Ser puta

Em sap greu però aquest article no va de ser espavilat, que deu ser l'única connotació positiva que fem servir relacionada amb aquesta paraula quan fem servir l'expressió "aquest és un puta". Aquest article va de fer de puta. I fer de puta no és una feina. He defensat sempre que cadascú pot fer lliurement el que vulgui amb el seu cos però la prostitució no va d'això. Tots ho sabem, malgrat vulguem disfressar-ho. O sigui que potser ja va sent hora que deixem de blanquejar el negoci de l'explotació sexual de les dones i analitzem si realment ens hem pensat bé això de voler legalitzar una ignomínia que només beneficiaria a proxenetes reconvertits en "empresaris del sexe" a ulls de la legalitat.

Que se'ns hagi volgut vendre que es tracta de l'ofici més antic del món, com a objecte literari, no implica que l'hàgim d'assumir com una normalitat i menys encara que l'hàgim d'equiparar a la resta de professions com pretenen alguns col·lectius feministes. Perquè no és el mateix ser metge, advocat, polític, mestre o periodista, que ser puta. Jo no vull viure en una societat que accepti que una dona hagi de vendre el seu cos per pagar factures. I això en el millor dels casos, perquè n'hi ha que diuen que l'exerceixen lliurement i voluntària malgrat em costi de creure. Però les xifres parlen i diuen que el 95% de dones que s'hi dediquen ho fan segrestades per màfies i en contra de la seva voluntat.

Aquest mes d'agost, tot i que s'hi va passar de puntetes, es va autoritzar sembla que per error, la creació del sindicat de treballadores sexuals (anomenat OTRAS) que ara el mateix govern espanyol que el va aprovar, vol impugnar. La ministra de Treball, Magdalena Valerio, reconeixia literalment que "li havien colat un gol" amb aquest assumpte i de fet, la persona que va aprovar-ne la seva creació ja va dimitir del seu càrrec al cap de pocs dies. El debat sobre la legalització de la prostitució ve de lluny i cada vegada que es posa damunt la taula l'argument que regular-la, acabarà amb el tràfic de dones i l'explotació sexual, em poso les mans al cap. De veritat ens ho creiem això?

Les partidàries de legalitzar la prostitució defensen que "una puta sindicada és una puta empoderada". Consideren que perseguir el treball sexual suposa deixar-lo en la clandestinitat amb la conseqüent indefensió laboral de les dones que l'exerceixen. Però donar cobertura legal a la prostitució vol dir acceptar aquesta forma de violència de gènere camuflada com a normal i per tant, afavorir la desigualtat amb els homes, ja de per si molt instaurada. Per què els homes van de putes? És una qüestió que les dones ens hem preguntat moltes vegades. Les més radicals denuncien que és per exercir un abús de poder sobre una dona a qui no coneixen però com que li paguen, no cal que tinguin amb ella cap mena de consideració. Compro l'argument. Però també penso que els homes van de putes per una raó tan simple com lamentable: la necessitat de fer-se passar les ganes.

Les enquestes diuen que els homes van de putes –en un 47% dels casos- perquè els agrada tenir relacions amb persones que no son la seva parella. Res a objectar. Si és així, busca't una dona lliure a qui no hagis de pagar per tenir sexe. Un 38% diuen que paguen perquè no volen tenir lligams emocionals. Res a objectar. També hi ha dones a qui els agrada practicar el sexe sense tenir lligams emocionals. Per tant, no cal que paguis. En qualsevol dels dos casos, la dona acaba convertida en una mercaderia. I aquí no hi té res a veure ni la moral catòlica ni pensar que és una perversió.

És evident que la situació d'alegalitat en què es troba aquest tema no pot fer que s'abandonin a la seva sort les dones obligades a exercir-la però mentre no arribi l'abolició del negoci tal com l'entenem ara, acabem amb el segrest i el tràfic de dones i després quan ho hàgim resolt, les que vulguin que s'hi dediquin i en facin la seva professió.

  • Comparteix