El comodí patriòtic

Visc a un país on cada cop que es qüestiona una actuació policial s'invoca el comodí patriòtic. És com el Joker de la baralla de cartes del procés: criticar la nostra policia és tirar-nos pedres a la teulada i per tant, cal centrifugar responsabilitats, perquè si hi ha algun problema amb els Mossos d'Esquadra mai no és cosa d'ells, sinó de tot aquell qui s'hi troba al davant. A tot estirar, quan la indecència és tan descarada que és impossible espolsar-se les puces de sobre —feu memòria i recordeu el cas d'Ester Quintana— s'assenyala la mala pràctica de l'agent en qüestió i au, problema tancat, que no resolt, fins a la propera càrrega policial.

La polèmica ha esclatat novament aquesta mateixa setmana arran d'unes actuacions policials que han posat en dubte el paper del conseller de l'Interior, Miquel Buch. De fet, si fem un petit repàs històric, veurem com a resultes precisament d'unes qüestionables actuacions policials, s'ha posat contra les cordes a cada conseller d'Interior que ha ocupat el càrrec durant la darrera dècada. Des dels temps de Joan Saura al capdavant de la conselleria, no hi ha hagut ni un sol dels màxims responsables polítics de qui depenen els Mossos d'Esquadra que no s'hagi lliurat d'una o altra polèmica pel que fa l'actuació dels antiavalots dels Mossos. Els antiavalots, sempre els antiavalots monopolitzant el nom d'un cos de policia format per més de 16.000 agents, on la majoria dels quals no generen titulars perquè es dediquen a fer la seva feina de la millor manera que saben, però que malauradament es veuen engolits per una mala imatge generalitzada fruit del corporativisme malentès.

En pocs dies hem vist com un agent antiavalots que custodiava la porta del parlament de Catalunya, li etzibava a la diputada de la CUP Natàlia Sànchez, segons ella mateixa va relatar, una eloqüent declaració de principis: Qué hostia tienes. Ras i curt. Una setmana després una actuació policial arran d'una contra manifestació antifeixista a Girona, ens deixava les imatges d'un manifestant que, intentant fugir de la càrrega policial, s'enduia una pluja de cops de porra de diversos agents que malgrat el feien caure de la pallissa, el tornaven a pegar perquè tornés a caure i així poder-lo seguir pegant. Unes imatges que també ens van mostrar la càmera del company Albert Salamé destrossada d'un cop de porra, o els 42 manifestants ferits —un dels quals de gravetat— que van ser víctimes de la violència legal i que massa sovint ignora el principi bàsic de proporcionalitat dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Aquella mateixa tarda hi tornaven, a Terrassa, també arran d'una manifestació antifeixista. Aquest cop la càrrega va anar acompanyada del llançament de projectils de foam, un dels quals va impactar contra la mà de la també diputada de la CUP, Maria Sirvent, quan segons va explicar ella mateixa estava en una zona apartada dels incidents atenent una menor que havia estat ferida al cap.

La resposta de tot plegat va ser la reunió que el passat diumenge el president Torra va fer amb el conseller Buch. Una trobada de la qual, a tot estirar, n'hauria esperat alguna mena de maquillatge polític purament estèril i de cara a la galeria: un comandament substituït per un altre o l'obertura d'un expedient disciplinari a l'agent de torn. No obstant no només no s'ha fet res de tot això sinó que el conseller Buch s'ha acabat disculpant per haver posat en dubte algunes actuacions dels Mossos. Quina presa de pèl. Potser hi ha qui pensa que amb això ja n'hi haurà prou per a tapar la polèmica, i que aquí no ha passat res. Però ja va sent hora d'acceptar que mentre tinguem un model policial d'antiavalots afuncional, que tendeix a perpetuar i blindar la impunitat, amagar el cap sota terra només servirà per a agreujar un problema que no és puntual, sinó estructural. Dissabte mateix un agent dels Mossos d'Esquadra m'explicava que a les càrregues de Girona un comandament de la Brimo va cridar per l'emissora fins a quatre vegades! A por ellos ¡per animar la tropa a carregar contra els antifeixistes. Darrerament m'han traslladat per diverses bandes la preocupació d'agents de la policia catalana que han comprovat com hi ha membres de la Brimo que van a repartir llenya amb la samarreta de la UIP de la Policia Nacional espanyola sota la granota de Mossos. No cal buscar massa per veure com fa pocs dies el col·lectiu Unió de Mossos per la Constitució felicitava l'ultradretà Santiago Abascal pels resultats obtinguts a Andalusia.

Potser amb aquests tres exemples n'hi ha prou per entendre que alguna cosa no funciona al cos de Mossos d'Esquadra i perquè mai hem vist unes càrregues policials com les de Girona o Terrassa quan hi ha hagut manifestacions violentes de l'extrema dreta espanyolista. Unes manifestacions que han brillat per la passivitat policial d'aquests mateixos antiavalots i que a diferència de les antifeixistes, en la seva majoria mai no han estat encapsulades malgrat l'historial d'agressions que han deixat al seu pas, amb l'intent d'assalt als estudis de Catalunya Ràdio inclòs. Així doncs, els irresponsables de mirada curta ja poden anar invocant el comodí patriòtic cada cop que apareix el recurrent debat sobre el model policial a Catalunya, no sigui cas que això formi part del problema i no pas de la solució.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.