Un, dos, tres

Tinc perfectament clar l'u. No recordo el dos. El mal del tres encara el sento.

El tercer dia d'octubre de fa un any, la sang se'm va tornar a glaçar. Era a la cuina, fent veure que la rutina, almenys a casa, aconseguia imposar-se al caos. Impossible dissimular. Em movia a cops freds, automàtics, fins i tot bruscos. La mirada perduda, l'oïda pendent de la ràdio, que continuava sonant incansable, un vespre més. No sé si a tots els periodistes els passa. A mi, sí. El cop triga unes hores o uns dies a sortir. L'impacte d'una notícia dura queda amortit en el mateix moment i durant les hores següents, per l'obligació d'explicar-la, analitzar-la, posar-la en context. Primer, la feina. El deure. Després, la resta. Això fa que hagi pogut treballar dies de grans atemptats, accidents, protestes al carrer o moments polítics greus amb tots els sentits posats en un sol objectiu: narrar-ho. Un protocol autoimposat i compartit amb la resta de redactors, editors, productors i tècnics que cavalquem el moment. Junts, la maquinària va. No s'atura.

Anestesiats el dolor, la indignació, la por, la ràbia o el patiment. Queden latents, retinguts. Però m'acabaran desbordant. La redacció és el camp de batalla: sempre hi sona la ràdio, hi ha pantalles enceses a les taules i a les parets, els telèfons espeteguen cada poc, algú entra, algú parla sol, algú surt, algú maltracta el teclat... en definitiva, hi estic protegida. Però fora d'allà, no. Ja sigui al carrer, al cotxe o a casa; ensimismada en la rutina, de camí a l'aparcament, recollint la cuina o entrant al llit. És allà on m'assalten els sentiments i les reaccions que -suposo- qualsevol espectador o oient havia experimentat en el mateix moment que passava la cosa, mentre jo actuava amb fredor. M'envesteixen amb retard, però amb força. El 3 d'octubre es va trencar aquesta distància: fet - reacció. Tot va passar alhora. En tot just 7 minuts.

Un, dos, tres.
Els llavis serrats. momentos muy graves Les mans aferrades al marbre. de una manera reiterada, consciente y deliberada El cap caigut endavant. una deslealtad inadmisible El meu gest assumia la derrota. Aquella veu esquitxada de galls, la cantarella assajada, el to glacial, correctiu. Es va fer el buit al meu voltant. Els peus clavats a terra. Immòbil. Escoltant com algú deixava anar l'últim fil invisible d'on penjava tot. Si és que mai n'havia arribat a penjar.

Un, dos, tres.
Desassossec. Abatiment. Amargor. Ni una sola de les paraules que amb tanta obcecació devia triar i amb tanta severitat va pronunciar tenia llum. Tot el discurs remetia a la foscor. han socavado la armonía y la convivencia No em va fer falta completar l'escena amb la imatge, per saber que era un missatge sense precedents, aspre, inclement i cruel. Que renunciava a tot. Ni una sola vegada va pronunciar la paraula 'diàleg'. El sentit del discurs n'era, tot ell, un antònim. fracturada y enfrentada Amb aquells 7 minuts inexorables va girar l'esquena a milions de persones. Alguns mai el van considerar. D'altres, fins aleshores, l'havien tolerat. Uns quants, fins i tot, el van adorar. Hi van creure. Fins aquell moment, en què els va deixar anar. A la deriva. han menospreciado los afectos y los sentimientos de solidaridad Espantats. Desorientats.

Un, dos, tres.
Alcohol a la ferida. L'endemà caldria explicar-ho. Però en aquell moment, sense esperar-ho, em vaig sentir abatuda. totalmente al margen del derecho y de la democracia Van sortir l'angoixa i el dolor de l'u. L'atordiment del dos. I em trobava en la desolació del tres. orgullosos de lo que somos

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.