Violència

Darrerament se’n parla i molt, de violència. Es parla de gent organitzada que obre peatges o de manifestants que volen impedir una exhibició de l’extrema dreta. Es parla dels CDR, que s’han mogut sempre des dels principis de la resistència civil no violenta i se’ls vincula amb una violència prefabricada, de manual, agafant la Tamara Carrasco i l’Adri com a caps de turc d’un moviment sense lideratges. Aquella operació ja en sabem com va acabar: l’Adri a l’exili des de fa mesos i la Tamara reclosa als llimbs d’una presó sense barrots. El seu delicte? Tenir una careta de Jordi Cuixart i un xiulet a casa. Però el relat oficial també parla —i d’aquí plora la criatura— d’una violència contra l’Estat que el 20 de setembre de 2017 mai no va existir i que ha acabat duent dues persones innocents a la presó. Es parla també de violència l’1 d’octubre de l’any passat, però no pas d’aquells que, amb placa, pistola i quilos d’impunitat, van deixar un rastre de més de 1000 ferits arreu del país.

El relat el tenim servit en safata des de fa més d’un any. Sembla mentida com n’és de fàcil colar un gol rere l’altre a un moviment decapitat. No són pas pocs els independentistes que banyats per la por, el desconcert i una evident manca de lideratge, han comptat el marc mental de l’espanyolisme donant validesa a una violència inexistent, oblidant-se que aquí, la violència, ha sigut unidireccional: la que diferents cossos policials han exercit contra la població civil i la de l’extrema dreta contra tota cosa i persona que hagi estat sospitosa de reivindicar la llibertat dels presos, el referèndum o la independència. Heus ací la miopia i l’inici de la derrota del relat. O es que potser algú amb dos dits de front creu que quan la violència s’exerceix en nom de la llei —o de les clavegueres— no ho és pas, de violència?

Quan vaig fer el meu primer llibre ara fa cinc anys (Warcelona. Una història de violència) el vaig fer precisament amb la intenció de posar sobre la taula un debat recurrent en aquells anys. La crisi econòmica galopant es palpava als carrers amb manifestacions diàries, vagues, desokupacions, el 15M... les imatges dels contenidors cremant com la que il·lustra aquest article, omplien titulars cada setmana mentre se silenciava —o pitjor encara, es donava per normal— una política policial nefasta al capdavant de la conselleria d’Interior que recorde’m-ho, ara que tothom té gravada la cara de Roger Español, va deixar una bona colla de persones sense un ull de la cara. El debat sobre la violència legal, la violència il·legal i la legitimitat de totes dues, com tants d’altres debats eterns, va quedar en suspens i com una riera del Maresme, desborda novament un cop rere l’altre.

Si una cosa vaig aprendre d’aquell debat però, és a no creure’m ni una coma de qui té dues vares de mesurar la violència segons qui pega o segons qui rep. Malfieu-vos-en d’aquells que elevin al debat públic legítimes accions de protesta disfressant-les de violència però que són incapaços de veure la violència policial d’un Primer d’Octubre. Desconfieu de qui clama al cel quan des del CDR obren un peatge però que callen quan són els Mossos que exerceixen el seu dret a protesta col·lapsant Barcelona i ocupant el departament d’Interior durant hores. Malfieu-vos-en perquè són els mateixos que, en nom de la llibertat i la neutralitat, exerciran tota la violència possible contra aquells que, amb les mans aixecades i cridant «Som gent de pau!» es defensaran, precisament, de la violència més impune i repugnant que hi ha: la violència de l’Estat.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.