La situació és tensa a Catalunya. Tant que em pregunto si el títol d'aquest article em podria comportar una denúncia per "delicte d'odi". O pitjor encara: potser aquest titular em podria comportar el retret d'uns quants benpensants que han decidit que davant la tensió és millor no "alimentar la confrontació". Podria passar, fins i tot, que algun "analista" fes servir la seva "finezza" i digués que un títol com aquest és "un excel·lent incentiu per a la intolerància del nacionalisme espanyol, que és el més fort". Fins i tot podria arribar a donar-se el cas que algú em digués que sóc "curt". Però tot plegat m'és ben igual i em reafirmo: el PP i Ciutadans son una amenaça real per la salut. Ara veureu.

Resulta que el 27 de juny de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 9/2017 "d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut". Dels 135 diputats presents en aquella votació tothom va votar a favor excepte 35. Els del PP en contra, els de Ciutadans abstenció. Això vol dir que el 75% dels representants del poble de Catalunya al Parlament van votar a favor d'aquesta llei que tenia com a objectiu que cap persona a Catalunya es quedés sense atenció sanitària. Una llei absolutament necessària després que l'any 2011 entrarà en vigor el Reial Decret 16/2012 impulsat pel PP deixant sense cobertura sanitària centenars de milers de persones arreu de l'Estat Espanyol.

La mesura trencava un dels pilars fonamentals de justícia i convivència social: l'atenció sanitària universal. Una mesura injusta, egoista, excloent que aixafava els drets i posava en perill la salut de tots. Sobretot dels més desprotegits. Aquells dies un metge madrileny d'atenció primària descrivia perfectament l'abast del desastre: "El Gobierno legisló con crueldad". Tanta que el decret va ser denunciat i combatut per una gran part de la societat: personal sanitari, juristes, organitzacions ciutadanes i fins i tot Amnistia Internacional van posar el crit al cel. A nivell de CCAA van ser moltes les que van intentar esquivar els efectes d'aquest Real Decret fent ús de les seves competències sanitàries, però lamentablement no tenien la força suficient per frenar la maldat sanitària del PP. Un d'aquests intents el va protagonitzar el Parlament Foral de Navarra (PFN) que va presentar davant el TC una impugnació del 16/2012. La impugnació es basava, entre d'altres, en aspectes com: la vulneració de l'article 43 de la Constitució Espanyola ("Se reconoce el derecho a la protección de la salud), la vulneració de les competències de les comunitats autònomes i la violació de convenis internacionals de drets humans. Malgrat la importància de la qüestió, malgrat que estaven vides en joc, el TC va trigar quatre anys (quatre anys!!!) en donar resposta al Parlament navarrès: no només no va admetre cap part de la impugnació sinó que hi dona total suport a la política brutal del PP.

A Catalunya les eleccions del 27S van tenir com a efecte secundari molt beneficiós l'enviament de Boi Ruiz a la paperera de la història i ens va portar el nou tarannà de Toni Comín com a Conseller de Salut. No cal que digui -qualsevol que hagi seguit la legislatura ho va veure- que les meves diferències i enfrontaments amb Comín a la Comissió de Salut van ser moltes i de profunditat. Però també vam coincidir en qüestions fonamentals i una d'elles va ser l'oposició al Reial Decret 16/2012. Així, i cap al final de la legislatura, l'acord va ser possible i, des del Parlament de Catalunya vam legislar contra la brutalitat sanitària del PP i el TC. Sense dubte va ser un dels moments més feliços que vaig viure com a diputat del Parlament. Per un moment vaig sentir que, potser, alguna de les coses que fèiem allà aquells 135 diputats tenia algun sentit. L'encarregada de treballar aquesta llei per part del meu grup parlamentari va ser l'Àngels Martínez Castells i després de mesos de feina, tant JxS, el PSC, la CUP i nosaltres mateixos van aprovar la llei. Amb un 73% dels diputats. Lamentablement, però, la voluntat d'aquest 73% dels diputats del Parlament de Catalunya ha estat ignorada. El Govern espanyol va presentar un recurs, el Tribunal Constitucional l'ha admès a tràmit i ha paralitzat la llei catalana.

No sé si sento odi delictiu. Però estic segur que sento molta ràbia. Ràbia perquè els depredadors d'allò públic segueixen tenint al seu servei les més altes instàncies de l'Estat. Ràbia perquè els drets i la salut de centenars de milers de persones continuen en perill. Ràbia perquè el TC i el Govern corrupte del PP estan per sobre del 73% dels diputats del Parlament de Catalunya. (Per cert: on són els que s'omplien la boca amb "els drets dels diputats" els dies 6 i 7 de setembre?). Ràbia perquè els que parlen de "recosir", del "diàleg" i la "fractura" segueixen trencant la societat robant fins i tot el dret la salut. Els "constitucionalistes" de pacotilla que no s'han llegit l'article 43 i només fan cas del 2. Efectivament, sento ràbia i assenyalo als responsables d'aquest despropòsit i ho dic alt i clar: el PP i Ciutadans són un perill per la salut. I és probable que per dir això surti l'analista de torn, l'equidistant del diàleg impossible o el pacificador de "parlem" a dir que assenyalant trenco la societat. Doncs seguiré trencant-la perquè crec que cal traçar una línia ampla, vermella i molt clara amb l'odi. Durant el debat de la llei que ara ha estat tombada pel TC, una diputada va dir que la sanitat universal (també per les persones sense papers) era injusta "perquè seria treure-li als catalans". Doncs bé: la diputada que entonava aquest "els catalans primer" no era cap indepe supremacista. Era del PP.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.