molt, salten de despatx en despatx, barregen cites en llatí a les seves converses i reciten poemes anglesos del segle XVIII.

En Charles Edison però, va estar a punt de ser un fill rebel. Anys més tard, quan vivia a una de les suites més luxoses de Nova York, segurament deuria recordar amb certa nostàlgia els anys en què no feia cas del que li deia el seu pare. El 1915, quan tenia 25 anys i havia acabat els seus estudis universitaris, Charles Edison va marxar a Nova York, on va començar a viure de forma bohèmia a Greenwich Village. Allà va conèixer personatges que no tenien pares rics, però si moltes idees. Un d'ells era en Bruno Guido. Ja vam parlar d'ell en el seu moment. Fill d'italians, era una persona molt popular al Nova York dels anys 20 i 30, liderava una editorial que tenia a la part de dalt d'un restaurant on mai faltava alcohol. Edison solia sortir de festa amb ell, xerrava fins altres hores de la nit sobre el poder de la cultura per canviar el món. Guido tenia idees i Edison, diners. Així que van decidir iniciar un projecte plegats, llogant el "Little Thimble Theater", a la cinquena avinguda, on es permetia a joves actors o músics actuar de forma gratuïta. L'entrada també era gratuïta. Senzillament es posaven a la porta de sortida demanant la voluntat per qui havia entrat per veure obres de George Bernard Shaw o Anton Txékhov. Més d'una nit, la policia va haver d'anar al teatre per aturar aldarulls provocats per espectadors escandalitzats amb el teatre experimental que s'hi feia en un teatre que Edison, entusiasmat, va acabar comprant.

El jove Edison però, no en tenia prou i va començar a escriure textos teatrals i poemes sota el pseudònim Tom Sleeper. Amb aquest sobrenom, el 1915 va iniciar un nou projecte: portar obres de teatre als barracons on centenars d'immigrants que no havien estat admesos als Estats Units esperaven una solució, a la illa d'Ellis. Milers de persones arribaven a aquesta illa on les autoritats nord-americanes els feien proves per decidir si serien acceptats o no. Alguns, per arribar amb malalties, sense estudis o per motius racials, eren rebutjats i, si no tenien diners per un passatge de tornada, o no volien tornar a una Europa en guerra, quedaven a l'illa internats. El seu cas es va fer popular gràcies al capellà Augustus Sherman, que els cuidava i intentava que rebessin ajuda. Sherman els fotografiava i les seves imatges s'han recuperat darrerament pel seu gran valor. Centenars de persones d'arreu del món vestides amb la seva roba tradicional, posant per Sherman a les portes del somni americà.

Doncs gràcies a Edison i Sherman, aquests refugiats van gaudir d'obres de teatre que els permetien somriure, en una iniciativa que va fer perdre els papers a Thomas Edison. Ell, que era tant conservador, no es podia permetre que el seu fill fes aquestes coses. I a finals dels anys 10, el va aconseguir fer abandonar la vida bohèmia quan el va situar al capdavant d'una de les principals empreses familiars, l'Edison Records. Era una de les primeres empreses de discos que aprofitava l'èxit del fonògraf, un invent també de Thomas Edison. La jugada va sortir bé: el jove estimava la cultura i tenia una oportunitat per centrar-se en un negoci familiar. Tan bé va anar, que els anys 20 va passar directament a liderar la principal empresa familiar, la Thomas A. Edison, Inc. Així va descobrir el gust per manar i fer diners, va abandonar la bohèmia i iniciar una carrera que el portaria a ser governador de Nova Jersey, tot i que ho va fer amb el Partit Demòcrata, trencant amb la tradició republicana dels Edison.

Els seus anys de feina amb Edison Records van ser interessants, tot i que el 1929 l'empresa va tancar perquè d'altres li havien passat al davant. Llavors, en Charles ja tenia altres idees al cap, a diferència dels seus primers anys al capdavant del projecte, quan va ser dels primers a estampar els noms dels artistes als discos (els primers no portaven el nom dels músics o cantants). Va fer un gran esforç per enregistrar músiques de tot el món per escampar la cultura (molts dels discos es poden escoltar gratuïtament a la Llibreria del Congrés dels Estats Units) i va apostar per nous estils, com el Jazz, o per tenors de diferents països, com Giovanni Martinelli o José Mojica. Aquesta però, ja és una altra història. Edison va convertir-se en un gran empresari. I la música va deixar de sonar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.