L'espia que es burlava dels franquistes

Què faries mentre esperes que et vinguin a buscar per, possiblement, executar-te? L'Arthur Koestler, aparentment, s'ho va prendre amb calma. Escrivia, xerrava amb el seu amfitrió i fumava. Fins que van arribar els feixistes i se'l van endur. Però l'Arthur Koestler tenia mil vides, i d'aquell 1937 per terres andaluses també se'n va sortir. Com se'n va sortir de tantes. El 1983 finalment, es va llevar la vida. Havia decidit com viure i va decidir com morir.

Nascut a Budapest en el si d'una família jueva, Koestler va convertir-se en un intelectual tant brillant com estrany. A Hongria, quan ningú el coneixia, era un jove comunista que va viure amb passió la revolució dirigida pel líder comunista hongarès Béla Kun. Però en el fons, Koestler no estimava les idees, estimava les experiències. Per aquest motiu va acabar sent un gran crític del comunisme, tot fent salts buscant una ideologia que no existia: aquella que encaixés amb la seva personalitat. Després de la caiguda de Béla Kun, va estudiar a Viena i Budapest, però el 1926 s'havia fet sionista i va acabar a Palestina, a un quibuts, on tampoc va acabar d'encaixar. Ell era massa independent, i els quibuts requerien poder viure de forma comunitària i posar el teu ego al servei del col·lectiu. Després d'uns mesos guanyant-se la vida arreglant sabates o venent fruita pels carrers de Haifa i Tel Aviv, Koestler va començar a fer de periodista per diaris de parla alemanya. Iniciava així una carrera que el portaria a viure a París i Berlín. Va ser un ascens meteòric. En pocs anys, havia passat de pidolar pels carrers de Tel Aviv a moure's per palaus europeus. Koestler va entrevistar polítics i actors, va viatjar per l'URSS i va fer-se bastant famós quan va poder embarcar-se el 1931 en un vol científic sobre el pol nord amb el zeppelin Graf Zeppelin. Sobrevolant l'àrtic, Koestler va enviar cròniques que es van publicar a desenes de països. Aquests textos el van convertir en un dels periodistes de l'època i li van obrir el mercat britànic. Així, el 1936, quan va esclatar la guerra civil a Espanya, va poder cobrir-la pel News Chronicle de Londres.

La Guerra Civil va atraure milers de persones. Com si molta gent imaginés que aquell conflicte, d'alguna manera, pogués ser una avantsala de la Segona Guerra Mundial. Gent de totes les classes socials i diferents ideologies van arribar a Espanya per lluitar, ajudar o explicar el que veien. I alguns d'ells, potser els més fascinants, ho feien tot a la vegada. Koestler era un d'ells. Home amb mil cares, va viure les nits de Madrid en què periodistes i escriptors com Ernest Hemingway, André Malraux o John Dos Passos s'emborratxaven malgrat les bombes que queien sobre la ciutat. Però a diferència d'ells, no solia parlar de la seva experiència espanyola. En part perquè amagava coses: era un espia. I en part perquè havia vist la mort de prop quan el van venir a buscar els feixistes a Villa Santa Lucía, una preciosa mansió al barri d'El Limonar de Màlaga.

Koestler havia fugit de Madrid a l'inici de la guerra, quan creia que la capital cauria en mans nacionals, i no portava gaire bé que Hemingway s'hi hagués quedat per explicar al món la resistència madrilenya. Entre els periodistes, Koestler havia quedat com un covard perquè havia fugit dels combats. Però l'hongarès no podia explicar la veritat: havia rebut l'ordre de fugir per protegir documentació que tenia amagada per als soviètics. Coses de tenir una doble vida i ser espia: no pots explicar-ho. Així que l'hongarès va dirigir-se a Màlaga, on va cobrir l'ofensiva franquista al sud, somiant poder explicar grans batalles i treure's de sobre la mala fama per haver fugit de Madrid. Però va quedar atrapat a Màlaga, on va amagar-se a aquesta vila, propietat d'un zoòleg britànic anomenat Peter Chalmers, amb l'esperança que els franquistes no s'atrevissin a entrar a la casa d'un súbdit britànic. Des d'aquesta Vila va veure com anaven entrant a Màlaga les tropes italianes enviades per Mussolini. Per aquí va veure desfilar els cossos d'elit italians amb soldats com Giorgio Morpurgo, jueu com Koestler. Tot i que Morpurgo, amb qui va coincidir a Màlaga, era feixista. I Koestler, llavors, era comunista. De fet, era a Espanya en part per recollir informació per als soviètics, ja que havia entrat al Partit Comunista alemany quan era a Berlín. I així havia entrat en contacte amb Moscou.

Però si els franquistes no sabien que era espia... per quina raó el volien detenir? Per una qüestió d'honor. Koestler havia fet una entrevista al general franquista Queipo de Llano per al News Chronicle en què el ridiculitzava. De fet, ridiculitzava els franquistes, en general, als seus textos, Franco inclòs. Els franquistes, indignats, li van retirar l'acreditació de premsa, però l'home que havia tramitat l'entrevista, Luis Bolín, va jurar que el mataria, ja que l'havia fet quedar malament davant Queipo de Llano. Bolín era malagueny i, de fet, casa seva era la de just el costat de Villa Santa Lucía. Quan va entrar a Màlaga i van descobrir que Koestler s'amagava a quatre passes, van detenir-lo. Aquest, emmanillat, va marxar en direcció contrària als milers de persones que fugien de Màlaga. Moltes d'elles moririen a la espantá, la fuga massiva de republicans de la ciutat cap a Almeria, bombardejats per terra, mar i aire pels franquistes i els seus aliats italians. Ningú els protegia.

A Koestler el protegien bons contactes i la sort que sempre tenia. Després de setmanes sentint com els companys de presó eren afusellats a la presó de Sevilla, Koestler va ser intercanviat per la dona d'un aviador franquista, Carlos de Haya. De fet, el mateix Carlos de Haya va pilotar l'avió que va portar Koestler a Gibraltar per assegurar-se que tot sortís bé. Aquella experiència el va marcar, ja que en molts moments va creure que seria afusellat. Bona part de la seva obra més famosa, "Darkness at Noon", es basa en aquells dies a Sevilla. Però no l'esperava la calma, a Koestler. Malgrat que va voler dedicar-se a escriure sobre ciència i sexe, la Segona Guerra Mundial el va enxampar quan era a França. Koestler va acabar detingut pels francesos primer, i pels alemanys després. Va tornar a ser intercanviat de nou per presoners, i va entrar a l'exèrcit britànic, on acabaria destinat a Palestina. Una terra que coneixia i on s'hi quedaria uns anys. Allí es va unir a grups de dretes sionistes que atemptaven contra els britànics i els àrabs.

Koestler es va suïcidar als 77 anys quan va descobrir que patia leucèmia. No va voler morir de malaltia. I va decidir escriure el darrer capítol de la seva vida amb la seva ploma.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.