Llibertat de què?

No m'agraden les cançons de Valtonyc. Ni la lletra ni la música. Tinc altres gustos musicals i no m'hauria comprat mai un disc seu, però encara m'agrada menys que el Tribunal Suprem l'hagi condemnat a tres anys i mig de presó per delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. No sabíem qui era Valtonyc –i ho dic així, en plural, perquè ara tots parlem d'ell com si haguéssim estat escoltant les seves cançons cada dia- fins que va saltar de l'àmbit residual al qual estava habituat, a la primera línia de l'esfera mediàtica per un motiu ben trist.

La involució que està experimentant l'estat espanyol en matèria de llibertat d'expressió i el ressò que se n'han fet els mitjans de comunicació, han convertit aquest raper mallorquí en el màxim exponent del que avui significa un delicte d'odi mal interpretat. Fa quaranta anys, les lletres ofensives de molts grups de punk passaven absolutament desapercebudes en un estat que acabava de sortir d'una dictadura. Que hàgim de tornar a parlar avui de la Polla Records, fa riure. Si això que passa no és involució, llavors què és?

Portem mesos debatent sobre quins han de ser els límits de la llibertat d'expressió -si és que n'hi ha d'haver- quan el que hauríem d'estar discutint és que la condemna de Valtonyc vulnera els seus drets fonamentals. El Tribunal Europeu de Drets Humans reitera que en defensa de la llibertat d'expressió hi tenen cabuda les expressions més xocants i ofensives i no podem passar per alt que no existeix el dret a no ser ofesos. Només en règims totalitaris l'ofensa esdevé un acte criminal. Afortunadament o si no, estaríem tancant gent a la presó cada dia.

Mai tant com avui -a banda de l'etapa del franquisme que malauradament recordem massa sovint pels temps que corren- s'havia analitzat tant al mil·límetre tot allò que es diu a Twitter, s'escriu en blocs, es cita en articles que mai abans haurien estat llegits o es canta en àmbits minoritaris, a la caça de suposats delictes d'odi. És l'Espanya del "porta't bé o rebràs". Si no m'equivoco, els delictes d'odi només es consideren com a tal quan van destinats a col·lectius minoritaris per motius de raça, religió, orientació sexual o nacionalitat i les forces de seguretat de l'estat i la Corona no vindrien a formar part d'aquesta llista.

Diuen que l'art és provocació i Valtonyc és un artista per a molts. Jo no hi veig art en les seves lletres com tampoc veig art en moltes obres que es mostren a ARCO i que son d'allò més cotitzades, però una cosa és no veure-hi art i l'altra ben diferent condemnar-lo amb penes de presó i que hagi de marxar a l'exili. Abans d'enviar la gent a la garjola per suposats delictes d'odi, no estaria de més analitzar quin risc real suposen per a la societat segons quines afirmacions es facin. Si no hi ha risc real que es produeixin determinats actes violents expressats en una cançó, ni una intenció clara de portar a terme segons quines amenaces, es pot condemnar algú a presó pel sol fet d'expressar-ho, d'opinar?

Criminalitzar tot allò que ofèn i elevar-ho a la categoria judicial quan tenim eines menys restrictives i potser més efectives, com el rebuig social i la crítica, em sembla un símptoma de poca salut democràtica. I això provoca escenaris com els d'avui, que ens obliguen a contar fins a 20 i a mesurar molt bé les nostres paraules si no volem rebre una citació judicial. La por altra vegada, com en èpoques que crèiem caducades. Es tractava d'això: d'instaurar la por. Ens poden agradar més o menys algunes de les coses que es diuen. Les xarxes en saben un munt d'això d'ofendre i atacar, però si ens carreguem la llibertat d'expressió, què ens queda?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.