Un italià, feixista i jueu

El 1919, quan tenia 27 anys, Giorgio Morpurgo va creuar-se amb un grup de treballadors d'una fàbrica. Morpurgo, oficial de l'exèrcit italià, tornava de lluitar a la Primera Guerra Mundial i lluïa les condecoracions rebudes amb orgull. Però aquells obrers no tenien cap respecte per aquell uniforme, ni per la bandera italiana, ni per les medalles. Eren comunistes que, en veure'l, van escopir sobre l'uniforme. Morpurgo s'hi va tornar i va acabar apallissat sobre el terra d'un carrer romà.

Giorgio Morpurgo havia nascut per ser soldat. Patriota italià, havia lluitat a la Primera Guerra Mundial, on s'oferia com a voluntari per a totes les missions més complicades. Home d'acció, el 1919 va declarar la seva particular guerra contra els comunistes i va ser dels primers militars a afiliar-se al Partit Feixista. Morpurgo va passar a ser un feixista de la primera època, condecorat per un Mussolini que es feia envoltar per herois de guerra com ell. A la nova Itàlia feixista, Morpurgo va poder seguir fent carrera militar i el 1935 ja era tinent coronel. I el 1936, quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, va marxar amb les primeres tropes italianes que es van enviar d'amagat per donar suport als franquistes. I és que els italians primer negaven estar ajudant als nacionals, malgrat que tota Europa va trigar poc a descobrir que el front era ple d'italians.

Morpurgo va rebre tres condecoracions per les seves accions a les batalles de Guadalajara, Santander i el front aragonès. Es va convertir en el cap d'una brigada de voluntaris, les anomenades Fletxes verdes, que va ser enviada el desembre del 1938 al front català, a la zona de Lleida, per trencar la darrera resistència republicana. Va ser aquí, al front català, que Morpurgo va coincidir amb un jove voluntari de Pistoia, Licio Gelli. Gelli, després de ser expulsat de l'institut, havia decidit marxar a la guerra per fer carrera. I de fet, ho aconseguiria, ja que va tornar amb medalles. Però també amb una pèrdua: el seu germà va morir en acció. Aquest fet que va ser clau perquè pogués trobar feina com a funcionari del partit en tornar del front, ja que tenia un màrtir a la família. En canvi, la família de Morpurgo no va obtenir cap benefici de la seva mort, quan el ploraven a la Sinagoga de Roma.

Doncs sí, Morpurgo era jueu. Membre d'una nissaga històrica de jueus romans, havia nascut el 1892 a la capital italiana. Va graduar-se a l'Acadèmia Militar de Mòdena el 1915, quan va allistar-se com a voluntari per ser militar. Trencava així amb el guió previst pels pares, que volien que fos comerciant. Però ell volia lluitar per Itàlia. I ho va fer. Va ser enviat al nord d'Àfrica, a l'actual Líbia, on va aprendre àrab i va veure-se-les contra grups locals que aprofitaven la Guerra Mundial per intentar fer fora els italians. Tan bé va fer-ho, que van enviar-lo al front austríac, a la zona de Trieste, on va acabar la guerra guanyant condecoracions. I va ser llavors, el 1919, quan li van escopir sobre aquell uniforme que tant s'estimava.

Morpurgo no era l'únic jueu que va militar al Partit feixista. Molts jueus van donar suport al feixisme, tant fent aportacions econòmiques com militant-hi. Era un partit que en els seus orígens no defensava cap raça italiana ni veia amb mals ulls als jueus. Mussolini tenia una relació dolenta amb el Vaticà i es deia que tenia una amant jueva. Els primers feixistes no donaven cap mena de valor a la religió o el cognom dels seus companys d'armes, però tot va canviar quan, de mica en mica, Itàlia es va anar acostant a l'Alemanya de Hitler. El 18 de setembre de 1938, Mussolini, durant una visita a Trieste, va criticar per primer cop els jueus. I poc després es posaven en marxa les Lleis Racials que van començar a perseguir als jueus italians. Una de les noves lleis indicava que cap jueu podia tenir alta graduació a l'exèrcit. És a dir, Morpurgo havia de ser degradat. I no pas pel seu expedient militar, que era impecable.

Morpurgo era a Serós quan va rebre el telegrama que va canviar-ho tot. De sobte, a l'exèrcit ja no el volien. Molts companys d'armes no ho podien entendre. Ell, tampoc. Aquell desembre de 1938 va demanar poder servir fins al final d'aquella batalla per, tot seguit, tornar a casa. Li van concedir el desig. Però Morpurgo havia decidit que no tornaria i va liderar un atac per fer-se amb el control d'un pont sota foc republicà. Un atac suïcida. Va ser el primer a caure, després de rebre l'impacte de moltes bales. Malgrat que oficialment un jueu havia de deixar de tenir càrrec a l'exèrcit, el feixisme va intentar utilitzar aquell acte desesperat condecorant Morpurgo a títol pòstum i va amagar que era jueu quan es va explicar la seva història. Però no se'n va sortir, com tampoc se n'havia sortit el 1936 quan havia intentat amagar la seva intervenció a la Guerra Civil espanyola. No és fàcil enterrar els secrets.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.