No és país per fer trampes. Quatre consideracions sobre Podem i els Comuns.

Aquest diumenge a les 12 de la nit es va tancar el termini per votar a les primàries de Podem Catalunya. Com antic Secretari General de la formació vaig decidir no fer cap comentari mentre durés el procés però ara, un cop acabat i lliure de la sospita de voler influir en un sentit o en un altre, vull compartir algunes qüestions que em semblen molt importants. Importants no només per als militants de Podem Catalunya sinó per a tota la societat. És per això que escric. En alguna ocasió algun militant de Podem m'ha recriminat les meves crítiques al partit del qual he participat amb el següent argument: "Molt bé, si no estàs d'acord i marxes, perfecte, però ara que no hi ets no critiquis". Doncs miri: just al contrari. Si en algun moment he participat d'aquest espai concret, és perquè he cregut que donava respostes polítiques a una part de la societat en un moment molt concret de la nostra història on el concepte sobirania està en disputa. Respostes per a una part de la societat que, potser sense considerar-se independentista té un compromís democràtic radical. Crec que aquestes respostes són, avui, més necessàries que mai i per això crec que cal reflexionar i criticar si cal. Des de dins o des de fora. Cada moviment que es faci en el tauler polític ens afecta a tots. I crec que en aquest punt del tauler s'estan fent trampes que ens afecten a tots i totes.

Primera consideració: què podrà oferir aquest Podem a la política catalana? Històricament l'esquerra catalana de matriu estatal ha hagut de lidiar amb els interessos divergents entre allò que volen les direccions de Madrid i el que dicta la realitat catalana. Tres exemples. El primer del 1860, ens l'explica Fontana: el Partit Republicà Federal "associava la visió de la revolució com a eina transformadora de la societat a una reivindicació de la catalanitat, que es pensava que podia realitzar-se dins d'un marc federal espanyol; una actitud que no trigaria gaire a crear-li problemes amb el republicanisme de Madrid. (...) L'objectiu de la federació era comú, però el que separava els federals 'intransigents' i 'benèvols', que predominaven a Madrid, era que els primers volien una federació construïda des de baix, basada en l'exercici de la sobirania popular, mentre els 'benèvols', tement que la unitat d'Espanya es veiés amenaçada, la volien feta des de dalt, des d'un poder central fort". Us sona? El segon exemple el trobem l'any 49 quan Carrillo va expulsar Comorera del PSUC per les seves "desviacions nacionalistes" i, com torna a explicar Fontana intentaria "més endavant fer desaparèixer el PSUC, convertint-lo en una mera sucursal regional del PCE". Us sona? I per últim, molt més recent -i no m'ho ha d'explicar en Fontana perquè ho he viscut en primera persona- la destitució d'una direcció democràticament escollida per no obeir ordres de Madrid, després de casos d'ingerència sagnants, com aquella vegada que les bases de Podem Catalunya i la seva direcció van decidir participar a l'1-O mentre Pablo Iglesias i Pablo Echenique sortien a l'uníson, als telediaris dient: "Yo si fuera catalán no votaria". Crec que és evident que la proposta de Xavi Domènech -segur guanyador de les primàries- és incapaç d'enfrontar-se a aquest destí. De fet aquestes primàries són fruit d'haver acceptat el 155 intern aplicat per Pablo Iglesias i la idea de fer una "candidatura transversal" no és de Domènech sinó del propio Iglesias. Xavi senzillament executa el pla de Pablo. I això em porta a la segona consideració.

Segona consideració: quina por faria un partit on tothom pensi el mateix. Una organització sana i viva té matisos i, fins i tot, desacords que es dirimeixen a força de debats i més debats. I finalment, les primàries, que serveixen per posar en mans de la militància el camí a seguir. Fins i tot, després dels processos de primàries, s'intenta integrar el millor possible les diverses sensibilitats. Fins aquí tot correcte. Però el que hem vist a les primàries de Podem Catalunya no té res a veure amb això. Al contrari: les primàries com a mecanisme per evitar el debat. Com s'entén, si no, que a la candidatura de Xavier Domènech puguem trobar gent que el 27 d'octubre volia votar a favor de la DUI i gent que es va oposar tenaçment a què Podem participés a l'1-O. Això només pot significar dues coses: o que Domènech no té proposta o que tan s'hi val qui ocupi els seients a la direcció de Podem perquè quan arrivi l'hora de la veritat la direcció no pintarà res i es farà el que digui Pablo. Jo m'inclino per la segona. De fet així és com ha anat fins ara: la direcció democràticament escollida prenia una decisió (parlar amb indepes i no indepes després del 155 de Rajoy) i Pablo -partidari de la contrària- destituïa la direcció. En aquest cas és probable que no calguin destitucions, ja que dubto molt que Domènech planti cara a la direcció de Madrid. De fet és la direcció de Madrid que el posa a dirigir Podem.

Tercera consideració: si a una direcció hi ha partidaris de la DUI i contraris a participar a l'1-O, a partir d'ara què es pot esperar? Els CDR són violents o són mobilitzacions legítimes? Cal desmarcar-se'n o cal recolzar-les? Als actes en favor dels presos s'ha d'anar o no? Què s'imposarà? La postura de l'equip de Xavi que creu que la foto del "front comú" és un "error" o la postura de l'equip de Xavi que creu que va ser un encert? Cal denunciar el PSC com una força central de la repressió i l'atac contra els drets civils i polítics a Catalunya o cal aplaudir "els esforços" del partit d'Iceta?

Quarta i última: les eleccions municipals ja hi son a l'horitzó i, sense dubte, seran una batalla política de grans dimensions. Tenint en compte l'actual escenari polític que vivim a Catalunya el poder municipal tindrà un paper clau. És per això que, personalment, estic bastant d'acord amb propostes com les expressades per José Téllez i Pilar Castillejo sobre la necessitat de trobar punts en comú entre forces com la CUP, ERC, Comuns o Som Alternativa. Però davant això, l'estat de Podem obliga a fer-se més preguntes: de quin Podem (de quins Comuns) estem parlant? Dels que van posar el cos l'1-O o dels que cridaven al boicot? De les assemblees de barri fetes des de baix o dels aparells d'ICV de tota la vida que es limitaran a canviar el cartell verd pel cartell morat? Insisteixo: és imprescindible la unitat, però calen uns mínims clars. I cal parlar clar: a les últimes setmanes he vist com membres dels Comuns es negaven a participar en actes antirepressius i, el que és més greu, criticant a companys que si participaven.

Tancament: No es tracta, com tramposament ha fet cert independentisme, d'exigir a Podem/Comuns (Xavi serà cap dels dos espais) que decideixin si són independentistes o unionistes. Es pot no ser independentista però tenir un compromís radical amb els valors republicans, democràtics i de ruptura. La situació política que vivim a Catalunya és d'extrema gravetat: presos polítics, persecució ideològica i un atac sense precedents a les institucions democràtiques. No es tracta de triar bàndol (indepe-noindepe). Però sense dubte són temps que exigeixen claredat i radicalitat democràtica. Catalunya, avui, no és país per fer trampes.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.