Reflexions constituents

El passat dimarts 23 d'octubre el President Quim Torra va presentar el Consell Impulsor del Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent i dos dies més tard va fer públic el nom dels seus integrants, entre els que m'hi compto. A partir de llavors hi ha hagut, com és normal, una allau de comentaris, opinions i consideracions de tota mena. El Consell Impulsor tot just acaba d'iniciar els seus treballs i crec que haurà de ser la seva feina la que parli per ell. Però alguns dels comentaris que he pogut llegir m'han suggerit algunes reflexions que tinc ganes de compartir.

El primer que he percebut és una certa sensació de veure el Consell Impulsor com "un altre invent per marejar la perdiu". He de dir que comprenc perfectament que hi hagi gent que tingui aquesta sensació. Vivim en un país on al llarg dels últims anys s'han aconseguit fites impressionants però també s'han comès errors. Això fa que l'exigència, la precaució i, perquè no, la desconfiança estigui ben present. I crec que és necessari. Sincerament, jo crec que ara mateix el Consell Impulsor pot ser qualsevol de les dues coses: la possibilitat d'aconseguir una gran fita o una oportunitat per cometre un altre error. Òbviament jo crec que pot ser una gran fita i m'agradaria explicar per què.

En primer lloc poso sobre la taula una pregunta: què se li pot demanar a aquest Consell? Avui a ningú se li escapa que l'independentisme i el sobiranisme en general es troba en una situació de molta complexitat i això fa que sobre la taula hi hagi multitud d'estratègies i de propostes. Algunes complementàries, d'altres contradictòries. Actualment hi ha gent, organitzacions i institucions treballant a fronts diversos: l'antirepressiu, l'internacional, el municipal o el mediàtic. Es fa evident, però, que hi ha poca o, en certs moments, nul·la coordinació. I al final és molta la gent que es pregunta cada cop que es fa una proposta: "Molt bé... però això servirà per a la ruptura indispensable? Això servirà per què puguem decidir lliurement i sobiranament el nostre futur? És absolutament necessari que com a societat ens fem aquestes preguntes, que critiquem, opinem i contraposem estratègies. Però crec que és un error demanar-li a totes les accions que siguin "la solució definitiva". M'explico.

La lluita antirepressiva és "la solució definitiva"? Jo crec que no. Com a societat aspirem a molt més que a alliberar els presos. Però estic convençut que sense la lluita antirepressiva mai aconseguirem fer realitat les nostres aspiracions d'autodeterminació.

Les mobilitzacions de carrer dels CDR assenyalant les enormes contradiccions dels partits són "la solució definitiva"? Jo crec que no. Seria molt ingenu pensar que cada cap de setmana pot ser 3 d'octubre. Però estic convençut que sense la mobilització dels CDR mai aconseguirem fer realitat les nostres aspiracions d'autodeterminació.

La demanda de l'ANC de "publicar la declaració d'independència al DOGC" és "la solució definitiva"? Jo crec que no. Però estic convençut que sense la potència organitzativa de l'ANC ha demostrat al llarg dels últims anys mai aconseguirem fer realitat les nostres aspiracions d'autodeterminació.

Les "lluites compartides" d'Òmnium i Jordi Cuixart són "la solució definitiva"? Jo crec que no. Però estic convençut que sense la tasca d'Òmnium per lligar i relligar la societat catalana, mai aconseguirem fer realitat les nostres aspiracions d'autodeterminació.

Les polítiques socials fetes des de la minsa autonomia autonòmica són "la solució definitiva"? Jo crec que no. Però estic convençut que si no som s'espremen totes les possibilitats de la Generalitat de Catalunya per produir igualtat, mai aconseguirem fer realitat les nostres aspiracions d'autodeterminació.

El Consell Impulsor en qüestió és "la solució definitiva"? Jo crec que no. Però...

En primer lloc, voldria reflexionar sobre les persones que integrem aquest espai al fil d'una reflexió llegida a Twitter que deia: "El Govern té a un cop de telèfon els experts en autodeterminació i resolució de conflictes més importants del món, que si se'ls presentés una proposta seriosa no tindrien problema a participar-hi. I els que truca acaben essent els de sempre".

Efectivament no tots els membres del Consell Impulsor som experts constitucionalistes. I jo crec que no cal. L'objectiu del Consell Impulsor no és fer dictàmens jurídics sobre el tema, ni dissenyar les bases d'una Constitució. Ni tal sols de dissenyar les fases d'un Procés Constituent. Si l'objectiu del Consell Impulsor fos algun d'aquests jo seria el primer a reconèixer-me com a no apte per aquesta tasca. Però, com bé ha explicat en Lluís Llach -la persona que ha rebut l'encàrrec de conformar l'equip- l'objectiu del Consell Impulsor no vol ser un grup de savis que, reunits a un despatx, trobin "la solució" per fer realitat la "llei fonamental de la República catalana". De fet, és més aviat al contrari.

De ben segur la Generalitat té el telèfon de molts experts i sense dubte és imprescindible escoltar les veus més autoritzades en tots els camps. De fet, al nostre país -amb més o menys encert- ja s'han fet treballs d'experts i grups de treball especialitzats i amb gran expertesa. Per posar només dos exemples, pensem en el Consell Assessor per a la Transició Nacional o en la Comissió d'Estudi del Procés Constituent feta al Parlament la passada legislatura, amb la participació d'experts vinguts d'arreu i especialitzats en diverses àrees del coneixement. Juntament amb en Lluís Llach i la Gabriela Serra (també membre del Consell Assessor) vaig tenir l'oportunitat d'estar a la Mesa d'aquella comissió parlamentària i aprendre molt de cada un dels molt experts compareixents. Nota: recomano a tothom interessat en la qüestió constituent que faci una cerca a les transcripcions de les sessions de la comissió.

Però la tasca encomanada al Consell Impulsor no és aquesta. Més enllà del treball dels "experts" és imprescindible treballar col·lectivament amb l'enorme força popular que des de fa anys a Catalunya es mobilitza i treballa per poder prendre les regnes del seu futur com a societat. En un món on moltes societats responen al difícil context amb menys democràcia i amb regressió de drets, la societat catalana emprèn un camí diferent i aposta per decidir-ho tot. Des del naixement del Procés Constituent fins al brutal exercici constituent que van suposar l'1-O i el 3-O, la societat catalana està immersa en un debat constituent d'una enorme profunditat. El Consell Impulsor seria un èxit enorme si fos capaç d'ajudar, encara que sigui una mica, a reforçar i fer avançar aquest impuls constituent demostrat per milions de persones als carrers, als barris, a la societat civil i a les organitzacions socials i polítiques del nostre país. Milions de persones comencem a ser "experts".

Un altre comentari trobat arran de la presentació del Consell Impulsor i que m'ha fet reflexionar ve de la mà de la gran Laia Estrada. Deia així: "I costa encara més de pair l'ancoratge en la retòrica fal·laç de l'independentisme màgic, que genera il·lusions parlant de consells d'una República que no existeix o de processos constituents que no tenen sentit perquè no hem trencat amb el marc autonòmic, tal com hem dit sempre".

Comparteixo amb la Laia que si alguna cosa hem tingut de sobres als últims anys són plans, grups de treball i consells que en ocasions han causat frustració i desencís. Però m'agradaria fer una matisació en aquest cas concret.

Efectivament un "procés constituent" és una cosa molt seriosa. Molt resumidament un "procés constituent" és el procés fundacional d'un Estat democràtic que crea una nova constitució segons la voluntat i les necessitats dels ciutadans. Primer problema (i aquí té raó la Laia): a hores d'ara Catalunya no és un Estat. Per tant, atenint-nos a aquesta realitat innegable, parlar de "procés constituent" pot semblar pur independentisme màgic.

Però és justament per això que el Consell Impulsor té un nom llarg. Podria ser, simplement, el Consell Impulsor del Procés Constituent. Però com diu la Laia, sense un Estat, sense una assemblea constituent plenament sobirana, parlar de "procés constituent" és vendre fum. Per això el nom és una mica més llarg: Consell Impulsor del Fòrum Cívic i Social (FCS). El Consell no farà -com deia al punt anterior- sinó que vol congregar l'impuls constituent demostrat per la societat civil. Aquest FCS, totalment d'acord amb la Laia, tampoc podrà fer el "procés constituent" per si mateix. Però pot iniciar el debat. De fet, a les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent ja es parlava de les "fases" d'un procés constituent i apuntava a una primera "fase de participació ciutadana". I si comencem per la fase que avui ja podem fer? No ens aproparia això a les fases següents que avui no podem acomplir?

I aquí entro al fons de la qüestió: som molts qui compartim la frustració de la situació actual. Ni ens hem pogut determinar ni tenim a les nostres mans les eines per fer aquest exercici màxim d'autodeterminació que és un procés constituent. Aquesta és una realitat objectiva i, per tant, com diu la Laia, seria una greu irresponsabilitat pretendre que aquesta realitat no existeix. Seria pura il·lusió i pur independentisme màgic. Però aquesta realitat que ens diu que ara mateix no tenim Estat ni capacitat d'exercir sobirania plena no ha de voler dir que no hi ha res a fer. Justament al contrari. Seguint allò que tantes vegades i de manera tan valenta han defensat les companyes de la CUP: davant la imposició, els murs de l'autoritarisme que no ens vol deixar decidir, organització, mobilització i treball a peu de carrer. Efectivament, parlar de "procés constituent" és il·lusori però això no hauria de voler dir que no hi ha res a fer. La voluntat constituent és absolutament viva a la societat catalana i això no ho pot tapar cap llei, ni cap TC ni cap imposició. Si som capaços d'impulsar aquesta voluntat constituent des de baix, sense dubte estarem fent passes cap a un escenari de plena sobirania. A tall d'exemple: algú de debò pensava que la consulta d'Arenys, per si mateixa, permetria que Catalunya s'autodeterminés? Però algú pot dubtar que aquell acte no va ser la llavors de moltes coses? El 9N, el Multireferèndum i fins i tot l'1-O no van permetre el total i efectiu exercici d'autodeterminació. Però algú pot dir que tot plegat "no ha servit per res"? I vaig més enllà: avui estem molt lluny de tenir el sistema sanitari públic que volem... però podem dir que no han servit de res les mobilitzacions, els fòrums, les accions, les vagues, les lluites dels treballadors i dels usuaris? Jo crec que no i no puc evitar recordar Josep Fontana convidant a lluitar sense descans, sense rendir-se malgrat que la lluita sigui llarga.

I dues qüestions més que mereixerien un article per si mateixes. Primera qüestió: El bloc del 155 s'agafa al clau roent que diu que "Catalunya està dividida en dos". Mentida. A Catalunya hi ha una enorme majoria que té clar que l'statu quo ja no dona més de si. Segons les últimes enquestes el 80,3% dels catalans rebutja la Monarquia i prefereix una república. I si el Fòrum Cívic i Social permetés articular aquesta gran majoria, que el 3-O va fer tremolar els fonaments de l'Estat? Segona qüestió: avui tothom parla de "diàleg" i de "consens". Però aquestes paraules, en boca de segons qui, el que semblen voler demanar és l'enèsim acord entre elits. Davant aquesta perversió del llenguatge, què millor que engegar un diàleg social fet des de baix?

Per últim, vull compartir la impressió de què a la idea de "debat constituent" (amb totes les incerteses que suposa) li ha arribat el moment. Mirem al nostre voltant. Mirem a uns pobles d'Europa on milions de persones pateixen la imposició d'una Unió Europea que gira l'esquena a la democràcia. Mirem a un Estat espanyol on la seva Constitució celebra els seus 40 anys absolutament incapaç de donar resposta als seus ciutadans i a les seves necessitats. El puntal sobre què descansa aquella Constitució, la Corona, està absolutament corcat i vull pensar que és qüestió de temps (i de fer força) en què l'anhel constituent s'encengui a cada racó de l'Estat. Penso en la crida a fer un "procés constituent" que feien des de les places els companys de la Coordinadora25S de Madrid, en la gent del SAT i els seus "asaltos constituyentes" a les terres dels terratinents o en les consultes sobre la monarquia de Vallecas. Allò és allà i és bo que hi sigui.

A Catalunya, com tantes vegades a la història, potser tenim una mica més de feina feta i, en comptes d'esperar, hem de tirar del carro i davant la imposició, tirar pel dret. Fa anys que al nostre país es treballa en aquest sentit: el Procés Constituent, Reinicia, Constituim, el Multireferèndum, els debats sectorials de l'ANC... Tot això existeix, forma part de la nostra història i de ben segur, ha de formar part del nostre futur. Si el Consell Impulsor pot fer avançar una mica més, ja haurà valgut la pena.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.