Ciutadans, a la dreta de la dreta

No és cap secret que la pedra angular del discurs de Ciutadans és el fet nacional català amb totes les seves derivades. Si en un primer moment l'obsessió de Cs fou bàsicament lingüística, amb els anys i l'augment imparable dels partidaris de la independència, el frame discursiu ha derivat, sobretot, cap al debat territorial. Al cap i a la fi és l'herència de l'ultranacionalisme espanyol que té l'arrel en la pèrdua de Cuba l'any 1898 i que veu les reivindicacions catalanistes —entenent l'independentisme com la forma més avantguardista del catalanisme—com una amenaça latent que cal combatre indefectiblement i des de l'arrel.

L'extrema dreta xenòfoba d'Alternativa per Alemanya o del Front National, fan servir el frame de l'amenaça latent amb la immigració, amb especial atenció a països de religió musulmana. Aquests partits nacionalistes i xenòfobs de la dreta populista, vesteixen el seu discurs amb un relat victimista basat en prejudicis, mentides i consignes fàcilment assimilables per un gruix de la societat víctima de pors moltes vegades fruit dels prejudicis i fabricades pels mateixos que pretenen donar-los resposta. Aquestes formacions han trobat part del seu èxit advertint dels perills que representa per a l'statu quo l'amenaça exterior, sobre tot d'una religió —l'islam— que consideren inassimilable per a la cultura occidental. Es tracta de crear una alteritat en forma d'amenaça i que aquesta sigui fàcilment identificable pel seu electorat potencial. Un votant que no té per què ser (només) d'ideari ultradretà i que es compon, també, d'una part important de vot protesta amb un component antipolític evident. És a partir de les pors sobre l'amenaça latent de torn i la manca d'habilitats polítiques del panorama tradicional de partits, que s'afavoreix el creixement de forma ràpida i imprevista d'aquestes formacions.

Ciutadans utilitza aquest mateix frame de l'amenaça latent en el format on s'hi sent més còmode, és a dir, a través de les aspiracions independentistes d'un sector que voreja el 50% de la societat catalana. La diferència amb l'exemple anterior d'AfD i el FN de Le Pen, és que l'enemic exterior és, de fet, una amenaça a l'interior de l'Estat espanyol: el catalanisme en totes les seves fórmules, des del sobiranisme de base federalista, fins a l'independentisme més convençut. Ciutadans ha invertit grans esforços en construir un relat basat en la idea de ciutadania per posar una pàtina de modernitat i de suposada igualtat en el seu discurs involucionista i jacobí pel que respecta a les identitats que no són de matriu castellana. Si en terres basques construeixen, ara per ara, el seu discurs en l'eliminació del concert econòmic —amb evidents rèdits electorals per la resta de territori espanyol amb excepció precisament del basc—, al País Valencià ho fan a través del neoblaverisme parant especial atenció amb la llengua i a Catalunya, com hem vist, han forjat durant els últims anys aquest relat en el perill que representen les aspiracions independentistes. Això ha estat l'excusa per atacar l'arrel del que ells consideren el problema. Ens sobren els exemples de com Cs ha assenyalat insistentment el model educatiu i els mitjans públics del país, acusant-los de ser els màxims responsables d'una mena de conspiració secreta per tal d'adoctrinar de forma massiva la població catalana.

Qui conegui la meva opinió sobre l'extrema dreta a l'Estat i el partit d'Albert Rivera, sabrà que sempre he negat que Ciutadans sigui un partit d'extrema dreta. No obstant, no he deixat d'explicar mai que la ultradreta a l'Estat pateix, en gran part, de la síndrome de la presència absent, tan ben explicada pel professor Xavier Casals: és a dir, la capacitat d'aquest sector polític de tot i ser absent a les institucions, fer que el seu discurs hi sigui present a través dels grans partits conservadors, marcant així l'agenda política tot i no disposar de representació parlamentària. Precisament aquests últims mesos hem vist com Vox, un partit d'extrema dreta que té els seus referents a l'exterior en formacions com el FN de la veïna França o l'AfD germànica, ha marcat l'agenda politicojudicial de l'Estat a través de la insistència durant els mesos previs al referèndum de l'aplicació immediata de l'article 155 de la Constitució espanyola. Un fet que com hem vist, qui n'ha tret el rèdit polític ha estat Ciutadans, tot i ser proposat originàriament per Vox i aplicat, de facto, pel PP de Mariano Rajoy.

Amb tot això vull dir que Ciutadans no està exempt d'acabar derivant en una formació d'extrema dreta de la mateixa manera que els orígens de la jove AfD no es troben pas en la islamofòbia. AfD va néixer com un partit liberal, conservador i antiestablishment, per tal de fer d'oposició a les polítiques econòmiques de la Unió Europea i fer-se seus els votants de la CDU de Merkel. La realitat política del país teutó va fer que l'actual sector etnonacionalista d'AfD fos majoritari i abracés en molt poc temps plantejaments polítics nítidament xenòfobs; purgant, fins i tot, alguns dels fundadors d'aquest partit. Amb Cs de senyals d'alarma no ens en falten i van fins i tot més enllà del nacionalisme identitari de les polítiques aplicades pel partit taronja. No va ser pas Plataforma per Catalunya —un partit que en aquells moments disposava de 67 regidors arreu del Principat, però sense representació parlamentària— qui l'any 2013 proposà al Parlament retirar la targeta sanitària a la població migrada sense papers. Aquesta proposta tampoc va venir del PP, sinó que va ser una iniciativa de Ciutadans. El mateix partit que va muntar un numeret considerable amb Jordi Cañas com a xouman principal i ben acompanyats del PP, quan el mateix any 2013 els representants de tots dos partits van abandonar l'hemicicle de la cambra catalana quan ICV va proposar una moció de condemna al cop d'Estat feixista del 18 de juliol de 1936.

Des de la campanya d'Albert Rivera despullat, que el va dur a l'emergència política, fins als fets de la setmana passada amb Carlos Carrizosa arrencant un llaç groc en suport als presos polítics, col·locat al mateix hemicicle del Parlament, no han passat gaires anys, però sí una radicalització evident tant de les formes com del llenguatge. El que va fer Carrizosa no va ser cap estirabot espontani. Si una cosa defineix Ciutadans és el seu bon màrqueting i el quirúrgic càlcul electoral que l'han dut a ser el partit més votat a Catalunya. Carrizosa, amb el seu gest, es reivindicava com a heroi salva pàtries davant el desafiament de l'enemic a combatre, tot legitimant la violència dels grups esquadristes autoanomenats com a «brigades de neteja» que, de nit o ja últimament a plena llum del dia, encaputxats i amb armes blanques, han protagonitzat dotzenes d'incidents violents durant els últims mesos a Catalunya. Amb el seu gest, fet pocs dies després dels tristos fets de Canet de Mar, quan violents encaputxats van deixar diversos ferits en una ràtzia, Carrizosa mostrava el camí a seguir tot picant l'ullet a l'esquadrisme ultra patriota que sembra el terror pels carrers del país.

Actituds com aquesta amb un cert component de políticament incorrecte, a Ciutadans els hi reporta un considerable suport dels sectors més radicalitzats de l'espanyolisme, a l'hora que aconsegueixen que el debat mediàtic se centri en ells just en el moment on és més que evident el procés de substitució de la dreta estatal que traspassa incessantment del PP a Cs. És per això que si ara per ara, tot i alguns paral·lelismes com els citats, no podem situar Cs com un equivalent del FN o d'AfD. Ara bé, és evident que avançar el PP per la dreta, eclipsant Vox, abraçar el populisme identitari o legitimar la violència —ja sigui la policial, amb les càrregues del Primer d'Octubre, o l'esquadrista de les «brigades de neteja»— col·loquen la formació d'Inés Arrimadas a la dreta de la dreta de la política catalana i espanyola, i això, indefectiblement, pot derivar en el retorn a la nostra societat dels anys més foscos del segle passat.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.