L'habitatge digne ja no és un dret

L'habitatge, amb i sense dignitat, és un malson. Tant és si treballes i no cal dir-ho, si estàs a l'atur. Viure de lloguer ja no és un problema només per als joves que es volen emancipar; que també. El drama de trobar un lloc per viure que es pugui pagar sense deixar-s'hi el sou sencer, afecta avui a milers de famílies establertes que viuen amb l'ai al cor perquè el seu contracte de lloguer és a punt de vèncer. I el drama es multiplica si del que es tracta és de viure a Barcelona. No descobreixo res. Certament, és un luxe. Volíem ser Londres, Nova York i París i ho hem aconseguit. Ja som la ciutat que allotja turistes, alts executius que estan de pas i rendes altes. Som una ciutat "pija" que ha optat per fer fora la gent treballadora que l'ha fet créixer per cedir-la als inversors.

El problema és que la farsa dels lloguers alts -perquè és una farsa tolerada i silenciada- amb els quals els privilegiats que disposen de pisos es paguen una pensió i unes quantes pagues extres cada mes, s'està estenent més enllà del centre de la ciutat. La cosa ja no es resol deixant l'Eixample, Gràcia o Sant Gervasi per buscar pis al Guinardó, Sant Andreu o la Trinitat Vella. Avui, ciutats com Rubí, Cerdanyola o Sant Llorenç Savall, per posar uns exemples, ja són víctimes també de la bombolla dels lloguers. Terrassa, pis de 40m2 i una habitació per 550 €. Això no és un habitatge digne. Això és una autèntica estafa.

Els llogaters ens hem convertit en l'assegurança de vida dels propietaris de pisos. Som la seva pensió de jubilació, i quina pensió! Alguns no cal que treballin ingressant només les rendes dels seus inquilins. I com que Barcelona enrotlla, perquè caram demanar-te 900 € -encara que faci 10 anys que hi visquis i paguis religiosament- si en puc demanar fins a 1600 € perquè hi ha qui els paga? Els qui vàrem apostar fa anys per viure de lloguer davant la dèria per compra pis; els qui vàrem fer cas als qui ens deien que hipotecar-se era un risc davant la tranquil·litat que oferia un lloguer si a la vida anaven mal dades, estem pagant avui que Barcelona se'ns hagi posat estupenda.

D'exemples n'hi ha a mansalva. Matrimoni amb dos fills, treballadors lliberals que se'n diu ara. Viuen de lloguer al centre de Barcelona al mateix pis des de fa 13 anys. Ell s'ha quedat a l'atur i ha esgotat la prestació. Ella cobra 1500 euros a jornada completa i 12 pagues –ja sabem la misèria de sous que es paguen avui-. Van començar pagant 875 € per 70m2 i dues habitacions. Després la xifra aniria pujant en funció de l'IPC i a la darrera renovació, ara fa un any, la cosa va quedar en 1150 €. Xifra assumible quan tots dos tenien feina. Però, ai las! Un d'ells ja no en té. I els 1500 € de salari miserable d'ella s'esfumen cada mes pagant només el pis, l'escola i el telèfon. Afegim-hi menjar, aigua... afegim-hi viure. O mal viure, segons com.

Mai havien existit tants portals immobiliaris per trobar pis i mai havia estat tan complicat trobar-ne. I si el trobes, llavors a fer front al famós 10% de l'anualitat per a l'agència, al cap de dos mesos de fiança i a un aval que demostri que el nucli familiar té uns ingressos superiors a 3700 €. Una autèntica bogeria! He vist amics que han hagut de canviar de pis a córrer cuita perquè quan els vencia el contracte els van pujar la quota 600 € de cop. A qui li han apujat el sou 600 € d'una tongada?

Els responsables d'aquest disbarat s'excusen darrere el mantra que tot això és culpa de la llei de l'oferta i la demanda. No sé si els que es dediquen a això són conscients que un dia prendrem mal. Que hauran estat còmplices de l'expulsió de la gent de casa seva. Que una ciutat no és un parador de gent rica. Que seran culpables del trencament del sistema de vida de moltes famílies que han hagut d'abandonar el seu pis primer, el seu barri després, la seva ciutat ara, i els seus fills l'escola on anaven per poder trobar un sostre on viure sense haver de sacrificar necessitats bàsiques.

Certament, es confirma que la nostra generació viu infinitament pitjor que la dels nostres pares.

  • Comparteix