En Pere i el llop

Ja fa vora cinc anys, el desembre de 2013, que una nova formació política amb nom de diccionari s'inscrivia al registre de partits polítics espanyols. Vox naixia com una alternativa a la dreta del PP i ho feia amb l'horitzó posat a les eleccions europees de 2014. La màxima del finat Manuel Fraga Iribarne, s'esquerdava: "España no tiene una extrema derecha violenta porque AP y PP la hemos hecho moderada, constitucional", digué l'any 1996 l'exministre franquista i president vitalici del PP, tot enorgullint-se d'haver-se cruspit el seu espai electoral. L'extrema dreta, capitalitzada històricament per la dreta del PP surt precisament del partit que l'havia absorbit i que n'havia capitalitzat el vot des de l'enganyifa de la transició i la desfeta de Fuerza Nueva l'any 1982.

Vox ho va intentar amb Alejo Vidal-Quadras com a cap de llista als comicis europeus de la primavera de 2014. El resultat ja és més que sabut: fracàs absolut i en Vidal-Quadras cap a casa després d'escenificar fortes discrepàncies amb la direcció del partit. Al cap i a la fi, l'exeurodiputat català va aconseguir una gran gesta pel seu partit: que de totes les comunitats autònomes de l'Estat, Catalunya fos la que menys percentatge de vot tingués per a Vox, un miserable 0'31%. No obstant arreu d'Espanya, el partit de Santiago Abascal —l'individu que lidera Vox i que es va forjar al PP basc— va aconseguir esgarrapar vora 250.000 vots i li va faltar poc per aconseguir representació a Europa.

Al cap i a la fi, l'invent de Vox és intel·ligent: modernitzar el panorama de l'extrema dreta espanyola superant el llast del franquisme —discursivament parlant, els fets ja són un altre tema— i equiparar la formació a la nova fornada de la dreta populista, nacionalista i xenòfoba que està cavalcant per Europa. Amb el mirall del Front National de Le Pen, Abascal pretén des de fa uns anys capitalitzar el Vot de l'extrema dreta i el del desencís polític. Però no ho té fàcil. Ciutadans representa la frustració del somni humit de Vox, un partit capaç d'alimentar-se del desgast de la dreta del PP tot acusant-los de tous amb Catalunya. De fet, Ciutadans va ser qui va treure més profit de la proposta original de Vox: l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola per tal de dinamitar l'escarransida autonomia catalana. Sembla ser que ja ningú recorda com cada dimecres a la tarda, militants de Vox es reunien davant de la seu de la subdelegació del Govern Espanyol a Catalunya molt abans que el 155 es fes mainstream. Una proposta que va capitalitzar políticament Ciutadans i que va acabar aplicant el Govern del PP.

Per algun estrany motiu resulta que bona part de la premsa espanyola ha descobert Vox tot just fa uns dies, després d'un acte multitudinari a Madrid, malgrat que aquest partit existeix des de fa vora cinc anys. Certament la imatge del Palau de Vistalegre ple fins a la bandera —i mai més ben dit— és un bon i buscat impacte mediàtic. Però d'aquí a dedicar-li hores de tertúlia i publireportatges com aquest, hi va un bon tros. Ni Vox va néixer ahir ni és el primer cop que fa un acte multitudinari. Potser és que n'hi ha que ja els va bé presentar una dreta a la dreta del PP i de Ciutadans, perquè llavors els seus discursos semblen més moderats. Però res més lluny de la realitat: si alguna cosa hem après den aquests últims 40 anys és que quan l'extrema dreta treu el cap, la dreta parlamentària se la cruspeix amb el vot útil acostant el seu discurs encara més a la dreta.
Vox ara per ara no es res més que un partit extraparlamentari, on les enquestes en el millor dels casos els hi atorguen un miserable diputat al Congrés espanyol. Però alerta, perquè tot i la seva marginalitat, Vox ha estat capaç de marcar l'agenda políticojudicial de tot un Estat: recordeu d'on surten les querelles contra el Govern català que han dut presos i exiliats. Qui sap, no sigui que de tant dir que ve el llop finalment acabi arribant. Això, en gran part, dependrà de l'habilitat política de Casado, Rivera i el paper que juguin respecte Vox els mitjans de comunicació. Com diu en Xavier Casals, l'únic pronòstic possibles és que no es pot fer cap mena de pronòstic.

  • Comparteix