No va ser Chomsky, va ser Timsit qui la va clavar amb la “violència dels CDR”

Aquest article no arribarà ni a l'1% de persones que s'estan empassant les mentides que aquests dies el complex polític-mediàtic-judicial està escopint sobre els CDR. La manipulació i la mentida funcionen pel boc gros. El càlcul dels manipuladors és senzill, com el de qui tira bombes sobre una ciutat: potser alguna cau en un descampat, però només amb les que caiguin sobre la ciutat ja haurem aconseguit fer el mal. Es dona per descomptat que uns quants caçaran la mentida i, fins i tot, s'accepta que alguns deixin al descobert la manipulació. Però això funciona per força bruta. Com les porres. Difícilment, com dèiem, aquest article sigui capaç de combatre la pluja de mentides que cau sobre milions d'espectadors, lectors i oients. Però potser aporta alguna eina per refugiar-nos del Blitz.

Segurament alguna vegada us ha arribat -via WhatsApp, Facebook o correu- un article titulat "10 estratègies de manipulació mediàtica". Normalment l'autoria d'aquest llistat s'atribueix al lingüista nord-americà Noah Chomsky, però l'autor és l'escriptor francès Sylvain Timsit. Si posem aquestes 10 "estratègies" al costat de la pluja de mentides que aquests dies està caient sobre els CDR veiem com Timsit la va clavar. Comencem.

La primera estratègia és la distracció. "La distracció -explica Timsit- consisteix a aconseguir desviar l'atenció del públic dels assumptes importants". Us imagineu que el 10% del temps i espai que dediquen els mitjans a mentir sobre els CDR es dediquessin a parlar dels Pressupostos Generals de l'Estat que s'estan presentant aquests dies? Potser només aquest 10% serviria per veure que no hi ha res més violent ni res que causi més patiment que uns pressupostos antisocials. Dada: al 2012 (quan portàvem 4 anys de "crisis") la taxa de suïcidis augmentava un 11,4%.

La segona estratègia és "problema-reacció-solució". Primer uns quants polítics van assenyalar la possibilitat de violència, a mode de globus sonda. El discurs es va anar fent lloc a les tertúlies i als informatius i, finalment, quan "el problema dels CDR" ja estava instal·lat en la ment de milions, reacciona la Fiscalia i arriba "la solució": "pone en conocimiento de la ciudadania que (...) ha impulsado y lo seguirá haciendo (...) investigaciones penales de todo tipo (...) estamos obligados a defender (...) se mantienen activas investigaciones (...) la Fiscalia actuará con contundencia..." Després arriba I l'inefable Enric Millo: "No permetrem accions violentes al carrer. A Catalunya es complirà la llei". Problema-reacció-solució.

La tercera estratègia que identifica Timsit comença bastant abans que l'entrada en acció de la Fiscalia: la gradualitat: "La idea és la ciutadania de tal manera que acabi acceptant decisions socialment injustes". Segons les tesis de Timsit si fa 4 mesos algú hagués començat parlat de "terrorisme" en relació al que passa a Catalunya aquest algú hauria semblat un marcià. Avui ja no tant. Si fa uns mesos Arrimades es queixava dels grups de WhatsApp trencats, de familiars que ja no es saluden, avui Jordi Cañas ja parla de "borroka". De barallar-se amb el cunyat al terrorisme en 4 mesos. Gradualitat. I Salvador Illa del PSC, darrere com un titella: "actos insurreccionales", "enfrentamiento civil".

La quarta estratègia descrita per Timsit té a veure amb "diferir". La idea és que prendre accions de cop pot ser contraproduent. Si gràcies a la tercera estratègia -gradualitat- aconseguim anar pujant el to, a poc a poc i abans no passi res, la ciutadania anirà dibuixant l'escenari de possibles mesures realment dures i, quan aquestes arribin, una part important de l'impacte ja estigui descomptat. Si fa un any ens haguessin dit que tot el Govern estaria a la presó i a l'exili, no ens ho haguéssim cregut i potser haguéssim pensat que ningú s'atreviria a prendre decisions tan extremes. EL Govern ja el tenim a la presó i a l'exili. Qui diu que en uns mesos no acceptem com a part de les nostres vides l'empresonament de centenars -milers?- de manifestants?

La cinquena estratègia és la d'infantilitzar al públic. "Els mitjans es dirigeixen el públic com si fossin nens i s'utilitzen arguments i entonacions edulcorades com si els ciutadans menors d'edat". Poc a dir sobre això. Les musiquetes dels "especials informatius" i les cares de preocupació d'Ana Rosa i Susanna Griso, com si relatessin en directe la descomposició de l'antiga Iugoslàvia, sense dubte són una prova de què ens tracten com a menors d'edat. D'una edat comptada en mesos.

La sisena, perillosa, tracta de "apel·lar a l'emoció". La idea és associar idees emocionalment carregades "per tallar el sentit crític dels ciutadans. I si hi ha una emoció dolorosa que encara commou la memòria col·lectiva és el terrorisme. Veiem un exemple en una peça del 28 de març al diari El Mundo: "CDR: así funcionan los comités que agitan el soberanismo en la calle". El timo és constant:

"los promotores de las acciones de kale borroka", "los soldados de los CDR", "metodologías organizativas y de acción que les son propias, los CDR de la CUP han importado del País Vasco", "junto con la matriz cubana, Jarrai, su estructura y procedimientos, constituye la otra referencia canónica que han querido trasplantar a Cataluña los artífices de los CDR", "Un mimetismo, el que se busca con las formas y los modos de la kale borroka, a cuya implementación no es ajeno el permanente trasiego por Cataluña de pedagogos vascos que acuden a ilustrar a sus alumnos locales sobre las técnicas de guerrilla urbana cuya eficacia se testó durante años en las calles y callejones de Euskadi", "a imagen y semejanza de lo vivido en el País Vasco".

Kale borroka, soldados, importado del País Vasco, Jarrai, pedagogos vascos, calles y callejones de Euskadi. Una peça infecta de José García Domínguez. (A veure quant triguen a detenir-me per "assenyalar periodistes").

A partir d'aquí, només amb aquestes sis ja en tindrien prou i les altres quatre son accessòries: mantenir al públic en la ignorància, que aquesta ignorància sigui "cool", fomentar l'auto culpabilitat i fer servir tot el coneixement i la força bruta disponible per posar en marxa la màquina de la mentida són part del Blitz, del bombardeig i del control social que s'imposa. A Catalunya i la resta de l'Estat.

Aquestes són les 10 estratègies de manipulació tantes vegades erròniament atribuïdes a Chomsky. Sense dubte que el pensador nord-americà ha contribuït enormement a l'estudi i la denúncia de la (des)informació com a arma de destrucció massiva. Però aquestes són de Timsit i en relació al que estem veient, escoltant i llegint sobre els CDR, sense dubte el francès la va clavar. El que sí que ha fet Chomsky és el següent enunciat:

"En un estat totalitari no importa el que la gent pensi, ja que el govern pot controlar-la per la força, fent servir porres. Però quan no es pot controlar la gent per la força, un ha de controlar el que la gent pensa. I el mitjà típic per fer-ho és la propaganda".

Sense dubte és molt interessant, però Catalunya se li entravessa a Chomsky. A Catalunya ho tenim les dues coses a la vegada: manipulació i porres.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.