Captius

Avui fa un any també era la castanyada. Nit de converses al voltant d'una taula farcida de panellets, moniatos cuits i castanyes torrades. Llars de foc i calefacció enceses, alguna manta al sofà, i ratafia, que demà és festa. Descrit amb traç gruixut, els últims anys sempre he celebrat així la castanyada, amb els tiets, pares, germans, cosins i l'àvia esquitxant de pellofes de castanya la taula del menjador, triant els panellets de pinyons del forn de la Conxita (el millor dels forns centenaris del Vallès).

Els de pinyons i els d'ametlles s'acaben de seguida. Els de coco, per la iaia. Els de xocolata, per als nens (almenys que els tastin). De cafè agafa'n pocs, que després ningú els vol. Aquest any n'han fet de mango! (no hi tornis, a aquesta pastisseria). Només d'entrar per a porta, aquella olor de castanyada torrada (al forn, llàstima, però queden bones), la perspectiva dels moniatos apilats en una plata, tan lletjos com bons. Sempre m'agafa desprevinguda, la carn cuita del moniato: tan taronja, tan melosa, tan calenta i tan dolça. Cada poques castanyes, una amb cuc. Inflat, immòbil, rebullit. Això sí, abans d'amagar-lo per sempre sota la muntanya de pells torrades, que tothom el vegi.

Per a mi la castanyada comença ben d'hora, el dia 31, veient desfilar tot de castanyeres i castanyers cap a l'escola (la camisa li va petita, la faldilla li fa campanya) disposats a desafiar la química de la higiene amb l'elaboració d'uns panellets irregulars i farcits de tota mena de nutrients. L'assalt de la foscor a mitja tarda em sembla més que justificat, aquest dia. No sé què en farien de la llum, les parades al carrer d'aquest post-castanyerisme que representen els grups d'adolescents que calen foc a bidons de diferents mides a base de dissolvent, rebreguen papers de diari, socarrimen per fora castanyes menudes i buides. Així és, almenys, com funciona la cosa a prop de casa. Per tant, l'enyorança de la paperina de castanyes ben torrades que t'escalfen la mà i t'escalden la llengua, però que (tan bones!) tot i així menges de gust, es manté viva. El·lipsi nostàlgica superada, la meva castanyada continua al carrer, assaborint la foscor que arriba d'hora (però no massa d'hora) i que en el meu cas es barreja amb una mica de fred, força humitat i sovint una boira sinuosa. Llisco lentament per aquesta escena de tardor, passejant, sola, pels carrers que conec de sobres, arrossegant una mica els peus per allargar no sé si la solitud o el plaer discret que em genera la combinació de nit, temperatura, tradició i vigília de festiu. Sigui com sigui, el trajecte fins a la casa on cada 31 d'octubre s'instal·la el nucli intern de la família culmina amb el cop de calor de les galtes vermelles de tant obrir el forn, les cadires de totes les mides i formes incrustades al voltant de la taula, el passa'm un got, et poso més vi?, aquestes no han quedat ben torrades. Saber que al final de la boira, el fred i la foscor hi haurà un esclat de calidesa, contacte i abundància, fa encara més deliciós el camí.

El cas és que fa un any, tot això va anar diferent. La castanyada em va enxampar amb l'alegria somorta. L'excentricitat i la cruesa de tot el que havíem viscut des de mitjans d'agost em tenia la moral adolorida. De fet, per primer cop, el 31 d'octubre havia treballat fins tard. Tard per enyorar les parades del carrer, per badar buscant la tardor; tard per entrar en calor amb el baf del forn, per esquivar la cadira plegable, per triar el moniato més bo. Tard. Havia sortit de la feina cap a la mitjanit. Feia setmanes que passaven tantes coses tan greus i excepcionals, que se'm començava a fer bola. Els últims dies maniobràvem entre autèntics laberints de literatura jurídica, pàgines i pàgines de paràgrafs com filferros. Calia entendre tot el que aquells escrits rígids, encarcarats (i sovint també punxeguts) contenien, traduir-ho i explicar-ho. Un esforç que, sumat a l'estupor que em provocaven els fets encadenats des de -com a mínim- principis de mes, em xuclava tota l'energia i part de l'alegria. Recordo la sensació de buidor tornant de la feina amb la calefacció del cotxe engegada, però tot i així amb el cos arraulit davant del volant; escoltant la ràdio, incansable difusora de companyia.

Aquella mitjanit de castanyada, totes les incerteses estaven plantejades, però encara no sospitava que aviat la perplexitat seria immensa. La tardor només hauria avançat un parell de vespres més quan una imatge em deixaria petrificada i pràcticament muda, malgrat moure'm i parlar davant la càmera. La filera de furgons foscos amb llums blaves i estridents recorrent tot de carreteres infernals cap a presons que -per força- ens resultarien familiars a partir d'aquell moment. Una processó d'abatiment i desolació. I la certesa, punyent, que a dins hi viatjaven un grapat d'homes i dones bons, potser en aquell moment també espantats, angoixats, resignats o turmentats. Captius dels furgons i de l'irracional.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.