Llibertat de què?

No m'agraden les cançons de Valtonyc. Ni la lletra ni la música. Tinc altres gustos musicals i no m'hauria comprat mai un disc seu, però encara m'agrada menys que el Tribunal Suprem l'hagi condemnat a tres anys i mig de presó per delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. No sabíem qui era Valtonyc –i ho dic així, en plural, perquè ara tots parlem d'ell com si haguéssim estat escoltant les seves cançons cada dia- fins que va saltar de l'àmbit residual al qual estava habituat, a la primera línia de l'esfera mediàtica per un motiu ben trist.

La involució que està experimentant l'estat espanyol en matèria de llibertat d'expressió i el ressò que se n'han fet els mitjans de comunicació, han convertit aquest raper mallorquí en el màxim exponent del que avui significa un delicte d'odi mal interpretat. Fa quaranta anys, les lletres ofensives de molts grups de punk passaven absolutament desapercebudes en un estat que acabava de sortir d'una dictadura. Que hàgim de tornar a parlar avui de la Polla Records, fa riure. Si això que passa no és involució, llavors què és?

Portem mesos debatent sobre quins han de ser els límits de la llibertat d'expressió -si és que n'hi ha d'haver- quan el que hauríem d'estar discutint és que la condemna de Valtonyc vulnera els seus drets fonamentals. El Tribunal Europeu de Drets Humans reitera que en defensa de la llibertat d'expressió hi tenen cabuda les expressions més xocants i ofensives i no podem passar per alt que no existeix el dret a no ser ofesos. Només en règims totalitaris l'ofensa esdevé un acte criminal. Afortunadament o si no, estaríem tancant gent a la presó cada dia.

Mai tant com avui -a banda de l'etapa del franquisme que malauradament recordem massa sovint pels temps que corren- s'havia analitzat tant al mil·límetre tot allò que es diu a Twitter, s'escriu en blocs, es cita en articles que mai abans haurien estat llegits o es canta en àmbits minoritaris, a la caça de suposats delictes d'odi. És l'Espanya del "porta't bé o rebràs". Si no m'equivoco, els delictes d'odi només es consideren com a tal quan van destinats a col·lectius minoritaris per motius de raça, religió, orientació sexual o nacionalitat i les forces de seguretat de l'estat i la Corona no vindrien a formar part d'aquesta llista.

Diuen que l'art és provocació i Valtonyc és un artista per a molts. Jo no hi veig art en les seves lletres com tampoc veig art en moltes obres que es mostren a ARCO i que son d'allò més cotitzades, però una cosa és no veure-hi art i l'altra ben diferent condemnar-lo amb penes de presó i que hagi de marxar a l'exili. Abans d'enviar la gent a la garjola per suposats delictes d'odi, no estaria de més analitzar quin risc real suposen per a la societat segons quines afirmacions es facin. Si no hi ha risc real que es produeixin determinats actes violents expressats en una cançó, ni una intenció clara de portar a terme segons quines amenaces, es pot condemnar algú a presó pel sol fet d'expressar-ho, d'opinar?

Criminalitzar tot allò que ofèn i elevar-ho a la categoria judicial quan tenim eines menys restrictives i potser més efectives, com el rebuig social i la crítica, em sembla un símptoma de poca salut democràtica. I això provoca escenaris com els d'avui, que ens obliguen a contar fins a 20 i a mesurar molt bé les nostres paraules si no volem rebre una citació judicial. La por altra vegada, com en èpoques que crèiem caducades. Es tractava d'això: d'instaurar la por. Ens poden agradar més o menys algunes de les coses que es diuen. Les xarxes en saben un munt d'això d'ofendre i atacar, però si ens carreguem la llibertat d'expressió, què ens queda?

  • Comparteix