Espanya és dèbil. Cal persistir

A Catalunya sempre hi ha hagut partidaris i contraris de la independència. Si de pensar diferent se'n diu dividir, la divisió no és nova, és de sempre. El que passa ara és que han canviat els pesos de cada una de les opcions. La independència ha deixat de ser minoria i és majoria.

Aquest canvi d'hegemonia, l'espanyolisme que hi ha a Catalunya l'ha entomat fatal. Des de polítics a mitjans de comunicació, línies editorials, directors i plomes estrella han optat per fer front al projecte polític més potent que hi ha hagut a l'Europa d'aquest segle menystenint-lo.

Tots els poders fàctics han intentat desprestigiar el moviment i han exercit la màxima pressió per generar-li les condicions adverses. No proposen un projecte d'estat alternatiu perquè, em temo que fins i tot ells saben que no hi ha cap projecte d'Espanya que sigui positiu per a Catalunya.

En canvi, s'han dedicat a alimentar la tesi que després d'Espanya no hi ha demà, que governar-nos per nosaltres mateixos és impossible i han justificat amb paraules o amb silencis vergonyants la repressió, la violència i la presó que l'estat espanyol ha utilitzat per ocupar-nos.

Aquesta pressió, tot el que ens ha passat i algunes disfuncions -per dir-ho d'alguna manera- han arribat a atabalar-nos una mica darrerament als independentistes, sempre més pendents de mirar-nos les pròpies febleses que les dels rivals. Però passen coses interessants.

Quan Croàcia vencia Anglaterra i es classificava per primera vegada per a la final d'un Mundial algun meme feia referència que des de l'any que els dels Tres Lleons van guanyar el Munidal, 1966, hi ha tres coses que no existien: l'iPhone, Facebook i ... Croàcia! Independent el 1992.

Un país independitzat fa 26 anys, amb 4,2 milions d'habitants, a punt de guanyar el mundial de futbol desperta una gran complicitat. I una gran esperança. Aquesta setmana han passat més coses: sembla que hi ha indicis de corrupció a la corona espanyola, veurem com evoluciona.

Crec que cal dir més sovint als que ens diuen que el nostre futur només pot ser Espanya que té un govern molt feble, fruit d'una moció de censura per expulsar un govern totalitari, una monarquia sota sospita de corrupció i amb nul suport social i una justícia que fa pena.

La resolució de la justícia Alemanya sobre el President Puigdemont és una nova victòria. Alguns diran "no definitiva", altres diran "compte", etc. D'acord. Deixeu-me que jo subratlli "una nova victòria". Després de tot el que s'ha dit i escrit la justícia Alemanya diu no. Ni sedició ni rebel·lió.

Espanya té presos polítics des de fa 9 mesos per uns fets que a Europa no són delicte. Espanya té una monarquia en fallida. Espanya té un govern feble. Espanya no té projecte. Espanya és dèbil. No és moment de canviar d'agenda sinó d'aprofundir-hi. Desfer el camí seria un error.

Segons la sentència alemanya a Catalunya es poden convocar referèndums de manera pacífica i democràtica. Segons la justícia alemanya Espanya haurà de valorar si això implica malversació. És a dir, amb fons privats i des de l'exterior, amb legitimitat democràtica es pot pilotar la independència? Cal persistir.

  • Comparteix