Franco el van enterrar, però el franquisme no

Just fa quinze dies publicava un article en aquest mateix web titulat «Esperant el mort». Es tractava d'un text sense gaires floritures i en la mateixa línia d'altres articles que he escrit aquests últims mesos, on advertia d'una violència irracional i creixent dels partidaris de la unitat d'Espanya, siguin o no activistes d'ultradreta. Poc m'imaginava en aquell moment que una setmana després —dilluns 16 de juliol de 2017— seria jo qui patís un atac en aquest sentit. Certament, d'indicis no me'n faltaven: des de fa quasi cinc anys, he cursat ben bé una dotzena de denúncies relacionades amb incomptables amenaces de mort, coaccions i intents d'agressió que he hagut de suportar per part de l'extrema dreta i l'ultranacionalisme espanyol més intransigent. Malauradament, en el meu cas, han estat poques les denúncies presentades que arribessin a bon port. Una d'elles, fins i tot, va acabar condemnant a un any de presó a Pedro Chaparro, dirigent feixista de Democracia Nacional, condemnat també a presó pels fets de l'assalt al Centre Blanquerna de Madrid. Chaparro, malgrat la doble condemna que suma 5 anys de reclusió, mai no ha complert la pena.

El cas Chaparro és l'exemple ideal per il·lustrat la impunitat de l'extrema dreta espanyola que ha sobreviscut tota mena de governs des de l'estafa de la Transició. El partit que dirigeix, Democracia Nacional, em té literalment marcat com a objectiu pel simple fet de fer periodisme —amb càmera o sense— i no amagar mai les meves idees. És per aquest motiu que Pedro Chaparro va animar els 300 militants d'extrema dreta que celebraven la festa nacional d'Espanya a Montjuïc, un 12 d'octubre de 2015, a pegar-me si em veien. Ho va fer en públic tot i la presència policial i mediàtica perquè se sabia impune: al cap i a la fi, com deia més amunt, tot i la doble condemna, Chaparro mai no ha ingressat a presó.

Dilluns passat, mentre tornava de treballar i al bell mig del turístic centre de Barcelona —això sí, casualment a un dels pocs carrers mai transitats per turistes— un individu em va increpar al crit de «¡Viva España y viva Franco!» quan segons després de comprovar que al carreró no hi havia ningú més, em va clavar una pluja de cops de puny directes a la cara i a bona part del cos. L'individu, que es va identificar com a policia, va acabar fugint del lloc dels fets. Vaig tenir sort: no van ser pas pocs els veïns que van venir a auxiliar-me rapidíssimament. Alguns d'ells van perseguir l'agressor fins que es va fer escàpol definitivament. Jo en prou feines podia parlar, molt impactat pel que m'havia passat, mentre comprovava si tenia totes les dents a lloc. El nas trencat, el llavi rebentat, un mal de cap terrible i un dolor insuportable a les costelles que, a dia d'avui, una setmana després dels fets, en prou feines em deixa dormir. A terra s'hi va deixar una bossa amb objectes personals i també la navalla que il·lustra aquest article.

En resum: un policia espanyol —un inspector de la brigada d'informació que segueix treballant perquè ningú l'ha apartat de la feina— em va apallissar mentre cridava visques a Espanya i a Franco. No hi ha millor resum per simplificar els quasi cinc anys d'amenaces que he patit en la pròpia pell. Així doncs em pregunto, a qui coi volen exhumar del Valle de los Caídos? Si resulta que gràcies a l'estafa del 78 allò que representa el dictador segueix més viu que mai?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.