Podemos/ICV/Comuns: reflexió o extinció

La realitat política i social està evolucionant a una velocitat de vertigen. Parlem de dies, inclús d'hores. A les últimes 72 hores hem vist coses que fa sis mesos alguns no haguessin cregut possibles: Pedro Sánchez i tot el PSOE demanant reformar el Codi Penal per considerar "rebelión" les manifestacions pacífiques, Ciutadans proposant tallar les xarxes socials i Rajoy saltant-se la Constitució per allargar indefinidament el 155.

La situació és absolutament excepcional i, sense dubte, cal fer un "front comú". Però l'excepcionalitat és tan gran que, per fer front a la situació, també caldrà reflexionar sobre com hem arribat a aquest punt. Per la meva banda, jo estic particularment preocupat pel paper jugat per un espai (Podem/ICV/Comuns) que diu que vol representar a la gent que, com jo, no ens reconeixem plenament en l'etiqueta "independentista" però que no tenim cap simpatia amb el Bloc del 155. Preocupat perquè estan fallant estrepitosament i preocupat perquè estan caient sense remei al costat del 155. És dur dir-ho però només cal mirar accions molt preocupants dels últims mesos. Em fixaré en 4:

Primera

Ple de 6 i el 7 de setembre: Coscubiela (ICV) és aplaudit a rabiar per Ciudadanos, PP i PSC. El posicionament del portaveu de CSQP és clar: la majoria independentista està donant un "cop d'Estat". Ciutadans, PP i PSC no estaven aplaudint aquest exercici de crítica. El que estaven aplaudint era que aquell dia havien aconseguit la peça que faltava per poder completar el puzle del "cop d'Estat". Un puzle que, amb totes les peces a lloc obria la porta discursiva als empresonaments. Per acabar-ho d'adobar, els dirigents d'ICV que fins unes poques setmanes abans abjuraven de Coscubiela ("està acabat") aplaudia en bloc el portaveu. Tan ràpid com van detectar que les teles del règim donaven molts minuts a aquell discurs.

Segona

Vispera de les eleccions del 21D, Juan Carlos Monedero: "El 155 seguramente había que aplicarlo porque los otros se habían vuelto locos". Així el fundador de Podemos s'alineava amb el bloc del 155, segurament molt preocupat per les enquestes que arrivaben a la seu central de Madrid i auguraven que Xavier Domènech anava de cap a tenir menys diputats que Lluís Rabell. Si alguna cosa li faltava al Règimen del 78 que Monedero venia a combatre, era el vistiplau del professor de la Complutense. El "ni DUI ni 155" es convertia en "no DUI, si una mica de 155".

Tercera

21D: L'Estat fracassa i l'independentisme torna a tenir majoria absoluta. Ningú més té capacitat de formar un govern alternatiu. No passen ni 48 i el complex politicomediàtic engega Tabàrnia i el seu discurs sobre "l'opressió" que viu aquest suposat col·lectiu a Catalunya. Una opressió que, segons el relat del Règim del 78, s'exerceix per part dels independentistes per la via de "la violència". El relat és molt fort i els altaveus al seu servei són descomunals. Finalment Xavier Domènech sucumbeix. "Apoya les accions dels autodenominats Comitès de Defensa de la República" li pregunta una periodista. "El camino que pot portar a expressions del conflicte violent no crec que ens ajudi. Per tant, no.", va respondre Domènech. Pocs dies després es produïen les primeres detencions de membres dels CDR. En aquest cas el problema no és només avalar el discurs del Règim del 78. El problema és la preocupant incapacitat per veure, reconèixer i estar al costat d'una expressió com els CDR, un veritable far (i gairebé únic) en la foscor en la qual estem instal·lats.

Quarta

L'independentisme tria Quim Torra com a President de la Generalitat. No és cap novetat: sempre hi ha hagut una part de l'independentisme amb una important component identitària. Però també cal dir que el moviment sobiranista no s'ha configurat al voltant d'aquests valors i això és una evidència. El creixement d'aquest moviment (del 14 a gairebé el 50%) no es pot explicar en aquesta clau de cap manera. Però l'elecció de Torra -absolutament discutible justament per això- va obrir la porta a la següent fase del plan del Règim del 78: si lo del "cop d'estat" i la "rebel·lió" no va funcionar (la justícia alemanya, belga i escocesa van fer volar pels aires l'argument), si la "violència dels CDR" que aixecaven barreres de peatge només s'ho van creure a les tertúlies de la caverna, el nomenament de Torra seria la base sobre la que construir el següent relat criminalitzador: "el moviment independentista és supremacista", "Torra vol exterminar els espanyols" i les comparacions amb moviments com el de Le Pen, Orban i Farage es van convertir en poques hores en el nou mantra. I allà hi eren Podem/ICV/Comuns, avalant el relat. Què el nomenament de Torra és criticable? Per descomptat. Que obliga a una reflexió col·lectiva dintre la nostra societat? Per descomptat. Però veure el portaveu dels Comuns caient de quatre grapes en la nova estratègia del Règim del 78 va ser desolador. El 90% de la seva crítica i de la seva argumentació va girar entorn a aquest eix. Aquesta vegada PP, PSC i Ciutadans es van tallar en aplaudir però el favor estava fet. Després de 3 dies d'atacs, manipulacions i tergiversacions, la idea del "supremacisme" estava ben instal·lada en una gran part de l'opinió pública, el camí estava totalment aplanat pel Règim del 78 i PP, PSC i Ciutadans anunciaven l'aplicació sine die del 155. Finalment el "cop d'Estat" ja està donat. Al Twitter de Domènech ni una paraula. El tuit fixat: "Quim Torra, què en pensa dels espanyols?".

Durant els últims dos anys s'ha acusat l'espai dels Comuns d'equidistància. Ningú nega que aquesta etiqueta s'ha fet servir per una part de l'independentisme per desacreditar qualsevol tipus de crítica cap al seu projecte. Però és un problema que aquest espai té i que a mesura que avancen els esdeveniments, la situació es torna més insostenible. Sergi Picazo escrivia fa poc que el terme "equidistants" s'ha fet servir "contra els ciutadans que no vegin clara la independència per la via unilateral ni tampoc mantenir l'autonomia actual". Efectivament som molts els que no ens identifiquem amb l'etiqueta d'independentistes a la vegada que deplorem absolutament el bloc del 155. Lamentablement, però, sembla que l'espai Podemos/ICV/Comuns ha renunciat a representar aquest espai. El que hem vist i sentit al llarg dels últims mesos no pot de cap manera representar als centenars de milers de persones que l'1-O van fer front a la violència d'Estat per votar NO, no pot representar els milers de republicans que, més enllà d'independentistes o no saben que el bloc del 155 és el combat que més profundament ens interpel·la i no poden representar a aquells que, sense entendre's independentistes, estan disposats a lluitar colze a colze amb tot aquell que desafiï aquest cada cop més irrespirable, autoritari, franquista, maltractador Règim del 78. Ho he dit sempre i ho seguiré dient: dintre aquell espai hi ha un bon grapat de gent honesta que té clar que havíem vingut a trencar (aquesta és la paraula que fèiem servir) el Règim del 78. O són capaços de redreçar el camí o l'extinció és segura. I potser desitjable. Les esquerres catalanes no es poden permetre el luxe de no ser absolutament fermes i compromeses en la pitjor onada regressiva de les últimes dècades. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.