Lentitud

De rellotges amb agulles cada cop n'hi ha menys. A casa només en tinc dos: un, a la paret de la cuina i l'altre, al moble del lavabo. Dues estances on sempre em resulta imprescindible, gairebé vital, tenir connexió constant amb el pas del temps.

Cap dels dos rellotges té l'agulla que marca els segons. D'una banda això m'estalvia el neguit que provoca aquell incessant tic-tac capaç d'escolar-se a través dels envans i de les portes tancades per arribar a l'orella que intento incrustar en el coixí perquè em faci arribar la son. Que els fabricants dels dos rellotges hagin decidit obviar la unitat mètrica del temps més petita però més sonorament molesta és d'agrair. Però alhora, l'absència de l'agulla inquieta té un efecte pertorbador, que amenaça de deslluir la satisfacció del no-tictac. Les agulles curta i llarga semblen paralitzades. La lentitud amb què es desplacen d'un número a l'altre al llarg de l'esfera és exasperant. A vegades fins i tot semblen voler-me fer creure que han quedat aturades, immòbils per sempre, que el temps s'ha bloquejat, no avança, i per tant no hi ha passat ni futur, només un present infinit silenciós i angoixant.

Quan les vacances queden tan lluny que no les esmentes en les converses, ni vas a buscar les fotos que s'acumulen a la memòria del mòbil, ni se t'apareixen quan deixes la ment en blanc, estic convençuda que és perquè hi ha un corrent d'energia que sincronitza el ritme de la rutina, la feina, les obligacions, el malhumor, les preocupacions, la cara grisa, les arrugues, etc. amb el ritme del temps. Si algú hagués decidit mantenir les busques dels segons, ara es mourien més ràpidament. No farien falta seixanta segons per completar un minut, sinó només quaranta o fins i tot trenta, però assolits amb molts més (i més ràpids) tics-tacs. L'agulla hiperactiva fa temps que està sobre estimulada, s'accelera, avança atropellada, descontrolada, no es pot entretenir. De fet, no pot ni sospitar que voldria aturar-se a mirar la gràcia del dos, jugar amb els girs del vuit, perdre's en el revolt del nou. El temps no té temps. No pot parar, no pot badar, no pot fallar. Només hi ha un impuls i és per seguir endavant, a cada pas, amb més força, més velocitat.

Ara que les vacances tornen a quedar lluny, i gairebé més en el terreny oníric que no pas en el de la realitat, el temps recupera l'acceleració de sempre. El compàs que ens engoleix. La forma i la força que hem atorgat al temps són tan devastadores que ens converteixen en presoners, en ninots sense voluntat pròpia, sempre atabalats. Ho dic ara, que he descobert la lentitud. Un tempo que hem desaprès a seguir. No hi he anat a parar de forma natural, sinó a través d'un aspirant a astronauta que em va posar al davant la reveladora Petita teologia de la lentitud (de José Toletino Mendonça, a Fragmenta Editorial). Si no fos per aquest mini llibre, ara estaria atrapada -exactament igual- en la bogeria de les presses, la feina sense horaris, les obligacions i els segons esvalotats, però m'hauria perdut la deliciosa sensació d'anar a poc a poc. L'art de la lentitud, segons diu el llibret. Fa dies que torna a faltar temps per a tot, que la nit enxampa la tarda, que havia atropellat el matí, que escombra la matinada... i la pila de llocs on has de ser, converses que has de tenir, llistes que has de completar, persones a qui has de saludar, paraules que has de cercar, idees que has d'encertar és cada cop més desorbitada. I per més hores que hi dediquis, més te'n faltaran, perquè la llista creix sense parar. En algun moment vam invertir l'ordre de les prioritats i ara estem desorientats, perdent l'alè per reptes que ens porten a tenir ambicions més grans, amb camins més escarpats, que ens provocaran més esgarrinxades, ens obligaran a renúncies més grans, a anar més de pressa, a endurir més la pell, a voler-ne més... i a sentir menys. En algun moment vam oblidar tenir paciència, esperar, anar lents, badar. Aplicat a les quatre setmanes de vacances que (llàstima) ara queden enrere, el descobriment de la lentitud s'ha traduït en: mirar per la finestra, escriure a mà en una llibreta, llegir a l'aire lliure fins que es pon el sol, parlar i riure i callar i tornar a parlar fins que l'ampolla de vi és buida, aixecar-se de taula els últims, passejar, tancar els ulls per no dormir, distreure's, perdre el compte de les hores que fa que hi som.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.