A vegades els fills sí són dels pares

Ignoro si els pares del nen Gabriel volen que es deixi de parlar d'ells. Jo ho voldria. Els pares del nen Gabriel han perdut el fill, han remogut carrers, veïns, Internet i mitjans de comunicació buscant-lo; l'han sabut mort; han descobert que de qui sospitaven, ho era, i han vetllat un taüt petitó i blanc. Estabornits, també han vist com despullaven el seu dolor -tan íntim i tan inconsolable- davant milions de persones a qui no coneixen de res, a les xarxes i a les televisions. I tot i així, han trobat l'enteresa (ella) per traduir una pena punyent, aguda i interminable en quatre paraules que han deixat glaçat un país sencer: "que ningú repiuli coses de ràbia, perquè això no era el meu fill i això no sóc jo". Que l'amor faci callar la ràbia.

I després de tot això, avui, han de viure de nou.

De la pornografia que molts periodistes, digitals, cadenes de televisió, diaris i usuaris d'internet han fet de la desaparició i mort de Gabriel se n'ha parlat de sobres els últims dies. Fa vomitar i punt. De la buidor que s'ha instal·lat per sempre en aquests pares, difícil parlar-ne. Intento posar-me en les sabates d'aquella dona i d'aquell home. No puc. Fa un mal insuportable només d'acostar-s'hi. Avui hauran entrat a l'habitació del Gabriel i si han tingut esma, hauran passat la mà pel coixí del llit, potser hauran obert l'armari per tocar la roba penjada, i probablement hagin acabat mirant les joguines. Ho faran sols. Cadascú a casa seva. Quan hagin callat els periodistes, quan Twitter hagi trobat un altre drap per rebregar. Potser es preguntaran quina part del que han viscut els últims 12 dies és real i quina l'han somiada. Se sentiran atropellats per la pena, per l'exposició, per les abraçades, els missatges, els petons i les llàgrimes dels altres. Atropellats i adolorits. I espero que malgrat tot, trobin la miqueta de força per anar a dormir avui i llevar-se de nou demà. Per perdonar l'estupidesa d'una societat superficial i frívola, que ha fet servir un dolor que només els pertany a ells, com a entreteniment i com a excusa per desfogar baixeses.

I viure de nou.

Un poeta libanès de principis del segle XX va intentar definir en vers què és un fill. Segurament la traducció hi juga en contra, perquè la versió en català del poema no té cap gràcia. Almenys, pel que fa a la mètrica, la rima i el llenguatge. Tot i així, la malaurada poesia ha sobreviscut als anys i als poetes de la història. I ho ha fet, perquè amaga una veritat reveladora: "els teus fills no són els teus fills, són fills de la vida... i encara que estiguin amb tu, no et pertanyen". Si havia de ser d'algú, el Gabriel era dels seus pares. Però segur que no era dels que han escrit missatges (aquest sí) d'odi i de venjança salvatge; ni dels polítics que publiquen tuits per intentar demostrar que tenen pell; ni dels programes de televisió que es freguen les mans amb les hores de directe que ompliran. Els fills no són dels pares. Són lliures, no pertanyen a ningú. Menys quan passa una cosa així. Aleshores, no hi ha dubte, són dels pares. I ningú més hi té dret. Així que, des d'aquí, només puc disculpar-me amb els pares del nen Gabriel. Per haver-los robat una part minúscula del dol des d'aquestes línies.

I viure.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.