La caravana de la vergonya

La impressionant caravana hondurenya que fa uns mesos va avançar a peu cap als Estats Units i es va acabar dispersant sense que ens n'adonéssim ens hauria de fer pensar en les grans caminades pels drets humans que hi ha hagut al llarg de la història arreu del món. Caminades com les de Martin Luther King o com les que es fan als Balcans cada estiu per recordar la matança i les víctimes de Sbrenica. Van ser vint mil persones caminant, com deia Gandhi, perquè sabien, tot i que potser ho haguessin dit d'una altra manera, que la pau és el camí. O com dirien a Hondures: Porque no hay de otra. I no hay de otra. Sóc a Hondures i he pensat molts cops que segons com i segons quan, jo també caminaria amb la meva filla de la mà. Desesperada.

Donald Trump, en la seva follia colonial i comercial, va amenaçar als països que els deixaven creuar, com ara Guatemala, que va obrir les fronteres; i fins i tot el país que els va deixar marxar: Hondures. Com si marxar, intentar fugir de la pobresa, per sí sol, ja fos un delicte. Com si no tinguéssim dret a buscar una vida millor o a provar, senzillament, de salvar la vida. Com si els Estats Units, per descomptat, però tots els països del món, no fossin resultats de les migracions llunyanes o properes.

A molts països rics hi ha qui diu que tothom no pot entrar perquè no hi ha feina per a totes i tots. I és cert. Però no perquè no hi hagi prou recursos sinó perquè estan mal distribuïts. Pèssimament distribuïts! Aquests milers de persones que, desesperadament, van caminar amb l'atenció internacional pendent de totes elles, no només avançaven: fugien. Eren unes quantes de les víctimes de la pobresa, l'exclusió social i la violència extrema. I és clar que molta culpa és del país del qual surten (no pas d'ells i elles, sinó sobretot de les elits); però també és cert que són víctimes del racisme i la xenofòbia internacional i institucionalitzada, i dels nostres prejudicis. Ara i històricament. Són les despulles d'un sistema internacional pervers i injust que les ha arraconades; i per tant, són la nostra responsabilitat, si més no, perquè podríem ser nosaltres. O perquè sense adonar-nos-en (o sense fer-ne cas) col·laboraven en aquest sistema foll.

No van caminar soles, no van caminar sols. Hi havia milions de persones mirant-les i preguntant-se què faria, per exemple, un país com Mèxic o de quina manera el racisme afloraria en un país d'emigrants com Mèxic contra els emigrants més pobres de Centre Amèrica. Mèxic, un país generós que va salvar la República Catalana i Espanyola i dos-cents mil republicans, que ha deixat entrar refugiats d'arreu del món i els ha rebut amb els braços oberts, es va trobar en la terrible disjuntiva de salvar-los o entregar-los per salvar-se. Com va dir Bush en caure les Torres Bessones: o esteu amb mi o esteu contra mi, però heu de triar.

Però no només va haver de triar Mèxic, també vam haver de triar nosaltres. I encara ho hem de fer. A qui acompanyem? A vint mil persones que caminen amb desesperació, gana (literalment: gana) i desesperança; o a les persones que s'omplen d'arguments per a dir-nos perquè un país amb més recursos no pot fer-se càrrec de la ciutadania d'un país amb menys recursos. Perquè on pensem que han anat a parar aquests recursos? Qui creiem que en treu profit? Qui ens fa la roba que comprem, les màquines que usem, qui cultiva les verdures que mengem?
Si us fa por entendre quina posició ocupem al món, no ho feu, però si tenim la valentia i per tant la responsabilitat de saber-ho i actuar en conseqüència entreu a la pàgina http://slaveryfootprint.org/ que us ajudarà a comptar quantes esclaves i esclaus estan treballant per a cadascuna de nosaltres, per tal que podem viure com vivim. És esfereïdor, i d'una manera molt genèrica però molt honesta: aquests esclaus són aquestes persones que fugen. Surten de la mateixa pobresa i són víctimes de la mateixa manca d'oportunitats.
I una cosa més: qui digui que no ho poden fer que es pregunti què faria per salvar les seves filles i els seus fills de créixer en un país amb un índex de violència tan brutal com Hondures, que pateix el terrible estigma de tenir la ciutat més perillosa del món des de fa molt de temps (San Pedro Sula). Què no faríem perquè poguessin estudiar, tenir oportunitats per a ser qui són, millorar el món i la vida de les seves famílies?
Fa anys que caminen. I els vam mirar un sol cop. Seguim acompanyant-los, acompanyant-les?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.