Muralla electoral

Les eleccions del 28A poden ser una oportunitat. O una altra oportunitat perduda. La conjuntura és extremadament complexa i aquestes últimes hores he desenvolupat una certa animadversió per aquells que asseguren saber què s'ha de fer. Com ho saben? Quan ho han debatut? Amb qui? On? És molt sa que tothom posi idees, estratègies i anàlisis sobre la taula i és veritat que no hi ha gaire temps i cal reaccionar ràpidament. Però, insisteixo, em preocupen els que 20 minuts després de la convocatòria ja tenien clar què s'havia de fer.

Les últimes generals van ser fa una eternitat. En aquell moment la proposta de Xavi Domènech de construir la fraternitat i lluitar per un referèndum pactat era una idea plausible i desitjable. Mmmm... En aquell moment els independentistes no tenien cap dubte que anaven, pràcticament, a acomiadar-se del Congrés i tornar triomfants a la República Catalana. Mmmm... En aquell moment el PSC cridava per enèssima vegada a votar-los a ells com a partit "d'esquerres". Mmmm... En aquell moment la CUP tenia clar que a les eleccions espanyoles no se li havia perdut res i que li importaven el mateix que les eleccions franceses, italianes o del Congo. Mmmm... Crec que res de tot això ja no s'aguanta. L'únic que segueix més o menys allà mateix és la retòrica de la confrontació del PP i Ciutadans, ara amb el reforç de Vox. Ha canviat tot tant que no entenc com, amb coordenades tan diferents, tothom sembla saber què s'ha de fer.

L'última vegada que vam votar en unes eleccions generals dos milions de persones encara no havien desobeït massivament l'Estat per votar. L'última vegada que vam votar en unes eleccions generals aquests dos milions no havien estat cosits a cops de porra al crit d'aporellos, el Parlament de Catalunya no s'havia dissolt amb el cop d'estat del 155, no s'havia impedit que el president de la Generalitat fos qui la gent havia triat el 21D i no teníem presos polítics, exiliats i centenars de persones perseguides. Havent canviat tant tot des de les últimes generals, com és que ara tothom sap que s'ha de fer?

Escolto un altre cop el debat de sempre: que si units, que si no units, que si llistes separades o conjuntes, que es presenta un partit, dos o tres. Però no em consten debats de fons que analitzin quin és l'objectiu per participar en aquestes eleccions. Algunes preguntes que totes les forces sobiranistes (independentistes o no) haurien de respondre als ciutadans amb tota claredat:

Els escons obtinguts serviran per possibilitar un govern de l'Estat que no reconegui el dret d'autodeterminació de Catalunya o, per contra, serviran per fer equilibris entre "mals menors" i "mals majors"? Els escons obtinguts serviran per facilitar l'estabilitat del Règim del 78 o serviran per bloquejar qualsevol intent de rentat de cara del sistema i deixar clar que sense escoltar Catalunya, Espanya serà sempre ingovernable? Els escons obtinguts serviran per impulsar una estratègia de desobediència civil massiva com la que reclama Jordi Cuixart des de la presó o, al contrari, serviran per desactivar la lluita popular a canvi d'incerts pactes de despatx?

Crec que les eleccions del 28A poden ser una oportunitat per coordinar-se, establir estratègies conjuntes de mínims (que no uniformes), i traslladar a les urnes les muralles humanes que vam fer amb els nostres cossos l'1-O i el 3-O. I ha de servir per reactivar la connexió institucions-poder popular que va fer possible aquell triomf col·lectiu. Si no serveixen per això, si els partits no s'expliquen amb claredat, haurà estat una altra oportunitat perduda. I es van acabant.

Muralla Humana!!!

  • Comparteix