L'estrella que es va tancar en un convent

Expliquen les llegendes urbanes, que solen ser mig veritat, mig mentida, que un munt de senyores elegants apareixien de tant en tant al Convent de San Francesc de Lima, a la capital peruana, demanant poder veure el monjo Fray José Francisco de Guadalupe. Els peruans que observaven aquelles dames estrangeres arribar, es fixaven molt en els ulls tristos que feien quan sortien de nou als preciosos carrers del centre de Lima. I tothom sabia que seguien enamorades del monjo.

El 1974, Fray José Francisco de Guadalupe va morir als 79 anys després de patir una hepatitis. Els altres monjos, seguint la tradició, van enterrar-lo a les famoses catacumbes d'un dels monestirs més bonics i antics de l'Amèrica Llatina. Unes catacumbes famoses perquè des de fa més de 200 anys s'hi poden veure milers d'ossos de persones formant dibuixos geomètrics en un espectacle tant macabre com fascinant. A Fray José Francisco el van enterrar en un espai separat, sense que els seus ossos es convertissin en una espècie de monument funerari artístic. I mira que aquest frare d'art, en tenia. I molt. Ell havia estat una de les grans estrelles de la discogràfica de Charles Edison, de qui parlàvem ara fa 15 dies.

Un dels grans seductors del cinema nord-americà va acabar els seus dies aquí. A un convent peruà. Un gir final en la vida d'un mexicà que en va viure moltes, de vides. Va enamorar, va triomfar, va patir i finalment, va entregar-se a Déu en una decisió vital que va trencar el cor de moltes de les seves admiradores i amants. Va ser el darrer paper d'èxit del frare, que de fet es deia José Mojica i era mexicà. Nascut el 1895 a un poblet de la zona de Jalisco, José Mojica va aconseguir fer camí i trobar persones fascinants en un periple que el va portar amunt i avall del continent americà.

Mèxic, tant fascinant com brutal, que a vegades és com si tot el país fos com unes grans catacumbes on la mort i la vida es barregen, era un lloc perillós a finals del XIX i inicis del XX. Revoltes, guerres, bandits i violència que portava milers de famílies camperoles a buscar una nova vida a la capital. Els Mojica van ser uns d'ells. Quan es va quedar orfe de pare, la seva mare el va dur a Ciutat de Mèxic, on es va educar. Inicialment li van dir que havia d'estudiar agronomia, però la revolució mexicana va acabar provocant el tancament de la seva escola i li va obrir camí a la seva passió: la música. Un professor anomenat José Eduardo Pierson va convèncer la mare per dur-lo al seu conservatori i el 1916 ja el tenim interpretant 'El barber de Sevilla', amb 21 anys.

El jove era ambiciós, i el 1917 va iniciar una nova vida a Nova York, on s'anava apuntant a càstings i concursos de cant sense sort, mentre es guanyava la vida netejant plats a un restaurant mexicà. Semblava que el seu somni americà acabaria marxant pel forat de la pica on netejava plats bruts, fins que tot fent un paper secundari el seu talent va cridar l'atenció d'un espectador de luxe, en gran tenor italià Enrico Caruso. Caruso era un geni famós a tot el món, però sempre va tenir la sensibilitat d'obrir portes a joves amb caràcter. Ja vam explicar com Caruso va canviar la vida d'un català criat a Cuba anomenat Xavier Cugat. Doncs bé, també va canviar la vida de Mojica, el va recomanar al director de l'Òpera de Chicago.

Un cop de sort, i aquell mexicà sense papers tenia feina, papers de residència i un futur al davant. A Chicago va perfeccionar el seu anglès, va aprendre francès, ball, va fer classes de gimnàstica i va obrir-se a noves disciplines de cant. Aquests anys, Mojica comença a fer els primers papers en obres de teatre i musicals, tot i que seguia triomfant sobretot a l'Òpera. I va ser així com va rebre una oferta que li acabaria canviant la vida: Charles Edison, el fill del gran inventor Thomas Edison, el va escoltar i li va oferir ser una de les estrelles de la seva discogràfica 'Edison Records'. Va ser un èxit. A més d'Òpera, Mojica va popularitzar ritmes mexicans entre el públic nord-americà. Es va convertir en un músic tan famós, que el 1930 li van arribar les primeres ofertes per fer d'actor a Hollywood. Durant els anys 30, Mojica va interpretar galans llatins i va rodar alguns dels grans èxits dels films que les productores de Hollywood rodaven en castellà pensades pel mercat mexicà. En total, més de 25 films en tot just 7 anys.

Van ser anys salvatges, de festes i amors, de disbauxa i diners. De viatges amunt i avall, rodant a Los Angeles, Ciutat de Mèxic o Buenos Aires, on naixia una indústria cinematogràfica forta i va rodar 'Melodia de América' un gran èxit on va interpretar el famós bolero 'Solamente una vez'. Seria un dels seus grans èxits. I dels darrers. Convertit en un actor d'èxit, va comprar tota una vila colonial preciosa a San Miguel de Allende per a la seva mare, per donar-li una jubilació daurada. I precisament la mare va canviar-li la vida.

El 1940, la mare va morir a la seva vila. I davant del cos de la seva mare, l'actor va notar que alguna cosa es trencava. De sobte, ja no gaudia amb allò que el feia feliç abans. Malgrat acceptar rodar 'Melodia de America' just després de la mort de la mare, tenia problemes per concentrar-se. Va ser durant aquell rodatge que va comunicar als seus amics que canviaria de vida i ingressaria a un seminari franciscà per fer-se monjo. Primer, ningú el va creure. Però el 1942, després d'anunciar que havia tingut una aparició de Santa Teresa, va ingressar al seminari de la ciutat de Cuzco i el 1947 va ser ordenat sacerdot a Lima. La seva primera missa va aplegar tanta gent, que les televisions hi van anar.

Ara, la carrera artística de José Mojica encara donaria de si, ja que per recollir fons per crear un seminari a la ciutat peruana d'Arequipa, va participar en programes de ràdio, va fer discs de nadales i va acceptar participar en alguns films, un d'ells un d'espanyol del 1953 anomenat 'El pórtico de la Gloria'. A més, va escriure una autobiografia anomenada 'Yo, pecador', on explicava el camí que l'havia dut dels llits de tantes dames, a rebre vells amors al convent, on les intentava convèncer per portar una vida més cristiana. A vegades, sense sort. Altres cops, amb encert.

Mort el 1974, Mojica va deixar com a llegat obres com la mateixa cançó 'Solamente una vez', ja que el seu compositor, Agustín Lara, va explicar que la va escriure durant el rodatge de 'Melodia de America' quan Mojica va explicar que es faria sacerdot durant un sopar. Un sopar amb els altres actors del film, Silvana Roth i l'ex boxejador i medallista olímpic el 1924 Pedro Quartucci. Cap dels dos van creure a Mojica. I cap dels dos va anar a Lima a veure'l. Havien seguit camins diferents.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.