En contra de Pablo Iglesias. I dels pressupostos

El toc d'atenció del president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, subratllant que qui ha de negociar els pressupostos és el govern espanyol, les crítiques de membres de la mateixa ERC, així com els retrets de gairebé tots els partits espanyols han frenat Pablo Iglesias en el seu relat inicial sobre la visita a Oriol Junqueras.

Per aquest motiu, en la vigília de la seva visita a la presó de Lledoners, i després d'un intercanvi de paraules amb Rufián, va començar a dir que ell anava a Lledoners perquè qui li havia demanat de veure's era el mateix Oriol Junqueras. No dic pas que no pugui ser cert que el vicepresident li hagi demanat al líder de Podemos de veure's. De fet, té molt sentit. És molt bo poder expressar solidaritat amb qui per defensar les seves idees polítiques es troba injustament privat de llibertat, en ple segle XXI, per un estat que es diu democràtic.

Però les declaracions d'Iglesias a mitja setmana el delaten. Va dir que volia veure's amb Junqueras per fer-li notar el "necessari suport d'ERC per tirar endavant els pressupostos generals de l'estat per al 2019". I sí, que creu que hauria de ser lliure. I que és un "problema polític" que estigui empresonat, però que "els ciutadans catalans no arribin a final de mes també ho és". Aquesta és l'escala de valors d'un dels líders del 15M.

Aquesta manera de pensar, tal com jo ho veig, és un desastre. Els partits de l'oposició critiquen la reunió perquè defensen que els nostres líders siguin entre reixes. De fet, desitgen que s'hi podreixin a la presó i, per tant, creuen que no hi ha d'anar a negociar res. Ni tan sols hauria d'anar-lo a veure.

Sóc ben contrari a aquesta manera de veure les coses, però la trobo menys perversa que el que amaguen les declaracions d'Iglesias. PP, C's i PSOE defensen la presó com a via per aturar a qui pensa diferent. Per tant, un cop a la presó, com si no existissin. En canvi Iglesias ha dit que no, que ell creu que han de ser lliures. Però també ha dit que si no ho son, almenys ajudin a fer pressupostos a aquells que, com que son lliures poden fer política. Dir això és com demanar a algú que cedeixi els seus òrgans vitals ja que està a punt de morir-se, encara que sigui a causa de que tu mateix l'hagis atropellat.

Aquests dies es diu poc una veritat com un temple. L'estat espanyol mai compleix els seus compromisos, mani qui mani, es tracti del que es tracti. Ja pot ser un estatut, sentències del TC a favor de Catalunya, infraestructures o pressupostos generals de l'estat. Espanya mai compleix. No entenc la solemnitat que li dónen a aquesta proposta de pressupostos quan no els han executat mai. Sense anar més lluny, l'any 2015 l'execució del pressupost no va arribar al 60%. Tenim deutes de fa 10 anys pendents de cobrar i no cal que parlem de les infraestructures. Un frau vaja. I s'atreveixen a alliçonar. A pressionar fins al punt de fer-ho en una presó.

Si volen negociar pressupostos, els presos al carrer. I provocar això no vol dir que ara demanem que "la fiscalia ho afini". El que demanem és que la nova fiscalia acabada de nomenar actuï d'una manera justa i independent i, perquè això passi, ha de desfer tot allò que els seus antecessors havien afinat. I així es podran negociar aquests pressupostos on calgui, però no en una presó.

  • Comparteix