El mort

Tots Sants és la cita dels humans culpables amb els seus morts. Els recordem, els reivindiquem, els posem flors com a símbol de vida i d'amor. Fem el que podem per ressaltar llegats oblidadets, i intentem anar-nos-en a dormir aquell dia amb l'ànima a lloc.

Sempre el mateix patró marcat per una barreja de sentiments -alguns, sincers; d'altres, impostats- que defineixen el que som, ni més ni menys.

Aquest any, però, ha passat una cosa peculiar. Un petit canvi de guió. I és que, aprofitant la proximitat de la cita, hi ha hagut un mort que ha volgut reivindicar-se a si mateix, sense esperar que siguin els altres els qui l'hi dediquin un gest.

Parlo del cos fred d'El Periódico. El diari ha volgut commemorar els dies previs a la festivitat amb un intent nostàlgic i tremendament tendre de resurrecció, procurant marcar l'agenda del país. Com si fos una capçalera de referència, amb credibilitat, que exerceix de quart poder i que compta amb l'aval de la societat. Com si encara fos viu, pobre meu.

Ha estat realment impactant veure les tètriques portades d'aquests dies. Grans manipulacions presentades en grans titulars per provocar grans terratrèmols polítics. Enyorança d'aquells anys de control i glòria. Tot plegat embolicat en un tuf irrespirable a cadàver. Aquell tuf gèlid, una fortor difícil de gestionar. Un mort disfressat de vida, putrefacció intentant maquillar-se de dignitat.

Feia una certa gràcia resseguir cada una de les manipulacions que s'hi podien llegir, tant les referents al referèndum com les de les eleccions. Quins crits d'ultratomba, quin escàndol. La gent es trobava amb l'escena dantesca i passava de llarg, continuava fent la seva vida, aliena al soroll subterrani, immune a un règim que ja té apamat de dalt a baix i que ja no té cap altre poder que no passi per la nostàlgia.

Sap greu. L'any que ve que no passin ànsia, l'1 de novembre serem allà puntualment per portar-los les flors que calguin. Però que no tornin a passejar els ossos d'aquesta manera, amb aquest alè de terra humida; que no tornin a reivindicar vides passades. L'estampa és desagradable i hi ha nens mirant.

  • Comparteix