L'estómac de les balenes

Autora: Lolita Bosch

Hem viscut molts anys sentint a dir que no hi haurà aigua per a tothom, que s'acabarà, que els països rics tindran recursos però els països pobres probablement no se'n sortiran. Encara més, ho hem vist.

Aquesta aigua potable amb què omplim les piscines al sud d'Europa és la mateixa que no beuen al sud de l'Àfrica. Tot i que no, no és ben bé la mateixa. Però l'aigua, ho sabem de fa temps, és una arma de guerra, un dels aspectes més atroços de la pobresa. Al món mor una nena o un nen cada minut per malalties relacionades amb la manca d'aigua potable. Hi ha països sencers sense pous com cal, clavegueres com cal, tractament de l'aigua com cal (com si no fos una obligació de les autoritats tenir-ne cura) i amb rius secs i extensions immenses de terra que s'han convertit en desert. A Etiòpia hi van investigadors d'arreu a escombrar-los meticulosament per adonar-se'n que a sota del desert hi ha una civilització feta miques. I en recullen els trossos per recompondre cossos humans i fer-nos entendre per què no van sobreviure. Tot plegat no és sinó un conjunt de proves que s'apilen i s'apilen als despatxos polítics i a les nostres consciències per recordar-nos que hi ha alguna cosa que estem fent terriblement malament. I que té a veure no només en com tractem el món que ens fa i ens acull, sinó en com ens tractem a nosaltres. Costa fer el vincle, de vegades, però tractar el món com l'estem tractant és maltractar-nos. I perquè no ens n'oblidem de com en som de terribles i destructius i quantes coses tenim a envejar als altres animals, el missatge sempre és el mateix: som a les portes d'una catàstrofe que no sabem resoldre perquè no sabem mirar-la.

«No sigueu idiotes», ha estat el missatge de Greenpeace aquesta setmana després de fer un informe anual sobre els objectius ecològics que cal imposar i no s'imposen. No siguem idiotes. Que és una frase que ens diuen i ens diem sovint, com quan passegem per una localitat catalana i en una parada d'autobús o penjat dins d'una institució de Govern hi ha la fotografia d'una nena o un nen tristos i espantats i dues preguntes: Vols saber una cosa dolenta? Ho estem fent fatal. Ens vols saber encara una altra? Ho pagaran els nostres fills i les nostres filles. És a dir, té raó quan Greenpeace ens diu que som uns idiotes. O no? I si la manera de parlar-nos els uns a les altres, buscar solucions i trobar-ne passa no per dir tot el que fem malament sinó per adonar-nos de què estem fent bé i reproduir-ho? I si tenim un missatge més esperançador per la mainada? I si no som uns monstres que ho fem tot malament sinó una ciutadania insegura que creiem que insultant-nos ens en sortirem abans? I si no ho fem per fer-ho malament, sinó per generar un crit d'alerta? Cal, és evident. Igual que ha calgut, i seguirà sent necessari durant anys, alçar un crit d'alerta per la situació de les dones al món, el volum infame de la gana, la desproporció comercial entre països o l'absolutisme impur del poder. Ens cal cridar, ens cal mantenir-nos alerta, ens cal entendre; però també ens cal saber quantes coses hem fet bé, quantes en podrem fer i per on comencem. També ens cal escoltar els centenars de milers de persones que arreu del món treballen pel respecte al nostre planeta i fan les coses ben fetes. Berta Cáceres, activista hondurenya assassinada per defensar el riu que era l'eix econòmic i espiritual de la seva comunitat indígena; Greenpeace, per més que de tant en tant ens digui idiotes per fer-nos reaccionar; Arundathi Roy, que treballa a Índia per cuidar els boscos i protegir-los de les màfies; totes les escoles d'aquest país que s'esforcen a ensenyar les nostres filles i fills que per més que hagin de veure fotografies tristíssimes de balenes amb l'estómac ple de plàstics o cavallets de mar que s'agafen d'un bastonet d'orelles enmig del mar (com si fos una pintura delirant per la qual hi podria haver passejat la Mary Poppins), hi podran fer alguna cosa. Que tot i la desgràcia que ha patit la comunitat mallorquina de Sant Llorenç o els milers de morts d'Indonèsia, tots i els huracans que s'acosten i la devastació de Florida, tot i les previsions de què el nivell del mar pujarà 15cm en els propers 200 anys i hi haurà moltes espècies que no coneixeran mai; hi poden fer alguna cosa. Perquè no podem rendir-nos i viure esperant un final agònic per les nenes i els nens del món que no podran beure prou aigua ni la podran fer servir als camps ni tindran boscos humits i frondosos. No els podem plantejar un futur tan apocalíptic que els pugui arribar a convèncer que no hi tenen res a fer. I tant que hi tenen molt a fer, i a dir! I és cosa nostra recordar-los-hi i recordar-nos-ho. Tenim feina i acomodar-nos en un raconet fosc del món que ens fa pensar que l'hem pifiat tant que no hi ha sortida, no és només irresponsable sinó absolutament execrable. Perquè no estem soles, no estem sols. I des d'on som tenim la responsabilitat de fer-nos-en càrrec. O totes i tots nosaltres podem assegurar que cap plàstic de dins de la balena era nostre o que els microplàstics que arriben a les costes de Fuenteventura no sabem d'on surten? Ho hem de fer. Ens hem de dir què hem fet malament i què hem fet bé. I ho hem de traspassar com una herència de la humanitat i una responsabilitat comuna.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.