Passem a l'acció

Fa una setmana vaig publicar la primera part d'aquest article. Es titulava "Una cosa senzilla que pots fer -des de casa- per la República. Passa-ho". Per si no l'heu llegit i ara no teniu temps, us ho resumeixo en tres punts.

1. Es parla molt de "la República", de "materialitzar la República" i coses així, però de vegades ningú sap ben bé què vol dir això.

2. Jo tampoc ho sé, però mentre esperem a trobar una resposta col·lectiva hi ha coses que sí que podem fer, des de ja, sense esperar instruccions de governs, parlament i partits.
Una de les coses que podem fer és enfortir un panorama comunicatiu diferent. "La llibertat republicana és impossible sense informació veraç. Per això menteixen tant els que tenen por de les repúbliques".

3. Després de fer una crida final -"Passa a l'acció i dóna suport al periodisme lliure. Hi ha moltes opcions i molta gent treballant-hi. Busca'ls i defensa'ls. Com una trinxera"- anunciava: "la setmana que ve us proposaré un mapa d'aquest periodisme lliure que lluita per combatre credulitats". Així és com em vaig ficar en el gran embolic que suposa escriure aquest article que esteu llegint.

La definició de "periodisme lliure" és enormement complexa. Pretendre posar etiquetes de puresa entre un "periodisme bo" i un "periodisme dolent" és impossible. A l'hora d'analitzar el panorama mediàtic-periodístic hi ha una enorme gradació. Res és perfecte i gairebé res és absolutament abjecte. Per tant, a l'hora de fer "una llista" la complicació és enorme. Malgrat això, malgrat el perill de deixar fora algú que hi hauria de ser o d'incloure algú que no, faig l'intent sota dues premisses: 1) La llista no és una veritat tancada sinó, humilment, una invitació a construir-la, esmenar-la i ampliar-la. 2) Més enllà de la seva utilitat com a llista, és una invitació a obrir un debat imprescindible: com volem que sigui la nostra dieta informativa? Què podem fer per millorar-la? Quin poder tenim per canviar les coses els milions de persones que ja no ens creiem la mentida sistemàtica del poder? Crec que és un moment fantàstic el que vivim a Catalunya per posar aquest debat al centre.

Fa uns pocs anys els "mitjans alternatius" eren cosa d'uns pocs activistes, de gent molt ficada en política i en moviment socials. Fa pocs anys milions de persones seguien creient que El País era "un diari d'esquerres", que La Sexta era una televisió "progressista" i que El Periódico era "socialista". Però això, per sort, ha canviat i ho ha fet molt de pressa. Avui a Catalunya, milions de persones han experimentat en carn pròpia la criminalització mediàtica, la mentida descarada sobre la seva realitat i, fins i tot, la persecució orquestrada des de mitjans de comunicació al servei del poder. Avui a Catalunya la desconfiança cap als mitjans "oficials" és generalitzada i milions de persones són conscients que l'aparell financer-mediàtic és una peça més del Règim del 78 i d'una Monarquia que es defensa amb violència.

Però què fer amb aquesta consciència creixent? Sense dubte el panorama és depriment: excessiva concentració dels mitjans en poques mans, poca diversitat de punts de vista a les notícies, manca de transparència sobre els interessos empresarials -i els biaixos informatius- dels mitjans i una independència editorial vulnerable, subjecte a influències polítiques. Un informe del Centre pel Pluralisme i la Llibertat als Mitjans (CMPF) de l'Institut Universitari Europeu de 2017 advertia: "la independència política dels mitjans -públics i privats- està fortament qüestionada a Espanya". Efectivament depriment. Però hi ha llum al final del túnel.

Al llarg de la seva història -i absolutament lligat al seu context polític- a Catalunya s'han desenvolupat iniciatives per poder explicar una realitat alternativa al discurs mediàtic que acompanyava el tarannà polític de cada època. El franquisme serveix per veure la importància del fenomen. Tal com ens explica Josep M. Figueres a "Els mitjans de comunicació catalans sota el franquisme" una part important de l'aparell repressiu de postguerra tenia com a objectiu la comunicació: "calia controlar la informació (...) i la victòria del 1939 suposa, de facto, la prohibició absoluta de tots els mitjans existents, fossin en català o castellà". Així, un panorama comunicatiu ric, divers i crític com el que hi havia a Catalunya (El Bé negre, La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa, Mirador, El Matí, La Nau, La Humanitat, L'Opinió, La Rambla, L'Autonomista...) va quedar absolutament aixafat per la repressió, la censura i els oligopolis franquistes. Més enllà dels pocs però molt valents intents de resistència, va caldre esperar molt per veure un ressorgiment potent del panorama mediàtic que no va arribar fins a les acaballes del franquisme.

Fem un salt en el temps. L'ofensiva neoliberal, el discurs monolític del Règim del 78 construït per uns altres oligopolis fortament connectats a un IBEX no gaire allunyat del franquisme, comença a patir esquerdes importants. Des de l'inici del segle XXI amb el moviment antiglobalització com a context, a Catalunya van començar a desenvolupar-se mitjans contra hegemònics aprofitant la incipient popularització d'Internet. Uns mitjans que, malgrat ser consumits per sectors reduïts i polititzats van fer dues coses d'una importància fonamental: 1) Resistir a la travessa del desert periodístic-ideològic de la dècada 00 i 2) Anar preparant el terreny i fent créixer la llavor que, anys més tard, amb l'arribada del 15M, esclataria en projectes amb capacitat d'influència que anys abans no es podien ni imaginar. La insatisfacció social que es va visualitzar en aquelles places va trobar respostes i propostes en allò que durant anys d'apatia uns pocs havien anat treballant i desenvolupant. I la consciència sobre la importància de construir un panorama mediàtic diferent.

Com deia al principi de l'article, avui, a Catalunya tornem a viure un d'aquells moments que requereixen -també- una resposta a l'àmbit mediàtic. El País i l'ABC menteixen com "bellacos"? Esperem amb candeletes la sortida de La Jornada. Que ningú s'atreveix a publicar coses lletges de La Caixa? Sentit Crític no té por. Que tothom s'empassa les versions cuinades als departaments de premsa de la policia? La Directa no. Només tres exemples d'una xarxa d'una riquesa excepcional que hem de conèixer, esbombar i recolzar. El franquisme tenia por de l'Esquella de la Torratxa. El 155 té por d'un panorama mediàtic que, amb el compromís de tots i totes, mai podran controlar. Mai.

Entrem en matèria i al toro, que la llista aquesta em donarà -segur- uns quants mals de cap. Resulta que dins l'enorme oferta informativa catalana que intenta defugir de "la gran versión oficial" hi ha de tot. Tenim projectes basats en una radicalitat assembleària total i amb codis ètics treballats durant anys que miren de cara temes fonamentals per l'exercici de la comunicació lliure com són la relació amb els anunciants, el finançament amb diners públics, els mecanismes de presa de decisió editorial, la qüestió del gènere, sobre la propietat del mitjà, etc. N'hi ha d'altres projectes que, o bé encara no han aprofundit en aquestes qüestions o que tenen una mirada més "flexible" sobre aquests temes. Veureu que en la llista que proposo conviuen opcions molt diferents. De fet, molt em temo que alguns de la llista no estaran gaire d'acord amb la presència d'alguns altres. És possible que algú fins i tot es queixi. Però no hi ha problema, al contrari: que s'obri el debat! Apa, ahí va la llista. Mireu-la, feu clic als enllaços, conegueu cada proposta, estudieu-la i no oblideu que darrere cada una d'elles hi ha gent que treballa per intentar construir un món més ben informat i, per tant, més sa i més lliure. I més republicà. Ordenats alfabèticament:

15mbcn.tv
Ariet
Barcelona Indy Media
Bllibertari
Contrabanda FM
Contrainfo Mallorca
Crític
Date Cuenta
Diso Images
El Dimoni
El Garrotxi
El pèsol negre
El Setembre
Enderrock
Fotomovimiento
Global Voices
Gràcia Viva
Info Nodo 50
Inforevolta Lleida
Kaosenlared
L'Accent
La Haine
La Intervia
La Jornada
Les altres veus de Montcada
Llibertat.cat
Masala
Media.cat
Nació Digital
Núvol
Okupem les ones-La Tele
R90
Ràdio Bala
Radio Bronka
Ràdio Kaos
Ràdio Linia IV
Ràdio Pica
Ràdio Pinsania
Ràdio RSK
Ràdio Terra
Ràdio Trama
Ràdio Troca
Radiorsk
Rebelión
Revista Caramella
Revista Catalunya
Sants TV
Sàpiens
Setmanari de Comunicació Directa
Sicom
Somatents
Vilaweb

Consideracions finals sobre la llista:

Sense dubte falta gent important (sobretot en l'àmbit local), potser alguna cosa està desactualitzada i potser hi ha algun desacord sobre alguna inclusió.

La llista hauria de tenir paràmetres que ajudessin a identificar millor els seus integrants: són cooperatives? Son empreses privades? Accepten anuncis? Com es prenen les decisions editorials? Accepten subvencions? Tenen cura suficient sobre qüestions de gènere?

Seria interessant classificar per temàtiques, per territori i per suport.

A la restat de l'estat espanyol hi ha propostes absolutament interessants que, sense dubte, també enriqueixen la nostra dieta informativa. Però si ja és difícil intentar fer una llista catalana, una llista d'arreu hagués estat una tasca que excedeix els límits d'un article com aquest.

Si, falten coses i la importància d'aquesta llista mereix molta més feina. És simplement, una proposta per continuar treballant. Si alguna cosa hem après a les places és que la millor manera de fer coses grans, importants i ben fetes, és entre tots i totes. En aquest cas concret, si em feu arribar propostes d'inclusió, em comprometo a anar actualitzant. Però potser, i llenço la proposta, caldria una gran assemblea per definir coses, no? Em dirigeixo a tota aquella gent que aixeca projectes comunicatius: potser ha arribat el moment de donar un cop sobre la taula. Potser, com a societat, estem més preparats que mai per fer una revolució comunicativa i potser, més que mai, cal fer una gran proposta de país als milions de persones que busquen alternatives. Potser, per primer cop, milions de persones estan disposades a apostar per una altra manera d'informar-se. Ahí lo dejo.

Per últims, consideracions finals per als lectors, les audiències, els ciutadans lliures:

Molts d'aquests projectes necessiten ajuda econòmica per poder seguir fent la seva tasca. Revisa les seves propostes i valora la possibilitat d'ajudar. El IBEX dedica milions a mantenir els seus altaveus. Amb els nostres granets de sorra podem mantenir en peu la resposta que es mereixen.

Sense dubte les nostres economies no poden recolzar tots els projectes que ens agradarien. Però encara que no puguis col·laborar econòmicament en tots, pots fer moltes coses: seguir-los a Twitter, recomanar les seves peces i treballs periodístics, incloure'ls a la teva dieta habitual de mitjans, etc.

Quan estava escrivint aquest article vaig preguntar als meus seguidors de Twitter per la seva dieta informativa. Vaig recollir molta informació interessant. Però em va preocupar una cosa: alguns cotestaven: "Twitter". Efectivament, Twitter és una gran eina, però atenció: és una eina de difusió. Twitter no es passarà hores cercant documentació sobre un tema, Twitter no s'adreçarà a un poderós per exigir-li explicacions. Twitter no arriscarà res per perseguir una història que molts volen que no s'expliqui. Per això: recolzem periodistes i recolzem mitjans que els permetin treballar lliurement, protegits i en condicions dignes. D'això va la cosa.

No. No espereu a trobar el projecte comunicatiu perfecte per tal de donar un cop de mà. No existeix. Tot es podria fer millor i, com espais necessàriament plurals que han de ser, hi haurà enfocaments que no tenen per què coincidir al 100% amb el qual pensem. No esperem a trobar el projecte perfecte per començar a ajudar. Ajudem per apropar-nos, junts i juntes, pas a pas, amb un ecosistema comunicatiu ampli, plural, lliure i divers que ens mereixem. L'1-O ho vam aprendre, per enèsima vegada: quan actuem plegats, des de la pluralitat i la solidaritat, som imparables com a societat.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.