Quan per ser famós calia anar en Zeppelin

Arthur Koestler no era ben vist pels seus companys de viatge. Imagineu l'escena: 1931. Un grup de 46 persones es trobava volant per sobre de l'Oceà Àrtic amb un dirigible en el marc d'una expedició científica que feia història. Els científics alemanys i soviètics provaven connexions telefòniques de darrera generació i feien fotografies d'illes que mai ningú havia vist des de l'aire. Era un vol per sobre d'aquelles illes desconegudes del nord de Rússia, atrapades pel gel durant mesos. Però a dalt del dirigible hi ha un periodista presumit i sorneguer, que s'ho mira tot i passa cròniques d'aquell vol amb un to burleta i en què compara l'expedició amb unes vacances.

Als científics doncs, no els queia bé Koestler. Però al periodista tant li feia, ell s'ho mirava tot amb ironia i feia fortuna. Les cròniques de Koestler del viatge del dirigible Graff van marcar un abans i un després en la seva carrera. Mitja Europa va embogir amb aquells articles en què posava l'accent en les persones, més que en uns descobriments que bona part de la població no sabia o no volia valorar. L'altra meitat d'Europa, sí que va preferir escoltar els relats seriosos dels científics que havien demostrat com un dirigible podia sobrevolar terres inhòspites. I és que el capità de la nau era llavors una persona tan extraordinària, que hi ha qui diu que hauria pogut provocar la caiguda en desgràcia de Hitler.

Durant les primeres dècades del segle XX, els dirigibles van elevar els somnis de milions de persones, que aspiraven en poder pujar un cop a la seva vida a dalt d'aquells gegants. Tot va canviar el 1937. Després d'alguns accidents menors, el dirigible alemany Hindenburg va explotar a Lakehurst, Estats Units. Van morir 36 persones. I des de llavors, el cel va passar a ser cosa només dels avions. La imatge d'aquella bola de foc va impressionar tant a tota una generació, que de cop i volta els dirigibles van ser arraconats. Acabava així una era en què molts periodistes lluitaven per poder formar part dels viatges dels dirigibles. Havia estat un producte d'èxit: enviar cròniques dels primers viatges transoceànics pels cels.

Tot havia començat amb Ferdinand von Zeppelin i els seus elegants bigotis imperials. Aquest general alemany va entregar la seva vida als dirigibles. S'hi va entregar tant, que molta gent va començar a anomenar les naus amb el seu cognom: zeppelins. El 1899, va construir el seu primer dirigible, i va iniciar una campanya per recollir fons per poder investigar com fer-los més grans, amb més capacitat i que poguessin arribar més lluny. Durant els anys 10, els dirigibles van iniciar les primeres línies de vol regulars a Alemanya. Van transportar sense accidents a més de 30.000 persones en els primers 1.500 vols. Llavors, els dirigibles semblaven més segurs que aquells petits avions destinats als militars o al correu. En canvi, els dirigibles, tan lents i fàcils de tocar, no van fer fortuna com a aparells militars, tot i que Alemanya els va fer servir per bombardejar Anglaterra el 1916 i el 1917. Penjats en cabines petites, durant molts anys es viatjava així, en dirigible, sota aquella massa gegant de gas.

Von Zepppelin va morir als 78 anys, en plena Primera Guerra Mundial. Però la seva obra no va morir amb ell. L'empresa la va tirar endavant Hugo Eckener que, com a director general de la fàbrica Zeppelin, va convertir els dirigibles en una moda irresistible. Eckener s'havia enamorat del cel en ser enrolat a la força aèria durant la Primera Guerra Mundial, quan va conèixer Von Zeppelin. Eckener va entendre que l'Alemanya posterior a la Primera Guerra Mundial, deprimida, necessitava somiar, iniciant una col·lecta popular per construir un dirigible que, segons deia, seria capaç de creuar els oceans. I contra tot pronòstic va aconseguir els diners. El 1928, el Zeppelin Graf va iniciar el seu primer vol. El Graf mesurava 235 metres de llarg i podia portar 84.000 metres cúbics de gas. Era un gegant que impressionava. La gent embogia per veure'l arribar creuant el cel. I per a l'Alemanya, era un orgull tenir aquell aparell donant voltes pel planeta. El primer vol però, gairebé acaba malament, quan durant una forta tempesta sobre Bermuda, la nau va patir desperfectes que va obligar a Eckener i el seu fill Knut a sortir de la cabina per reparar els danys penjats del buit. Però en arribar a Nova York, els Eckener van ser rebuts com herois. Havien fet el primer vol transoceànic en una nau que podia portar passatgers, ja que llavors els avions eren massa petits.

Eckener va convertir-se en un dels homes del moment i va demostrar ser un gran venedor de somnis. Va començar a projectar vols cada cop més llargs i arriscats i convidava periodistes perquè expliquessin les seves fites. El 1928, va repetir la travessa atlàntica, amb passatgers que van pagar una milionada. El 1929, va arribar la primera volta al món. I, finalment, el 1931, va decidir fer el primer vol per les zones poc explorades de l'Oceà Àrtic, al nord de Rússia. Aquí va enrolar científics alemanys i soviètics. I Arthur Koestler de periodista, amb qui no es va avenir gaire.

Aquell vol del 1931 va ser tot un èxit. Durant sis dies, la nau va fer més de 10.000 quilòmetres, va explorar illes gairebé desconegudes fins llavors i va provar nous sistemes de telecomunicacions. Per als alemanys, va ser tot un èxit, ja que molts creien que els dirigibles no podien sobrevolar zones tan fredes. I de pas, va permetre demostrar que la tecnologia podia derrotar les inclemències, a diferència del que molts creien.

I és que anys abans s'havia produït una tragèdia. El 1926, el multimilionari nord-americà Lincoln Ellsworth va decidir pagar una expedició per arribar al pol Nord volant amb un dirigible. I va encomanar la tasca precisament al noruec Roald Amundsen, el primer home que havia arribat al pol Sud, el 1911. Amundsen era una llegenda, ja que havia derrotat en la cursa antàrtica el britànic Scott. Amundsen va encarregar la construcció del dirigible a un militar italià que s'estimava els dirigibles tant com Eckener: es deia Umberto Nobile. I plegats, van fer aquella expedició en un dirigible batejat amb el nom de Norge (Noruega). El vol, entre Oslo i Alaska, va ser un èxit. Però Amundsen i Nobile es van discutir tant, que el 1927, l'italià va repetir l'expedició sol, amb un altre dirigible, batejat ara amb el nom d'Itàlia. Però es va estavellar i va salvar la pell per poc. Va ser rescatat per un vaixell soviètic. Coses de la vida, Amundsen va morir quan va sortir a intentar rescatar Nobile després de saber que havia patit un accident. Però aquesta ja és una història diferent.

I Eckener? Doncs va seguir triomfant amb els seus dirigibles, fins que va pujar al poder Hitler. Eckener no podia ni veure als nazis i, de fet, tant els socialistes com el partit Zentrum li van proposar que fos candidat a les eleccions. Era tan popular que podia competir amb Hitler. Però no ho va fer, i els nazis van acabar per pispar-li per decret la seva fàbrica. Eckener va sobreviure a la guerra i va poder veure la caiguda de Hitler. Va morir tranquil envoltat pels seus als seus 86 anys. I Nobile? També va morir vellet, tranquil, militant al Partit Comunista italià. Tampoc era un simpatitzant de Mussolini. I Koestler? Ho vam explicar fa 15 dies, què va passar amb ell? Va acabar a la Guerra Civil espanyola jugant-se la pell d'una forma ben diferent.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.