La Dolors i la Carme

"També hi ha dones a la presó". Aquest va ser un dels molts missatges que diumenge passat vàrem poder llegir a la manifestació impulsada per l'espai Democràcia i Convivència que va desbordar el Paral·lel. Una pancarta de color groc amb les cares de la Dolors Bassa i la Carme Forcadell i també les de la Marta Rovira, la Meritxell Serret, la Clara Ponsatí i l'Anna Gabriel, que son a l'exili. Efectivament. També hi ha dones a la presó malgrat que no ho sembli perquè no es parla d'elles. En sabem ben poc de com es troben la Dolors Bassa i la Carme Forcadell, de qui les visita o de com és el seu dia a dia. I no sé si és perquè son dones i ja ens hem acostumat a ser silenciades, al famós #onsonlesdones o perquè en general, les presons de dones no son un reclam mediàtic, malgrat hi tinguem una expresidenta del Parlament i una consellera empresonades. No és cap dèria feminista. És una evidència i fa mal al cor.

No passa el mateix amb els consellers que tenim presos o amb els Jordis. Hi porten tancats molt més temps, és cert. En el cas dels presidents d'Òmnium i l'ANC, sis mesos per ser exactes i l'Oriol Junqueras i en Quim Forn son a prop de sumar el mig any entre reixes. Però així com d'ells i dels altres n'anem sabent més o menys com estan gràcies a l'enorme tasca de difusió que n'estan fent les seves respectives parelles, els fills, els seus advocats i els companys de partit, de la Dolors i la Carme en tenim ben poques notícies. Ningú parla mai d'Alcalà-Meco, perquè ningú passa per allà si no és que abans han d'anar a visitar algú a un altre centre. La presó més vella, freda i amb les instal·lacions més antigues de la comunitat de Madrid no té els focus ni les càmeres a punt per a les dones que son a dins. Experts en dret penitenciari espanyol expliquen que a Espanya, la política penitenciària ha estat dissenyada per als presos homes i els recursos que s'hi destinen, també. Alcalá-Meco n'és un clar exemple.

Molts periodistes, amics, escriptors o companys de partit han narrat la seva visita a Estremera i Soto del Real en els molts articles, reportatges i piulades a Twitter on ens han explicat que els nostres presos estan bé, forts i animats dins la desgràcia i la injustícia per la privació de llibertat a la que estan sotmesos. Ho sabem també pels seus advocats, però ningú no ens explica mai com estan la Dolors i la Carme. Es parla ben poc de les preses polítiques com tampoc se'n va parlar quan a dins hi van ser la Dolors Bassa (que repeteix) i la Meritxell Borràs. Alguns periodistes van esmenar el fet convidant-les a la ràdio un cop eren fora per explicar la nefasta experiència d'una presó preventiva inexplicable, com va fer l'amic Jordi Basté. En aquella entrevista vàrem escoltar-les dir com patien el fet que no es parlés d'elles, que se les tingués menys en compte pel fet de ser dones, "fins i tot a l'hora d'explicar les presons, de la nostra no se'n parlava i és molt més dura que la dels homes" explicava la Meritxell Borràs a El món a Rac1.

Aquest cap de setmana passat, coincidint amb els sis mesos de presos polítics i la gran manifestació, el diari Ara va tenir a bé entrevistar el marit de la Carme Forcadell i la germana i el fill de la Dolors Bassa. A tots tres se'ls va preguntar si creien que s'havia deixat les preses en segon terme i tots tres van coincidir a dir que d'elles, se'n parla menys. És perquè son dones? Que cadascú en tregui les seves respectives conclusions. Jo tinc clar que sí. No és volgut, segurament. Però com passa en tot en aquest món de desigualtat on ens ha tocat viure, les preses també son la quota femenina en l'univers mediàtic penitenciari.

Acabo aquest article amb un prec. Parlem més d'aquestes dones preses que també ho han sacrificat tot per les seves conviccions fermes de país. No tornem a cometre l'error de tenir-les oblidades i donar-los la paraula el dia que en surtin. Tots desitgem que sigui més aviat que tard però, mentre això no passi, parlem d'elles i posem-les també de protagonistes de la notícia.

Els ho devem a la Dolors i la Carme, a les seves famílies, i també, esclar, a la resta de presos i als que son a l'exili. A tots i a totes #UsVolemaCasa.

  • Comparteix