Descoronats

Ni l'1 d'octubre ni el 27 d'octubre, va ser el 3 d'octubre quan van passar els fets decisius per al procés. Dia de vaga a Catalunya com a protesta per les càrregues policials (sí, càrregues, tècnicament i no tècnicament, van ser càrregues), a quarts de set de la tarda s'anuncia per sorpresa un missatge reial, i amb ell bona part d'Espanya tanca el debat sobre els fets de l'1 d'octubre i la penosa imatge de l'estat, i avala la repressió. Amb aquell discurs el PSOE es desdiu de reprovar Soraya Sáenz de Santamaría pel desplegament policial de l'1 d'octubre, com havia anunciat aquell mateix matí. Aquell dia la Corona va llençar un mantell tupit que tapa totes les discrepàncies. La unitat d'Espanya i la Corona com a element cohesionador. La catifa sota la qual un amaga tota la merda, amb perdó.

Aquest rei només dels seus ara ha viatjat a Barcelona per primera vegada des d'aquell discurs, el dia que, diu l'Espanya més monàrquica, es va fer coronar de veritat. Cinc mesos després el rei Felip VI ha copsat el malestar dels ciutadans no tan monàrquics o republicans per haver renunciat a ells, per la falta d'empatia amb els ferits d'1 d'octubre, per renunciar a ser part de la solució, per la falta de seducció, per aquella cara agra i la gestualitat contundentment estudiada. I a falta d'un govern real han estat el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els que l'hi han retret recollint el malestar d'una part molt important de la societat catalana. Que necessari i que oportú hauria estat tenir un govern per a la inaguració del Mobile World Congress, per cert, però ara aquí m'estendria i faria un subarticle. Me'l guardo per si d'aquí a quinze dies malauradament encara no tenim govern.

El dia que diuen que Felip VI es va coronar de debò en realitat es va descoronar per tots aquells que creuen que votar les coses que preocupen un nombre important de gent no ha de ser tan gran problema. Descoronar perquè va aplicar l'autoritat de la genètica per donar suport a les porres contra els que demanen poder votar. És filar encara més prim: negar el vot quan ostentes una situació privilegiada sense que mai t'hagin votat, ni a tu ni a cap dels anteriors del teu llinatge. Ben mirat, no sé com en podíem esperar una altra cosa.

Al rei se li va escapar de les mans la primera i, de moment, única oportunitat de fer de rei de tots, més enllà dels contactes per afavorir contractes milionaris amb l'Aràbia Saudita i els missatges de Nadal que tufen un paternalisme propi d'altres segles.

Val pel rei i val pel PP, per Ciutadans i pel PSOE (per cert, on para?): renunciar a dos milions de catalans és un error i a la vegada el símptoma més evident que donen per fet que el model de convivència espanyol ha fracassat i que els donen per perduts. És actuar a la defensiva tot esperant algun efecte dissuasiu. No en conec cap, d'independentista, que s'hagi baixat del carro per aquella cara agra i aquella gestualitat contundentment estudiada i, en canvi, conec més descoronats que abans.

  • Comparteix