Freddie

He vist Bohemian Rhapsody i m'ha entusiasmat menys del que esperava. I això que hi he vist reencarnat el mateix Freddie Mercury amb una actuació magistral de Rami Malek però precisament per aquest motiu, perquè el personatge és tan real que et fa oblidar que et trobes davant d'una ficció, m'he sentit un pèl estafada en veure que la pel·lícula acaba al 1985 després del famós concert Live Aid contra la fam a l'Àfrica. Per tant, al meu parer és un biopic incomplet que ha perdut l'oportunitat magnífica d'explicar al gran públic qui va ser Freddie Mercury i què va significar més enllà de les seves cançons. Molta gent potser l'ha descobert per primera vegada des de les butaques d'un cinema comercial i com a espectadors mereixien conèixer tots els detalls, les llums però també les ombres.

Soc nascuda als 70 i la meva banda sonora és plena de cançons de Queen. Confesso que fins i tot vaig sentir una mena d'enamorament cap aquell artista extravagant de dents prominents i veu prodigiosa, que vestia de manera estrafolària i es movia amb gestos amanerats tot i ser el líder d'una banda de rock. Tot molt poc eròtic però a mi aquelles performances em semblaven d'allò més sexi. La idea de mostrar-se al món desafiant tots els clixés imposats, provocant i horroritzant els més puristes i fent que l'envegessin els més idolatrats em semblava una filosofia de vida gens menyspreable per a una adolescent plena de complexos com jo. Després el vaig abandonar durant un temps per altres cantants que mereixien més la meva atenció, fins que va morir i el vaig rescatar. Recordo perfectament aquell dia, la manera com va impactar als de la meva generació aquella notícia que no per esperada, va provocar una catarsi col·lectiva mediàticament parlant. Aquell mateix 24 de novembre de 1991 em vaig tornar a enamorar de Freddie Mercury amb la sensació que li havia estat infidel massa anys però amb la mateixa passió de quan era adolescent i em posava les seves cançons perquè estava deprimida i tenia ganes de desfogar-me.

Freddie Mercury no es va acabar en aquell concert a Wembley amb què finalitza la pel·lícula que dit sigui de pas, recrea de manera fantàstica aquells 20 minuts apoteòsics fins al punt de fer-te oblidar que no és ell a qui veus en pantalla. Després d'aquell concert en vindrien d'altres, també nous himnes i per descomptat la decadència i la mort per culpa de la SIDA. Tothom sap de què va morir Freddie Mercury i què suposava ser un seropositiu a començaments dels anys noranta. Una sentència de mort. Però d'això la pel·lícula no en diu res. Ja sé que hi ha documentals amb imatges reals i inèdites que fan la funció per als més entregats a la causa. Els he vist tots. Però posats a fer una súperproducció amb la milionada que hi ha al darrere, no hauria estat una bona ocasió per explicar-ho fins al final?

Freddie Mercury va morir en el punt àlgid de la seva carrera. Avui seria viu perquè la SIDA s'ha convertit en una malaltia crònica. Aquests dies amb l'eufòria per l'estrena de la pel·lícula he tornat a reviure aquella admiració adolescent, escoltant-lo a totes hores i repassant les seves actuacions més emblemàtiques. També reportatges on la seva imatge malaltissa era només un record del que va ser, perquè a la pel·lícula no hi surten. Per molts que els membres de la banda hagin volgut suavitzar una vida d'excessos i vicis que van passar factura, passar-hi només de puntetes perquè el mite no decaigui amb l'excusa de voler fer una pel·lícula basada només en la celebració del mite i evitar l'acarnissament innecessari em sembla fer-li un homenatge incomplet a una icona del rock que mereixia ser recordada per TOT el que va ser.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.