Kapellà, amb K

Tots els mossens que he conegut fins ara han estat homes grans, de moviments pausats, paraules florides, gest serè i caràcter molt o gens bondadós. No és que en conegui tants, la veritat. Recordo especialment Mossèn Carles, el capellà de l'escola on vaig fer BUP i COU, que després va casar i batejar familiars directes. Un home de cabell blanc, que podria tenir tranquil·lament uns 70 anys des de fa 20. Alt, però no especialment prim, la cara allargada, gairebé rectangular, i a la boca sempre un somriure. Fins i tot quan força estar seriós, resulta amable. Al to de veu hi té instal·lada una cantarella que és la mateixa quan et saluda pel passadís que quan proclama la paraula de Déu des de l'altar. Mossèn Carles és bo. Crec que des de fa anys té la certesa que vaig deixar de creure en el seu Déu. Però fa veure que no ho sap i em tracta com a la resta, els que sí que hi creuen. Això li agraeixo. No em vull imaginar com seria anar a missa, no creure-hi i a sobre sentir-t'hi assenyalada.

A Mossèn Joan no l'he vist mai vestit amb la sotana, però sé del cert que en porta. Perquè és un capellà dels de fa dos segles. És parent de la meva família política i sempre hi he coincidit a taula, en un mas perdut al Pla de l'Estany, assegut rere un plat d'ous amb tomàquet o de peus de porc estofats que farien baixar els apòstols i la cort d'àngels, només d'ensumar-los. No conec ningú tan vell de cos i d'ànima com Mossèn Joan. L'últim cop rondava els 93 i tinc la sort de conviure amb avis més grans, però ell ho és més. Mossèn Joan és vell. És gran i savi. Sembla que la gelor de les ermites i esglésies on ha fet missa durant dècades, les hores interminables de reclusió, les guàrdies als peus dels llits de tants malalts, les visites al Vaticà, el consol de vídues, germanes que perden germans, fills que perden pares, mares que perden fills, homes que no es troben... totes i cadascuna de les vegades que ha ajudat algú les carrega a pes, com si les portés dins d'un farcell transparent i enorme, que el fa primer encobar-se i després encongir-se, una mica més cada dia. A ell no li cal veure amb els seus ulls com d'incòmoda em sento quan entro a l'Església per obligació. Ho sap, que no hi crec, des del mateix moment que ens vam saludar per primer cop. Mossèn Joan llegeix la fe en l'altre. I en mi hi devia trobar un full en blanc.

Mossèn Oriol és el més jove i menys entranyable dels tres. Fa tanta panxa que la sotana li vola lluny de les puntes dels peus quan camina. El coll li va tan just que sembla que el cap i la sotabarba siguin un de sol. Però té una cosa que supera en quantitat els quilos: l'orgull (la supèrbia, si no fos pecat capital). El front no el pot tirar més amunt per recórrer les desenes de metres que van de la porta de la rectoria a la de l'Església. Mossèn Oriol és altiu. No em cau bé perquè menysté per igual els no-creients que els fidels. La paciència se li acaba a la velocitat que es deu cruspir la barra de quart per dinar. Més pendent d'enllestir la missa i de córrer a seure a taula, que de vetllar per la senyora Maria que torna a encadenar Ave Maries a quarts de nou i es perd a la segona frase perquè se li cansa la memòria. Juraria que fins i tot el vaig veure repicar els dits a l'altar, ansiós, un vespre d'hivern que l'Església era tan freda que segur li feia venir ganes de deixar de ser sacerdot i fer-se pecador.

He passat revista, aquests dies, dels capellans amb qui he ensopegat fins ara, perquè n'he conegut un que em desconcerta. Mossèn Javier. És el capellà de la Parròquia de San Carlos de Borromeo, a Entrevías, Vallecas. De mitjana edat, baixet i rodó. Du barba, més blanca que fosca. Té la pell morena i vesteix texans i camisa. Té un somriure als ulls que fan pensar que res dolent et passarà mentre ell sigui a prop. És divertit, murri, irreverent. Fa anys que no porta sotana. A les parets de la parròquia hi té penjades fotos dels immigrants que intenten saltar les tanques de Ceuta i Melilla; a la façana, grafitis; s'hi fan assemblees, rodes de premsa, fins i tot, va servir de camerino per a les actrius de repartiment en una peli de cine espanyol de fa uns anys. Alguns, posant-hi més pebre que sal, l'han batejat com 'el cura rojo'. Però ell ho nega i es defineix, tot modest, com un sacerdot qualsevol. Però no ho és. D'una part sí, perquè té Déu en cada paraula, cada gest i cada acció. Però és tan devot, com d'esquerres. Defineix Jesús com el primer a desobeir. És pacifista, antiviolència, obert, solidari, té sentit de l'humor i deixa anar renecs cada minut. Mossèn Javier és un deu. Obre les portes de casa seva i de la seva parròquia als immigrants sense sostre, als adolescents sense família, a les prostitutes perdudes, als drogaddictes, als desemparats. Parla amb musulmans, amb jueus, amb ateus. És del Reial Madrid i viu a Vallecas (que no és poca cosa). Si mai tornés a creure en el Déu dels catòlics, seria per i amb algú com Mossèn Javier, que fa el bé pel bé, que s'arremanga en els fets i en les paraules. I tira endavant. L'amonesten als despatxos (que també n'hi ha) de la cúpula eclesiàstica, però ell se'n riu i torna a Vallecas a portar esmorzar als nens d'un poblat gitano del barri; recull roba i sabates per a les famílies on els adults ja ni cobren l'atur i els menors fan i desfan a la plaça de sota casa; organitza trobades on els veïns es coneixen i es perden la por; posa pantalles per veure la final de la Champions; surt de matinada a recollir del portal el noi que ni treballa ni estudia ni somriu.

A tot això, en aquesta llista d'homes de fe hi falta una dona. M'hauria encantat conèixer una capellana. Segur que n'hi hauria de severes, de bones, de velles, d'altives, de rebels i d'intel·ligents. Potser alguna d'elles m'hauria fet beure d'aquesta fe per mi ara tan inexplicable com desconcertant i llunyana. Però en això, també, la religió m'ha perdut.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.